Carme Gomila ja no es regidora de l’Ajuntament de Manacor. En el ple de dilluns passat, la jove regidora de MÉS-Esquerra, que ara tenia responsabilitats a les àrees d’Educació, Serveis Socials i Igualtat, i que va entrar ara fa set anys quan només en tenia 24, va pronunciar el seu darrer discurs a la Sala, amb “una mescla de vertigen i de tendresa”, una paraula, aquesta darrera, que no volia desvincular de la seva idea de política.
Advertí Gomila, que “e moment un punt, ja veurem si seguit o a part, però en cap cas no serà final”. La regidora ecosobiranista insistí una vegada més en el seu ideal de lluitar per veure un país “lliure i sobirà, i més just”.
Les primeres paraules del seu discurs varen ser de record per Catalina Artigues, que va morir el cap de setmana passat, una persona d’aquelles que, digué Gomila, “no necessiten protagonisme per ser imprescindibles, que saben trobar sempre la paraula justa. Gràcies per haver-nos fet costat amb la teva força”.
Carme Gomila reconegué que entrà a l’Ajuntament amb una “energia rebel i desordenada, i que ara, et anys després, amb més calma a la veu, he après a sostenir silencis, a assumir errors i a prendre decisions dificils. La política m’ha ensenyat i m’ha fet conscient, però no m’ha fet menys humana. He après que la paciència també és responsabilitat. Saber esperar el moment adequat pot ser tan imporant com tenir una bona idea”.
Es queixà, Gomila, que l’Ajuntament està “fet a la mida d’home, fins i tot en la mida de les cadires. Així està escrita la història del poder, perquè la interpretin els homes”. Per això es reivindicà en el seu paper de dona “amb altres maneres de fer política i de liderar” però de vegades també “amb una sensació puntual d’estar fora de lloc”. “No basta rompre els sostres de vida si les que queden a baix n’han de recollir els trossos”, afirmà, mentre recordava una altra dona referent, Antònia Matamalas, de qui digué que “tenir-la a prop ha estat un privilegi personal i polític que me’n duré per sempre”.
Es queixà, la fins ara delegada d’Educació i Serveis Socials, que “no sempre m’he sentit representada, en aquesta sala, davant les mentides i fal·lacies repetides per convertir-les en veritat”. Unes maneres de fer, insistí, que “ens empobreixen i allunyen la ciutadania de les institucions. El desacord forma part de la democràcia. El debat és saludable i necessari. Però no és acceptable construir discurs a partir de la mentida, la desinformacvió i l’assenyalament dels col·lectius vulnerables”.
Recordà tot seguit, Carme Gomila, algunes de les consecucions del seu pas per l’Ajuntament, “atendre la urgència sense renunciar a construir estructura, amb la llengua i el vincle amb l’entorn com a eines de cohesió, amb una política feminista arrelada al territori davant les polítiques de l’extrema dreta, amb els patis oberts, amb més espais per a l’etapa 0-3… amb l’espai de dol perinatal, la reivindicació dels fills il·lustres, lobertura de fosses…”
Per a Gomila, tot això són “peces d’un mateix concepte: fer poble”, deia mentre tornava a lamentar que “quan la discriminació es disfressa d’opinió i l’odi es presenta com a valentia, la democràcia s’afebleix”.
“Me’n vaig del càrrec però no del compromís. Som neta d’emigrants, filla de classe treballadora i formada a l’escola pública. Som aquí com a resultat d’una història col·lectiva de drets conquerits, que ens ha permès a les dones estudiar, participar, decidir”.
Clogué el seu discurs, la regidora sortint, amb el capítol de gratitud. A tots els treballadors de la casa, a les persones amb qui “he tengut el privilegi de compartir camí amb tantes mirades compromeses”, i també als companys de consistori i als de MÉS-Esquerra. El darrer capítol dels agraïments anà per a la família, per a son pare i per a sa mare, i per a Andreu el seu company de vida, a qui anomenà emocionada. “Seguim i seguirem. per la llibertat dels pobles, visca Manacor!.
“No la notaré a faltar aquí, però li desig el millor”
Diuen que mal camí, passau-lo prest. Tal vegada per això qui va encetar la roda de comiats ha estat Esteve Sureda, portaveu de Vox a l’Ajuntament: “Jo li ho diré amb una expressió molt mallorquina: no hem llaurat del mateix coll. Hem tengut discrepàncies molt greus en aquesta sala, i moments molt tensos. Em cregui que m’agradaria que les discrepàncies que hem tengut quedin en aquesta sala. En la part personal, li desig tot el millor, i no la notaré a faltar aquí, però li desig tot el millor”, ha dit tot provocant una rialla general entre el consistori.
Més breu, però molt sentida, va ser Antònia Llodrà, d’AIPC: “Jove però valenta. Gràcies per ser com ets, per haver posat aquest gra d’arena dins Manacor, i per tots els valors que ens has mostrat. Sort i encerts en el camí que ara comences”.
Núria Hinojosa, portaveu socialista, advertia que s’havia preparat un petit discurs, “perquè na Carme s’ho mereix”: “És una companya amb qui m’uneixen moltes coses, a banda que és una dona d’esquerres, estudiàrem el mateix a la mateixa universitat. És una militant convençuda i totalment compromesa amb Manacor. I és referent i veu necessària com a dona en política. Gràcies per la feina feta en àrees importantíssimes i estratègiques, com serveis socials, igualtat o educació. No sempre ha estat fàcil i ho has fet molt bé. Estam segurs que el destí et té preparades grans aventures per viure”.
“No oblidis mai d’on vens”
Maria Antònia Sansó, del Partit Popular, ha recordat com Gomila va entrar a la sala “tan jove, i encara ara ho és”. Per a la líder del PP, Carme Gomila “va entrar amb la mateixa energia que encara té, sempre ha defensat les coses amb molta força però també des del cor. Tenim idees molt distintes, i els nostres desacords no han estat tan forts com amb el senyor Sureda. Enyorarem aquests debats, que són necessaris i totalment democràtics. Em pensava que se n’aniria més en so de pau, però se’n va donant guerra”.
Va tancar el torn el batle Miquel Oliver que va remarcar com un valor de Gomila que “no deixes ningú indiferent i això en política és bo”, alhora que insistia que aquesta “és una decisió de pausa i de punt i seguit. Més-Esquerra t’enyorarà, però no et perd. Qui t’enyorarà de veres serà Manacor. Nosaltres aquí continuarem totes les feines que has deixat començades, i això serà un vertader repte per al regidor que agafi les teves àrees. Gràcies per teixir un Manacor diferent”. El batle acabà demanant a Carme Gomila que “no oblidis mai d’on vens i on feres les primeres passes en política. La teva presència a l’Ajuntament t’ha fet com a persona, com a política i t’ha convertit, si era possible, en millor manacorina”.
