Continuam amb les converses a persones vinculades amb Girona i Manacor perquè ens exposin els seus parers sobre l’Agermanament que es produirà entre aquests dos municipis. Aquesta vegada tenim la intenció de conèixer els punts de vista tant de na Meritxell Yanes com d’en Joan Ferrà, que resideixen a Girona, tot i que les seves vinculacions amb Manacor són per motius ben diversos.
Meritxell Yanes Font (Girona, 1976), actriu: “L’agermanament ens podria retornar el vol entre els aeroports de Girona i Mallorca”
Com us vàreu assabentar de la intenció d’agermanar Manacor i Girona?
Vaig saber pel Diari de Girona la voluntat de l’Ajuntament de Girona de voler-se agermanar amb Manacor, també vaig veure la informació per les xarxes socials. Aquesta notícia em va fer molta il·lusió i em va sorprendre molt, ja que som molts amics en Toni Gomila i jo.
Com vàreu conèixer Manacor?
Tinc molta d’estima a Manacor, gràcies a l’amistat que tinc amb en Toni Gomila d’ençà de fa trenta anys. Ens vam conèixer a Girona arran de la relació que tenia amb l’actriu Cristina Serbià. A partir d’aquí les anades i vingudes a Manacor han estat freqüents. Vam descobrir que Manacor també tenia una activitat teatral forta, talment com Girona. Fa catorze anys, que juntament amb en Toni Gomila, en David Plana i n’Albert Prats anàrem a Buenos Aires, per assajar l’espectacle TOT. Aquest espectacle va ser guanyador del Premi Quim Masó de Temporada Alta. TOT ens va permetre fer una coproducció gironina i manacorina, entre Produccions de Ferro de Manacor i la nostra companyia Mentidera de Teatre, de Girona. Per tant, l’amistat amb en Toni Gomila també es va traduir en una amistat professional. Hem de recordar que en aquest viatge plegats a l’Argentina va ser on Toni Gomila va engendrar el que seria el fenomen d’Acorar.
Quines potencialitats veis a aquest agermanament?
Sempre és molt positiu que dos municipis amb unes característiques i problemàtiques comunes s’agermanin, perquè quan tens un germà per comentar i compartir els problemes, sempre és una garantia d’un gran suport mutu. Esperem que sigui així. Voldria que es creés i es fes efectiu un vincle cultural fort, perquè en aquest sentit ens podem entendre molt bé i generar més productes artístics i noves col·laboracions, que es puguin veure tant a Catalunya com a les Illes Balears. Penso que l’agermanament no només ha d’incidir en intercanvis teatrals, sinó també abraçar altres àmbits com el patrimoni, la cultura popular… I tots els vessants culturals.
Quines relacions teniu amb Manacor?
Nosaltres, com a companyia de teatre, sempre hem intentat venir a actuar a Manacor, però és una plaça dura. Només vam aconseguir venir a representar el TOT. Esperem que ara sigui una mica més fàcil. Els manacorins han tingut la sala La Planeta de Girona, com a lloc d’exhibició. Aquesta sala és privada, no forma part dels equipaments municipals. A veure si a partir d’ara, també és més fàcil que les companyies manacorines tinguin accés a les programacions municipals de Girona. Abans quan hi havia el vol de Ryanair entre Girona i Mallorca, veníem moltíssim a Manacor, per això seria molt positiu que es tornés a reprendre el trajecte, perquè així era molt fàcil venir a l’illa.
Voleu afegir qualque cosa més?
Estaria molt bé que de Girona s’organitzés per Sant Antoni un viatge a Manacor, així podríem venir a torrar. Bromes a part, que unes ciutats s’agermanin està molt bé, però que, realment, es creassin vincles a tots els nivells a partir d’aquest agermanament encara estaria molt millor. Sobretot, que no sigui només un acte que es quedi damunt un paper i en una placa a l’entrada del poble. D’altra banda, com que tenim un vincle molt especial amb en Toni Gomila, també és molt xulo que aquest mateix vincle es generi entre les nostres ciutats: Girona i Manacor.
Joan Ferrà Sansó (Palma, 1990), assessor en comunicació: “L’Ajuntament de Girona no ha de descuidar amb l’agermanament la prestació dels seus serveis bàsics”
Com vàreu arribar a Girona?
Vaig néixer a Palma, quan havia de començar els estudis universitaris vaig venir a estudiar a la Universitat de Girona un Grau de Comunicació Cultural. D’aquesta manera m’hi vaig establir, després vaig començar a enllaçar diverses feines. Més endavant, vaig formar la família a Girona.
Com us vàreu assabentar de la intenció d’agermanar Manacor i Girona?
Em vaig topar pel carrer el mateix batle Lluc Salellas, qui em va comentar la intenció d’agermanar Girona amb Manacor, ja que sabia de la meva vinculació amb Manacor gràcies a les xarxes socials, perquè adesiara faig qualque comentari dels meus orígens manacorins.
Quins són els vostres vincles manacorins?
Ma mare era manacorina, n’Aina Sansó, de malnom de “Can Cametes”. Ara a Manacor hi tenc la meva padrina materna i altres familiars. Ma mare va ser, juntament amb na Maria Coloma Gelabert i na Maria Galmés, una de les que varen recuperar, l’any 1981, el ball dels Cossiers. Manacor, en aquests moments, és una ciutat moderna, on he compartit amb la meva família moltes de trobades. Anava amb la família a veure els Cossiers, quan sortien a ballar, gràcies a la cultura tradicional vaig establir amistat amb gent de Manacor. També anava a veure ballar altres danses de figures, com ara els Indis o els Moretons, quan els dies assenyalats sortien al carrer. Tenc la sort de conèixer aquell Manacor més antic i arrelat, gràcies a escoltar les històries que em conta la padrina, sobre la societat manacorina de principis de segle XX.
Quines semblances hi veis, entre Manacor i Girona?
La principal similitud que veig és que Manacor no deixa de ser la segona ciutat més important de les Illes Balears, però no és la capital de les Illes Balears, tot i ser un gran pol cultural. El mateix passa amb Girona que tot i ser, també, un gran pol cultural a Catalunya, sempre té Barcelona que li fa ombra, i Manacor sempre hi té Palma. Això no vol dir, que hi hagi gens d’enveja cap a les respectives capitals.
Quines potencialitats veis a aquest agermanament?
Aquests esdeveniments són necessaris perquè estic a favor de la cultura en majúscules, supòs que serà un acte centrat en la cultura: les arts escèniques i la música. Ara bé, un agermanament com el que està previst no pot passar per davant d’altres necessitats municipals, com ara els serveis socials, o suprimir recursos a les escoletes o el transport. Si feim una volta per Girona els carrers són molt bruts, mai no havien estat tan deixats com ara. Pens que hauria de servir per potenciar lligams culturals, com ara la cultura tradicional, tot i que molts d’actes culturals ja funcionen per ells mateixos i no calen noves intervencions.
Considerau que la població gironina coneix Manacor?
En aquest intent d’agermanar Girona i Manacor pens que ha mancat una explicació prèvia, per part de l’Ajuntament, al conjunt de la ciutadania, perquè milers de gironins no saben situar Manacor en el mapa. Caldria fer difusió abans de l’agermanament, perquè tot això no esdevengui només un acte simbòlic. Aquesta és una crítica que se sent pel carrer.
Voleu afegir res pus?
Estic molt content d’aquest agermanament per mor dels meus vincles familiars amb Manacor, i, d’altra banda, sempre som partidari d’establir lligams culturals. Però per què no agermanar Girona amb Sevilla o amb Tolosa de Llenguadoc? Una de les preguntes que em faig va adreçada a tots aquells estudiants manacorins, per saber quin pòsit els ha deixat Girona després d’haver-hi estudiat. Aquesta relació és bidireccional, perquè em deman, també, qui de Girona ha anat a Manacor. Voldria saber si s’ha fet cap recompte o estudi de tot això que planteig. O només es fa aquest agermanament per la visió comuna que en tenen els dos polítics, que estan al capdavant dels respectius ajuntaments? Si és així, aquesta visió política serà temporal, perquè si mai hi ha un canvi de govern d’ideologies antagòniques tant a Girona com a Manacor, el primer que es farà serà eliminar aquest agermanament, perquè una cosa pugui ser el meu desig i l’altra és la realitat del carrer. En definitiva, no sé si és molt justificat tot aquest agermanament, sense fer una feina prèvia, perquè més enllà del teatre… No sé si és molt arriscat utilitzar el símbol tan poderós d’un agermanament. Tampoc no sé si és el moment més indicat, atès que la ciutat de Girona està bruta i descuidada.
