Els fenòmens meteorològics sempre han interessat. La cultura popular és plena de fraseologia al respecte: «Any de neu, any de Déu», «Cel de cotó, Llevant bufador», «Si la Candelera riu, l’hivern és viu; si la Candelera plora, l’hivern és fora»… L’evolució tecnològica ens ha duit a sistemes d’observació i predicció que van una mica més enllà de l’evident saviesa dels refranys i que aquesta setmana ens ha ajudat a entendre coses.
Jaume Flaquer
És de fa anys el meteoròleg aficionat de referència d’aquesta revista. Té una estació a la Ronda del Port. Té també una senzilla web en què hi podem veure els registres de temperatura, humitat, pressió, pluja i vent. Tampoc és res de l’altre món però fins allà on sabem és on hem d’acudir quan volem conèixer com està la cosa del temps dins la ciutat de Manacor. La nit de dia 27 a dia 28 d’octubre va ploure molt. A part del poble se’n va anar l’electricitat. A ca nostra la cisterna va vessar i va entrar aigua al soterrani i a la cotxeria. Senyal inequívoc que havia fet més de 50 litres per metre quadrat. Per fer-me una idea de la magnitud del fenomen la primera cosa que ve al cap és mirar les seves dades i l’ensurt va ser gros: 205 litres en menys de tres hores. La comparativa amb estacions de pobles de prop no ens acostava a aquesta magnitud pròpia del dia de la Torrentada de fa 35 anys. Un altre meteoròleg aficionat parlava de 148 litres a foravila a un parell de quilòmetres de Manacor. Flaquer pensava a primera hora del matí que en arribar a la feina trobaria el pluviòmetre per terra i que això desxifraria la raó de la possible exageració. I no, l’estació estava en perfectes condicions i l’evidència ens fa sospitar que efectivament va fer registres de torrentada. Però tot i els cotxes de s’Estany d’en Mas i el Riuet de Portocristo, afortunadament no es repetiren els fets de dia 6 de setembre de 1989.
Nando Gil
És un altre meteoròleg aficionat però en aquest cas es tracta d’un personatge mediàtic. El seu perfil de facebook té més de 160 mil seguidors i s’anuncia com «El teu canal de previsions meteorològiques al territori Valencià, Catalunya i les Illes Balears, on dia a dia informem del que pot passar cap a les nostres terres». Va ser el primer que va avisar del perill extrem en què certes comarques valencianes entrarien dimarts passat. Ho va fer amb dies d’antelació. Es desesperava quan veia que Aemet mantenia el color taronja i no canviava l’alerta al vermell. Està compungit per no haver pogut convèncer qui podia prendre decisions col·lectives. Centenars de seguidors no ho veuen així. Pensen que els ha salvat la vida ja que dia 29 extremaren la prudència per mor dels seus consells. Altres meteoròlegs, siguin aficionats o professionals, no han callat aquests dies i han manifestat indignació. Al facebook mallorquí hi tenim en Tomeu Mateu, poc amic de les mitges tintes i taxatiu en seves respostes fins i tot en època de pau, quant-i-més ara en moments de guerra. Tant Victòria Rosselló de la televisió pública valenciana A Punt, com Francesc Mauri de TV3, també han estat contundents i poc contemporitzadors amb la gestió de les previsions científiques.
Carlos Mazón
Del president valencià no sabem si és aficionat o no a la meteorologia. El que sí sabem és que quan feia hores i hores que l’avís vermell era vigent, ell llevava ferro a la cosa. El que sí sabem és que quan va autoritzar que es donàs l’alarma oficial a tots els mòbils valencians molta gent la va rebre amb l’aigua als genolls. El que sí sabem cert també és que la seva prioritat ara no és tant restablir la normalitat impossible sinó dosificar al màxim la comunicació del desastre. El nombre oficial de devers dos-cents morts xoca fort amb nombres molt més elevats de desapareguts que xifren altres fonts. Ens evoca un poc la gestió de l’huracà Katrina que l’any 2005 va fer matx per Lousiana. L’endemà del desastre les autoritats federals donaven un balanç de vuitanta morts. Hagueren de passar més de cinc mesos perquè reconeguessin que la xifra s’acostava als dos mil. La prioritat, compartida amb el ministre Marlaska, seria dosificar la indignació més que no accelerar la recerca i neteja? Fins al punt de rebutjar ofertes d’ajuda d’altres països o fins i tot no enviar-hi l’exèrcit ells que són tant d’això? Enmig de preguntes sense resposta una informació ens acosta a la desgràcia llorencina de l’any 2018. Diuen que llaurant un camp de Sant Llorenç hi han trobat la cartera d’una víctima. Els documents de na Joana, la filla del Metge Lliteres, podrien tornar amb la família…
