Ahir va ser un dia gran. Can Lliro va haver de penjar el cartell de “No hi ha entrades” als seus comptes a les xarxes, i també al tasser de l’establiment. Era el darrer concert de Miquel Serra amb banda. Un concert, a més, que se suposava que ja havien fet, però que volien validar amb la presència del bateria titular, Miquel Perelló, que ha acompanyat Miquel Serra durant aquests quinze anys.
Perelló va publicar ahir una emotiva carta al seu compte d’Instagram i que reproduïm completa aquí:
“Avui és un dia difícil, un d’aquests dies que no t’esperes que arribin i que de sobte compareixen. Avui vespre feim es darrer concert amb banda amb en Miquel Serra, un dels projectes artístics que més profundament m’han marcat com a músic i persona.
Quan vàrem començar poc mos pensàvem que serien tants d’anys i que faríem tot lo que hem fet. Han estat 15 anys plens d’il·lusions, d’esperances, d’aprendre moltes coses però també de frustracions. Hem fet molta música, música útil que va dir ell… sempre amb una implicació vital i emocional que m’han travessat s’ànima per sempre més.
Hem tocat a quasi tots els llocs que havíem somiat, i a molts d’altres que ni haguéssim imaginat. Hem tengut sort i no tanta, però hem fet tot lo que hem sabut i més.
Donar ses gràcies per tot aquest temps viscut, per tota sa gent meravellosa que he conegut (músics, artistes, programadors i personatges), que han fet molt més divertida aquesta etapa, com també a tota sa gent que mos ha seguit i escoltat.
Eternament agraït per haver pogut compartir tot això amb ses persones que han fet que aquest projecte hagi crescut com ho ha fet i amb ses quals hem rigut i plorat a parts iguals: Jorra, Simó, Pep, Michael, quin privilegi haver-vos conegut!
Un record per en Sebastià Llodrà, en Pep Llodrà i n’Eulogi, amb els que també hem compartit molts bons moments i gràcies a en Xisco Perelló per aquesta cobertura final tan elegant.
Menció especial per en Marc Campillo (Foehn), un homo impossible de descriure, s’ha de viure! Sense ell això hagués estat ben diferent. Love!
I a tu Miquel, gràcies per haver-me cridat aquell estiu sense conèixer-me i haver-me proposat de venir a gravar. El 2009 va canviar tot.
Es teu talent és immens i sa meva admiració, absoluta.
Vos estim a tots
A reveure…”
