Poder consumir un mitjà de comunicació, com aquest o com qualsevol altre del món, necessita imperiosament que abans algú l’hagi posat en marxa. I això val doblers i hores. I la notícia és que ni aquest, ni cap altre mitjà de comunicació del planeta, no pot viure avui en dia dels doblers que genera estrictament la seva activitat. La venda de publicitat a empreses privades, la venda d’exemplars o el pagament de subscripcions no són suficients per tenir una plantilla amb sous dignes i oferir un producte de qualitat. Hi ha diverses solucions per pal·liar la cosa. De la publicitat institucional a la precarietat, que de tot hi ha a la vinya del senyor, passant per mecenes, per projectes col·lectius sense afany de lucre o per una mescla de tot plegat, a Mallorca hem arribat a l’era global amb alguns projectes interessants dignes de ser esmentats.
Diari de Balears
L’editor solleric Pere A. Serra Bauzà va comprar els anys vuitanta a preu de saldo la capçalera Baleares fundada l’any 1939 pel Movimiento. La va tenir en guaret una dotzena d’anys i dia primer de maig de l’any 1996 la va transformar en el primer diari en català publicat a Mallorca. Havia nascut el Diari de Balears, tota una fita històrica! La nau va navegar plàcidament tot i les dificultats, sota la direcció de Miquel Serra Magraner. Els signes del temps feren que el darrer exemplar en paper del diari es publicàs dia 22 de maig de 2013. Tot i que l’endemà mateix sortís al carrer l’Ara Balears, alguna cosa quedava òrfena i l’impuls de Tomeu Martí fou clau perquè no es perdés ni el nom històric ni la feina del primer diari en català publicat a l’illa. D’aleshores ençà el Diari de Balears, ara dBalears, és cada dia a la xarxa amb unes dades oficials d’audiència gens negligibles i un públic ben consolidat.
L’Estel de Mallorca
El santjoaner Mateu Joan i Florit «Marió» feia de conserge de nit a hotels de s’Arenal els anys setanta. D’alguna eixida per Alemanya va tornar amb la idea d’editar una revista local amb moltes fotografies, en català i que es repartís a les bústies del poble. I així va néixer s’Arenal de Mallorca que en pocs anys passar de ser un butlletí quinzenal veïnal a una revista de referència i combat nacionalista arreu de Mallorca. Això el va obligar a canviar el nom i convertir-se l’any 1993 en l’Estel de Mallorca. I Mateu Joan es convertí en un apòstol que cada quinze dies es passejava per barriades de Palma i pobles de Mallorca escampant la bona nova per tots els bars i comerços de l’illa. Arribà a tenir més de dos mil subscriptors i una tirada de deu mil exemplars que repartia en bustiades massives. L’Estel es convertí en la punta de llança de l’independentisme més abrandat sense abocar-se mai cap a l’elitisme intel·lectual. Tot i que els anys i les inclemències pesaven al cos del vell patriota de Sant Joan, Mateu Marió publicà la revista fins pocs dies abans de morir. Perquè tal bagatge no quedàs orfe Tomeu Martí, altra vegada, es va arromangar la camisa i va rescatar la històrica capçalera de Premsa Forana i amb un nou impuls la tornà a posar al mercat. Avui, amb la direcció de Maria Oliver continua present a moltes llars de Mallorca.
Ona Mediterrània
Després del buit que va quedar amb els tancaments de Som Ràdio i d’Ona Mallorca quant a ràdio en català a Mallorca, algú havia de posar fil a l’agulla per adreçar la cosa. I el sagaç lector ja deu sospitar que Tomeu Martí hi té alguna cosa a dir. Tomeu Martí i Florit és un personatge d’aquells vertaderament imprescindibles pel país. Aquest periodista de Son Sardina, agitador cultural i fundador dels Joves de Mallorca per la Llengua ha impulsat una mala fi de projectes i iniciatives en favor de la nostra llengua, cultura i país. I efectivament, Tomeu Martí va posar fil a l’agulla la idea de bastir una ràdio mallorquina i, contra vent i marea se n’ha sortit. Al 88.8 de l’FM i a onamediterrania.cat fa deu anys que hi ha una ràdio mallorquina que de manera modesta, però constant emet una programació molt digna i variada. Ara la dirigeix Maria Oliver i ell és el president de l’Associació Ona Mediterrània, l’entitat que gestiona els tres mitjans. Ho fa amb un pressupost d’un quart de milió d’euros anuals que saben fer retre molt, surat a base de bona gestió comercial, de la força dels prop de cinc-cents associats i, per què negar-ho, del treball entre militant i precari dels seus col·laboradors. Res, llarga vida a l’Associació i que ens pugui continuar alegrant l’existència a aquells que volem un ecosistema mediàtic nostrat i lliure de tuteles.
