Si hi havia una col·laboració que el panorama musical mallorquí necessitava és la de Maria Jaume amb Fades. Per això aquests dies les fans estam de festa: per fi ha arribat Mon cheri go home, el tema que ens apropa a l’estiu enmig del mes de febrer. La melodia i l’estètica sonora dosmilera ens enganxen des del primer moment, però el que aparentment és una altra cançó pop es converteix en tot un referent pel que fa a la crítica social i la defensa de la llengua catalana.
L’obra ens parla d’una relació a distància complicada entre dues persones, una de Lloret i l’altre de París. Com dèiem, tot podria quedar-se a un nivell més superficial i sense gaire altre missatge que el romàntic, però tant Jaume com Fades ens tenen ja acostumades a poder afegir alguna altra capa de significat a la seva música. En aquest cas abans d’arribar al minut de cançó tenim tota una declaració d’intencions: “Si no m’entens en català mon chéri, comment ça va? Crec que hauria d’acabar”. Estimar en una llengua que no és la pròpia és un tema que hem pogut veure reflectit en altres manifestacions artístiques els darrers anys. Per exemple, a la guardonada pel·lícula Past Lives de Celine Song. Tant a la cançó que comentam com al llargmetratge podem veure que essencial arriba a ser comprendre la llengua de l’altra persona a l’hora de vincular-s’hi sexoafectivament. Al capdavall, la llengua estructura la manera com pensem, estimam i existim al món, i qui voldria viure a un món on la persona que elegim per compartir-lo no pot acabar d’entendre’l? Igualment i tornant a la cançó, just després apareix un dels lemes que més s’ha fet servir a l’hora de parlar de turistificació del territori i gentrificació de Mallorca: Tourists go home. Està clar que pot ser reduccionista i simple, que l’administració pública hauria de jugar un paper important en la regulació del lloguer vacacional i en la compravenda d’habitatge en mans d’estrangers, però apropiar-se d’una consigna que surt del malestar comú de tot un poble per a fer una cançó pop confirma el que moltes ja veníem intuint els darrers anys i és que es pot fer contingut polític fent el gènere musical que més t’agradi, sigui pop, punk, rap o salsa.
Un altre fragment estel·lar del tema són les barres que ens regala Ferran Pi de Fades just després de la primera tornada: “Som en Chopin i na George Sand, tota Mallorca està flipant”. Amb una escala pianística que sona de fons, enllaçada a la perfecció amb la base de la cançó i fent una clara referència a les virtuts de Chopin, el fet d’anomenar aquesta parella d’artistes instal·lats a Mallorca durant uns mesos als anys 30 del segle XIX és d’una elegància a destacar. Chopin i Sand van ser rebutjats pels habitants de Valldemossa a causa de les seves idees revolucionàries i un estil de vida massa moderns pels seus temps a Mallorca, i això ho saben bé les Fades fent-los semi protagonistes d’aquesta cançó francòfona. I amb aquest element arriba la segona gran confirmació que ens regala Mon cheri go home: es pot parlar de temes aparentment gastats, com l’amor, amb gèneres musicals també gastats, com el pop, des d’una mirada intel·ligent, vinculada al territori i coneixedora de les històries que l’integren. Bones notícies per les amants de la música pop i de l’amor.
A banda de tot el que hem comentat, l’estètica del videoclip és imperdible. Amb un fons croma on van passant imatges aleatòries d’avions, platges, la Torre Eiffel i altres ens transporta als inicis de YouTube, al Windows 2000, el Paint i l’Arcade. Tot sense poder deixar d’observar els modelets, maquillatge i balls que ens regalen els quatre protagonistes, detalls que completen encara més aquesta cançó que ja és tot un hit. Visca Maria Jaume, visca Fades i visca una escena musical diversa, en català i arrelada a la nostra illa.
