Jaume Piquer i Jordana, va néixer l’any 1972 a Barcelona, és un dinamitzador cultural en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Actualment, resideix a Girona, ell ha estat un dels impulsors, juntament amb altres felanitxers, de l’homenatge que es va retre al capellà felanitxer Bartomeu Barceló i Tortella, que es va haver d’exiliar a Perpinyà.
Quin va ser el motiu del reconeixement al prevere Bartomeu Barceló Tortella?
El motiu principal fou el fet que feia cent anys justos del dia que el pare Barceló va fer un sermó molt valent a la catedral de Girona. Concretament, el reconeixement el vam celebrar exactament el dia 6 d’abril, perquè fou el 6 d’abril de 1925, el dia que ell va fer l’esmentat sermó dalt de la trona de la Catedral.
Com es començà a perfilar l’homenatge a Bartomeu Barceló Tortella?
Ara fa tres anys, el 7 de febrer de l’any 2022, en Bartomeu Mestre, Balutxo, va venir a Girona a presentar un llibre dedicat a Pere Oliver Domenge, que recollia algunes de les seves magnífiques conferències com ‘La catalanitat de les mallorques’. Aquell dia, a la sala on va presentar el llibre, que era plena de gom a gom, entre les coses que va explicar en Balutxo va incidir en un fet que interpel·lava directament els gironins. Ens va comentar que d’aquí a tres anys, el 2025, faria cent anys d’un fet relacionat amb un altre il·lustre felanitxer, i ens va parlar del sermó de Mn. Bartomeu Barceló i Tortella i de la repressió que va haver de patir. Estic convençut que, dels que érem en aquella sala, ningú no havia sentit a parlar mai ni del mossèn ni del sermó. En Bartomeu ens va encoratjar a fer alguna cosa, i vet aquí que fa un parell de mesos, veient que s’acostava la data, vam decidir organitzar aquest homenatge.
A partir de les investigacions que va emprendre Bartomeu Mestre ‘Balutxo’, heu pogut ampliar la informació sobre l’homenatjat?
La crida d’en Balutxo a Girona ja va provocar que un historiador gironí, en Joan Barbarà, comencés a fer recerca sobre aquell fet i en publiqués, ara fa un any, un article molt ben documentat a la Revista de Girona, que es pot consultar en línia. En Bartomeu Mestre, per la seva banda, al seu bloc personal ‘Etziba Balutxo’ també ofereix un article molt complet, i molt recomanable, titulat ‘Tots els itineraris d’un català de Mallorca’, i que aporta bona part de la informació que ha trobat a força d’hores i hores de recerca. Però, l’anunci de l’acte ha despertat l’interès de molta gent envers Bartomeu Barceló, i ha començat a aparèixer molta més informació. En cadascuna de les poblacions on el mossèn va romandre (Figueres, Girona, Perpinyà, Sant Feliu de Guíxols, Bellpuig d’Urgell, l’Espluga de Francolí, Esplugues de Llobregat, Sabadell o Terrassa, només per citar-ne unes quantes), hi ha gent que s’ha interessat per fer una mica de recerca i escriure’n algun article. Tot això ha fet sortir a la llum molt de material que va encaixant amb tot el que en Balutxo ha anat trobant, talment com si fossin peces d’un trencaclosques. Per sort, cada vegada hi ha més documentació i més premsa de l’època digitalitzada, i per Internet es pot consultar molta documentació. Una de les novetats més interessants de la recerca que ha fet en Balutxo, és un informe dels arxius secrets del Vaticà dedicat al cas de Mn. Barceló, que ara ja està desclassificat i es pot consultar. Un altre aspecte que també s’ha pogut palesar és el seu compromís militant com a nacionalista català, molt vinculat amb referents com Daniel Cardona. En aquesta línia han transcendit detalls interessants com el fet que els poemes que apareixien a la publicació de l’organització Nosaltres Sols!, signats amb el pseudònim de Filial, eren escrits per Mn. Barceló.
En ser una persona poc coneguda, aquest capellà represaliat, creis que a partir d’aquí es podrà estendre millor la seva memòria a Mallorca i Catalunya?
Totalment. A mesura que fèiem difusió de l’acte d’homenatge, no paràvem de rebre missatges de gent molt ben formada i informada, que se sorprenien del fet de no haver sentit a parlar mai de Mn. Barceló i, alhora, es mostraven agraïts per haver-lo descobert, perquè esdevé un exemple de coratge i de dignitat que podem afegir a la llista de referents que tenim. La projecció que va tenir l’acte, i el ressò que se’n van fer els mitjans i les notícies i els articles que s’han publicat, fan que ara sigui més senzill trobar informació sobre Mn. Barceló. Fent una cerca a Internet, de seguida surt l’entrada de la Viquipèdia, la informació del bloc d’en Balutxo i moltes més referències. També sabem que d’actes se’n faran més, com les conferències que ja s’han programat a Felanitx, a Manacor i a Palma. I, previsiblement, més endavant encara hi haurà més activitat com, si tot va bé, el fet que la Comissió del Nomenclàtor de Girona aprovi que un espai de la ciutat dugui el nom de Mn. Barceló, amb tot el que això comporta.
Em podríeu explicar una mica el desenvolupament de l’acte, intervencions, actuacions…?
L’acte va consistir en diversos parlaments i també amb tocs poètics i musicals. A part de la intervenció d’en Balutxo, també hi van participar altres felanitxers com Joan Mir, com a representant de la família, o els germans Joan i Maria Maimó, que van explicar el vincle d’amistat que el seu pare tingué amb mossèn Barceló, i es van llegir adhesions, com la de la batlessa de Felanitx, Catalina Soler, o la del Bloc per Felanitx, que incloïa una glosa d’en Boireta dedicada a Mn. Barceló. Altres adhesions que es van esmentar foren la del també fill de Felanitx, biògraf de Mn. Barceló i actualment mossèn d’Ulldemolins, Joan Roig; l’adhesió de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, o els missatges d’adhesió dels presidents del Govern de Catalunya, Jordi Pujol i Quim Torra, o dels qui foren president i conseller del Govern de les Illes, Cristòfol Soler i Damià Pons, també l’adhesió del gironí establert a Felanitx Jordi Puig. L’acte va comptar amb moltes altres intervencions, com la de Jaume Deloncle, fill de Josep Deloncle, de Perpinyà, que havia fet molta amistat amb mossèn Barceló durant la seva estada al Rosselló, però més que estendre’m detallant-les totes, m’estim més convidar-vos a dedicar una estoneta a veure el vídeo de l’acte que la plataforma Vida.cat posa a l’abast de tothom mitjançant aquest enllaç. Estic convençut que gaudireu amb emoció dels parlaments i també amb els tocs poètics i musicals, com el Ball d’Homenatge amb què es va cloure l’acte. Cal dir que la jornada de retrobament entre gironins i mallorquins encara es va allargar amb una visita guiada a la catedral de Girona i un dinar de germanor.
A grans trets, qui va ser aquest frare paül, Bartomeu Barceló Tortella?
Si em deixeu resumir-ho amb la definició que ell mateix emprava per identificar-se i signar molts dels seus escrits, va ser un català de Mallorca. I és un exemple de dignitat i de fermesa que ens ha de servir de referent a la resta, per a exercir també de catalans de Mallorca i estimar i defensar la nostra llengua i cultura tal com ell ho va fer.
