Prop de 200 persones s’han ajuntat avui a la plaça de Ramon Llull per manifestar el seu rebuig davant els actes racistes i violents que varen tenir lloc la setmana passada a la locallitat murciana de Torre Pacheco.
Les entitats convocants eren Endavant, Caterva, Assemblea Antipatriarcal de Manacor, Col·lectiu de Dones de Llevant, Manacor amb Palestina, Lluna de Nacre, Xítxeros amb Empenta, Neura, S’Altra Senalla, Glosadors de Mallorca, Ennigulart, Maüs, Suralita, Abya Yala Mallorca i Embat de Manacor.
Dos representants de les entitats convocants han llegit un manifest en què han lamentat que “no es tracta d’un fet aïllat. A Mallorca, com a gran part de l’estat espanyol, ja hi ha grups d’extrema dreta que han fet servir els mateixos canals que s’han emprat a Torre Pacheco”. Els convocants s’han mostrat preocupats per “l’onada mundial d’extrema dreta i la conjuntura internacional, han fet que tant la dreta tradicional com fins i tot la socialdemocràcia vulguin abordar ‘el problema de la immigració’, disfressant-la de problema demogràfic”.
Per les entitats convocants “voler associar la immigració amb la delinqüència és demagògic, és fals, és perillós i hauria de ser considerat delicte, perquè incita a l’odi cap a determinades persones i col·lectius. Les darreres dècades el capitalisme neoliberal s’ha instal·lat sense complexos a Europa i ha generat bosses insostenibles de persones excloses. La pobresa no ve donada pel color de pell de les persones, sinó pel sistema pel qual es regeix la societat on viuen”.
Finalment, han comparat l’evolució poblacional de Torre Pacheco i la de Manacor: “Torre Pacheco ha passat de 15.000 a 40.000 habitants en poques dècades. Manacor ha passat de 30.000 habitants l’any 2000 als 50.000 que hi ha avui” i han lamentat que “les polítiques d’acollida són inexistents. Les comunitats viuen en guetos. Els vincles entre persones de col·lectius de diferents nacionalitats i procedències són excepcionals. Els discursos d’odi són creixents. Vox té dos representants dins l’Ajuntament de Manacor. I el discurs imperant no parla de decréixer econòmicament”, alhora que denuniaven que ningú “no pensa en les necessitats de famílies a qui fan viure acaramullades en infrahabitatges pagant 400 euros per una habitació rellogada. Tot això, mentre els comanen les feines que els mateixos que els odien no volen fer, perquè no es volen sotmetre a les condicions d’esclavatge laboral que les persones migrants no poden rebutjar i que els governs permeten amb total impunitat”.
És per això que els grups convocants han demanat públicament “que es creïn polítiques socials interculturals i de cohesió com a mètode de prevenció i respecte entre cultures, que es posi fi a la impunitat dels discursos racistes promoguts per representants polítics. Fora el racisme de les nostres institucions”. A més, també conviden “la població immigrant a defensar-se, associar-se i organitzar-se col.lectivament per fer front a les injusticies i reinvindicar els seus drets” i animen “la ciutadania manacorina a rebutjar i plantar cara als discursos i accions racistes que ja es troben tan normalitzats en molts d’àmbits de la població”.
Els dos portaveus de les entitats convocants de la concentració, que s’ha desenvolupat sense incidents de cap casta, han acabat afirmant que “no es pot estimar allò que no es coneix. Cal que les diferents comunitats que cohabitam a Manacor també hi convisquem. L’antídot contra la por i contra l’odi no és senzill, però existeix i és possible. Cal plantar cara al racisme, cal fer comunitat, cal teixir vincles, cal crear afecte i cal, en definitiva, que ens coneguem, perquè, com ja hem dit altres vegades, sumant cultures, restam racisme”.
S’han sumat a la convocatòria nombrosos regidors de l’equip de govern de l’Ajuntament, com ara Núria Hinojosa, Carme Gomila, Joana Maria Llull, Maria Antònia Truyols, Ferran Montero o Llorenç Mesquida.
