Skip to content

NOTÍCIA

“No ho hem fet mai per doblers, el que volem és fer cas a la gent”

PUBLICITAT

Mateu Juan (Manacor, 1967) és el baciner de la festa de Sant Antoni des de l'any 2003. Fa prop d'un quart de segle, idò, que és el responsable de la gestió de la colla i de la volta que fan els dimonis tant el dia 16 com el 17. Els darrers anys el seu fill Toni li ha començat a agafar parcialment el relleu. Amb ell parlam de com s'espera la festa d'enguany.

Després de les novetats dels darrers anys, amb la incorporació d’una persona més a cada figura, ara la colla de dimonis continuarà amb la mateixa dinàmica?
Sí, continuam amb lamateixa dinàmica. Entre tots ho componem un poquet. Enguany, a més, tenim l’afegitó de la comèdia del Quaquín, i els mateixos que fan de dimonis es posen d’acord uns amb els altres. No està tancat qui ballarà a cada moment, perquè vàrem haver d’afegir una nova funció… Però vaja, continuam de la mateixa manera. Normalment si un va fer els foguerons l’any passat enguany surt el capvespre del dia de Sant Antoni, que és una volta més bona de dur.

Són tots els mateixos de l’any passat?
Sí, som tots els mateixos.

En el paper de baciner ho fareu com l’any passat? El teu fill Toni tornarà a agafar la bacina a estones?
Sí, sortirà a estones de dimoni i a estones de baciner. Jo faré la sortida del primer ball de dia 16 fins a entrar a completes. Ell farà el vespre. L’endemà jo faré les beneïdes i ell farà el capvespre del 17. La volta serà la mateixa de sempre, no hi haurà canvis substancials.

Enguany ha plogut per Santa Bibiana. Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana. Si treim comptes vol dir que per Sant Antoni encara plourà.
La meteorologia no la podem controlar. Avui mateix pareixia que havia de fer un diot i ha fet un dia fred, però sa. Jo voldria que no plogués, però qualque any ens hi hem trobat. La música no es pot banyar, i la carota del dimoni gros tampoc. Per a les persones no és problema, perquè amb una dutxa d’aigua calenta estan arreglades, i per als vestits, amb una passada d’eixugadora ho tenim resolt.

Però s’ha donat el cas, qualque vegada, que la volta s’ha aturat de manera defintiva, per culpa de l’aigua…
Qualque any no ens ha quedat més remei que aturar-nos. Nosaltres intentam sempre continuar. De cada vegada ho podem saber més… en tot cas, per prendre aquestes decisions parlam amb la gent del Patronat… i miram si convé més esperar a veure si s’atura de ploure. Són coses que s’han de consensuar, no ho decidim ni els dimonis ni els sonadors, ho consensuam entre tots. Però vaja, el que volem és poder fer la volta sencera, no preparam l’any sencer per llavors quedar a ca nostra.

Amb tanta de gent nova deveu haver de fer més assajos.
Ara fa dos anys que feim una trobada de sonadors i dimonis. L’any passat no hi vaig poder assistir per una qüestió de salut. Però aquestes coses ajuden a fer pinya i a fer família, hi ha molt bon rotllo amb tot el grup i això ajuda que tot rodi tot sol. La gent es du molt bé, i manejar un grup de 24 o 25 persones i que es duguin d’aquesta manera és un gust.

A banda de les coses visibles, també és funció del baciner el sustent de dimonis i sonadors. Com ho feis?
El dia 16 pegam una bocinada a ca nostra abans de sortir, però gairebé de drets, perquè tampoc no podem pegar panxada, si volem fer bé la volta. Dia 17, acabades les beneïdes, sonadors i dimonis venen a dinar a Tortova, amb ma mare al capdavant, tot i que està a les portes de fer-ne 90, encara du el maneig. Feim arròs brut i un segon. El vespre, després de l’ofici, solem sopar de pa amb cosa. No hi sol venir tothom, però sí que es vera que som un parell més que un temps, que érem quatre rates. A més, ma mare es cuida de la tasca de la vestimenta, que és tot l’any, si s’ha de mester rentar, si hi falta una veta o un gafet… De tot això se’n cuida molt ma mare… que diu “tot m’ho deixau per a jo”, però és un goig veure-la. No es retirarà mai.

Parlem de la volta, deies que no canvia substancialment. Entre les tres voltes que feis passau per totes les barriades?
Sí. Hi ha barriades que les trepitges més barriades, el centre, vulguis o no, el transites més. Partim de Sant Roc, cap al centre, la plaça del Mercat, el barri del futbol, el del Llevant i el bar Mallorquí el Ferrocarril, Santa Catalina, els Creuers, sa Torre, Fartàritx… Tant de bo poguéssim sortir dos o tres dies més per poder arribar a més llocs.

Amb la vigoria que du la festa, cada any hi deu haver desenes de nous llocs que demanen un ball als dimonis. Com ho gestionau?
Vull aprofitar aquestes preguntes que fas per anunciar que no volem haver de deixar cap lloc felló. De vegades botam per manca de temps, perquè feim tard. I el que volem intentar enguany és fer dues cançons i partir, perquè a segons quins llocs t’atures i fots vint minuts. Hem d’intentar fer cas a més llocs i no més temps. El poble creix i a la gent li fa il·lusió que vagis a ca seva, per això la idea és acurçar els balls. I és ver que cada any se suma qualcú. També és cert que un afegitó són tres o quatre minuts, però si són deu, idò són quaranta minuts, i no tenim aquest temps… De vegades s’agombolen un grapat de veïnats davant un portal, i cada un vol que ballis per ell. Això no ho podem fer. Mai no ho hem fet per doblers, el que volem és fer cas a la gent. No es tracta de la bacina, sinó de poder anar on ens ho demanin.

Hi ha la possibilitat de canviar la volta, afegir-hi o llevar-ne res?
Fa un parell d’anys que hi feim voltes, a veure si hem de canviar res, però no sabem com ho hem d’envestir. No podem voltar cama als llocs on hem anat tota la vida. El que sí que tenim clar és això que et deia, que les aturades han de ser més curtetes.

Precisament ara que dius això, el dia 16, amb tota la gentada i l’efervescència de la festa, es produeix un fet que se sol repetir cada any. De vegades passen les cinc i encara sou a Can Patxó. Heu de fer tota la barriada de sa Torre, el Porron, la residència i Can Lliro. Cada any pareix impossible que a les set i mitja sigueu davant la Sala, però sempre hi arribau. Quin és el secret?
És ver que molts de pics ens diuen, enguany no arribareu… però sempre hem arribat, moltes vegades fregant el pal, no ens sobra res. L’any passat, per exemple, vàrem haver de desistir de passar per davant Can Lliro, i em sap greu per Guillem Lliro, que es degué recordar de mi i de la meva família. Però amb tota la gentada que hi ha allà, hem de tenir present que aturar-nos-hi requereix com a mínim un quart d’hora, i només per passar-hi ja et veus amb feines. Vull poder-hi anar, perquè sempre hi han estat, però l’anny passat vàrem haver d’agafar el carrer d’en Muntaner, perquè si no arribàvem a les set i mitja a la Sala, a les vuit no podríem encendre el fogueró.

Després del curset de fa un parell d’anys, teniu una plantilla de gent molt jove i no tan jove, però en tot cas molt renovada. Això vol dir que estareu un temps a fer un altre curset com aquell?
No està pensat, però jo crec que cercaria tal vegada una altra fórmula. És mal de dir, perquè de gent n’hem de menester, la gent es pot cansar. Ara passen gust, és un grup de gent jove que han aconseguit tenir aquest privilegi, i ara hem de tenir aquesta gent que són els que ara ballen. No acab de veure fer una altra vegada el curset. Per ballar has de tenir forma física, un màxim de 30 o 40 anys, has de conèixer la festa… Per exemple, trob que un jove de 18 anys és molt jove… Però a partir de 20 i busques fins a 35 trob que són joves… I quantes persones hi pot haver que donin el perfil, que tenguin sentit musical, que ballin bé, que tenguin unes referències… Un dimoni nou no et pot fer un desastre, hi ha d’haver un respecte cap a tota persona, si fas de dimoni has de saber perquè es fa, què significa el ball, i la gent que surt ho ha de saber, el ball no són tres fulanos enrevoltant un tio disfressat de sant. Qualcú pot optar a cobrir una plaça d’aquestes si sap de què xerra no perquè li faci il·lusió poder dir he fet d’això o d’això altre. No m’atrevesc a dir com s’hauria de fer, però és cert que sempre tens qualcú mig ullat. El que està clar és que hem topat amb aquest grup de gent que és fantàstic. Jo estic alabat, i ells també. Hauríem de cercar una fórmula per cercar gent, perquè em quedi el temps que em quedi, hem de continuar.

Magdalena Pérez és l’única dona dins a colla, i no pareix que tengui relleu…
Dins els sonadors en tenim dues més, Neus Nadal i Margalida Riera.

Però el cert és que si Magdalena Pérez no pogués sortir un any pel motiu que fos, la festa tornaria a quedar sense cap dona dins la colla de dimonis.
Sense cap dubte. Si passàs això, ara mateix no hi hauria més remei que substituir-la per un al·lot. Però s’ha de fer, i és igual si ballen homes o dones. A mi la paraula dimònia no m’agrada, és una al·lota vestida de dimoni i per què no un sant, també… ara tenim el lloc cobert perquè tenim la sort de tenir-ne dos, però hem de poder comptar amb qualsevol per a qualsevol d’aquests llocs.

Estàs a punt de fer les noces de plata com a baciner. Fins quan duràs el maneig?
No m’hi faré gaire més vell. Hi ha saba nova, que sempre dona altres aires, i és bo que qualcú nou s’hi posi al davant, i s’equivoqui, com jo mateix que m’he equivocat qualque pic, i és bo reconèixer els errors. La gent espera Sant Antoni com les vacacions de l’agost. De gent en trobarem, si hem de mester qualcú, tenim una llista grossa.

Back To Top
Search