Despullar-se sempre és bell. Anna Sala i Lara Magrinyà es llevaren la roba del misteri creatiu la setmana passada a Suralita. Elles són L’Arannà i han estat durant quinze dies a l’espai creatiu de Suralita. Com passa sempre en aquests casos, L’Arannà va mostrar l’estat de coses de la feina feta durant aquestes dues setmanes a Mallorca.
No fa gaire temps que Lara Magrinyà va descobrir el cant redoblat d’Eivissa, una forma d’expressió musical inèdita a tota l’Europa mediterrània. La qüestió és simptomàtica: Lara Magrinyà és eivissenca. Com ella mateixa va dir a la presentació de la feina feta, “hi ha diferents Eivisses que viuen ignorant-se l’una a l’altra”. No és que no s’hi hagués fixat, és que, senzillament, no havia tengut mai ocasió de poder-lo presenciar.
És, el cas d’Eivissa, fascinant i devastador. Una cultura d’arrels fondíssimes, particular, misteriosa, rústega. Una comunitat arraconada per les colonitzacions espanyola i turística, també pel capitalisme voraç. I un tancament en si mateixa com poques vegades es veu. D’aquí surten aquestes Eivisses diverses que viuen d’esquena l’una a l’altra.
L’Arannà ha volgut aprofundir en el cant redoblat, l’ha fet seu, l’ha fet evolucionar i l’ha dotat de bases electròniques que donen a la proposta un aire transmissor i revivificador. Res no pot viure si no canvia. L’estabilitat és la mort i la posterior fossilització. Per això és que avui en reductes molt aïlats es manté encara el cant redoblat eivissenc. I en canvi, dins la veu també redoblada de Lara Magrinyà hi vibren i hi tremolen segles de rigor, de contenció, i de poble que no sap si està penedit o orgullós d’haver estat el que ha estat i de ser el que és avui. Per això, també, Magrinyà ens mostrà al costat de les bases electròniques l’espasí, la flaüta i el tambor i les castanyoles. La darrera sargantana, les figueres estalonades, la bogeria de l’habitatge a les Pitiüses… I la idea que “no ploram per allò que se’n va, sinó per allò que queda”, perquè sí, perquè allò que queda és allò que vivim mentre d’altres se’n van.
Foto i foto de portada de l’article: Núria Sánchez
Tot, una vegada i una altra, màgicament relacionat amb la idea de “transmetre”, que tan sensiblement va remarcar-nos Alícia Olivares amb les seves gloses, les seves cançons i les seves paraules. La iniciativa de Suralita sempre compta amb una explicadora, amb una persona que vincula el concepte i la idea de la feina feta pels residents amb la gent que les acompanya i amb la terra que ha fet germinar la seva llavor.
Un devessell: Discofòrum i Endiumenjats
Mentrestant, Suralita, Laia Vallès i Joana Gomila continuen, indesinenter, amb la seva lluita per dur a Manacor una altra manera d’entendre l’amor per la música, per la creació i per l’art en general. Dissabte dia 25 de gener tendrà lloc una nova edició, la primera d’aquest 2025, del Discofòrum, que canvia d’ubicació i a partir d’ara serà al Cafè Can Lliro. Aquesta vegada amb la tutela musical i auditiva de Jorra Santiago. Per participar-hi n’hi ha prou a enviar un missatge a hola@suralita.com i proposar una cançó que vulgueu comentar.
I l’endemà, diumenge, a partir de les 12h, Puput.Lab, que són Laia Vallès, Joana Gomila i el guitarrista Santi Careta, actuaran als Almacenes Can Fernando, en el marc dels concerts Endiumenjats que organitza la revista digital 07500 amb l’objectiu de fer visibles comerços emblemàtics i carismàtics de la vila. Els concerts són enregistrats en directe i se’n farà una edició en forma de disc.
t
