Encara avui són molts els escrits processals que surten de l’Ajuntament escrits íntegrament en llengua espanyola. Així ho reconeixen alguns dels lletrats consultats per aquesta redacció que representen ciutadans o entitats que mantenen litigis amb la Sala.
Les queixes arriben per part de lletrats que procuren fer la seva feina en llengua catalana davant els jutjats, amb la dificultat que això suposa davant una administració, la judicial, que és la més refractària quant a les polítiques de normalització. De fet, per als lletrats ja suposa una càrrega important el fet d’emprar la llengua catalana, davant la possibilitat que això suposi un desavantatge a l’hora d’obtenir una sentència favorable.
De fet, la gota que ha fet vessar el tassó ha estat el d’un cas en què tant la part demandant com la sentència emesa pel jutge estaven en llengua catalana. L’única part que en aquest cas havia generat tota la documentacció processal en llengua espanyola era la part de l’Ajuntament de Manacor.
Sebastià Llodrà, delegat de Política Lingüística de l’Ajuntament de Manacor, reconeix que “tenim constància que molts dels textos processals que surten de l’Ajuntament cap als jutjats estan escrits en castellà”. Llodrà mira d’escatir-ne les causes: “Hi pot haver un tema de tradició corporativa, i de costum. Molta de la gent que exerceix ara va estudiar gran part dels seus temaris en castellà”. Llodrà també reconeix que per part de les parts “de vegades hi ha havia un cert temor que no poguessis guanyar les causes si les defensaves en català”. Amb tot això i amb el seguiment “d’inèrcies del passat”, el cas és que fins ara l’activitat judicial de la Sala és predominantment en llengua espanyola. De fet, després de la jubilació de l’assessor jurídic municipal, i pendents encara de la seva substitució per un nou funcionari, Llodrà explica que “s’han hagut d’externalitzar molts de casos, és a dir, que els textos que defensaven la part municipal no sortien de la casa”. Així i tot, reconeix que “l’any 2022 es varen aprovar unes clàusules lingüístiques per a la contractació per part de l’Ajuntament, i tenim constància d’algunes empreses que no les han complides. Hi hem d’estar més damunt”. “Quan contractam és el client, que ha de decidir com vol el servei, i en aquest cas, el client és el poble”, justifica Llodrà.
Tota aquesta qüestió surt també a rotlo al mateix moment que fa poques setmanes un mitjà de comunicació filtrava que l’Ajuntament de Manacor té 160 causes judicials obertes, moltes de les quals, diu Llodrà “corresponen a litigis amb treballadors de la casa, propietaris de llogues vacacionals que no estan d’acord amb les taxes de fems que han de pagar, o casos també en què l’Ajuntament mateix és la part demandant, com ara deteccions de taxes elevades d’alcoholèmia”.
Avui mateix també s’ha fet pública l’arribada a l’Ajuntament d’una nova assessora jurídica, que substituirà l’històric i ja jubilat Felipe Pou. Es tracta de Catalina Parera Blanes, que va prendre possessió ahir com a nova assessora jurídica. El batle de Manacor li va donar la benvinguda en nom de tot l’equip de govern i li va desitjar molts “d’encerts en aquesta nova etapa al servei de la institució i de la ciutadania”.
Caldrà veure si aquest aire nou dins les entranyes jurídiques municipals fa també que la relació amb els jutjats es normalitzi lingüísticament, com ja passa a la resta de departaments.
Sebastià Llodrà preveu “una instrucció generalitzada a tot l’Ajuntament” per recordar que s’ha de complir el Reglament lingüístic municipal. De moment no es preveu una instrucció concreta cap als serveis jurídics, “primer hauríem de tenir clar quina ha de ser la forma de procedir per part de l’Ajuntament, depenent de si enviam la documentació a un jutjat de Madrid, a un de València o a un de Manacor”, ha acabat dient el delegat de Política Lingüística municipal.
