Fa més de vint anys, abans i tot d’acabar els meus estudis d’història, parlava amb un estudiant d’enginyeria sobre un projecte del qual ell havia sentit a parlar a l’Afganistan. Es veu que els enginyers que ajudaven els habitants d’un petit poble de la ruralia afganesa a tenir subministrament elèctric per primera vegada estaven molt sorpresos de la rebuda que els dispensaven. No és que els tractassin malament, ni que no apreciassin la seva feina, però els sorprenia molt que valorassin molt més positivament la feina d’un equip d’arqueòlegs que excavava molt a prop d’allà. Pels afganesos d’aquesta història era més interessant, tal vegada més important i tot, que els estrangers de l’equip arqueològic s’interessessin pel seu passat —el seu!—, que no si podrien tenir corrent o no. El poder de la recerca històrica sobre l’autoestima col·lectiva era innegable. L’interès per les pròpies arrels donava més valor a les vides d’aquells vilatans que una bombeta de led…
He recordat aquesta història quan intentava escriure un text sobre per què és important la recerca en arqueologia avui, a la Mallorca del segle XXI. I aquest de l’exemple afganès és un dels motius per estudiar el nostre passat: reivindicar les nostres arrels úniques i insubstituïbles. Aportar noves dades sobre qui eren els que ens han precedit i perquè feien el que feien. Però això no és tot, coneixent els avantpassats que habitaren Mallorca posa un referent dins la diversitat de persones que l’habiten avui, fomentant una major vinculació a un territori que, per molts, és nou i desconegut. Tots els mallorquins del segle XXI tenen el seu passat, duen la seva herència cultural, però conèixer tots plegats el passat de la terra que ens aixopluga ens dona un sentiment de pertinença impossible d’assolir si ignoram el que va ser el nostre passat pròxim o llunyà. Si ens interessa viure en una comunitat mínimament cohesionada no podem donar l’esquena a la història que és de tots, hàgim nascut on hàgim nascut.
Una altra raó: la pràctica de l’arqueologia és indestriable del coneixement del medi, del coneixement de fora vila, del coneixement de la muntanya i de la mar. El fet d’haver d’anar a demanar als que saben sobre tot això a peu d’arada, a peu de barca, a peu de camada, ens permet salvar de l’oblit un patrimoni d’informació inestimable. Tots els canvis succeïts a l’illa en els darrers 60 anys, amb la transformació radical de l’economia i el canvi revolucionari de la nostra relació amb el paisatge, fan que bona part de la manera de fer dels nostres avantpassats s’estigui perdent. Recollir aquestes informacions que són crucials per als arqueòlegs del segle XXI, també dona un sentiment d’utilitat a unes persones i un valor a uns coneixements que pensaven dejectats per les generacions actuals. Nosaltres, en tant que estudiants eterns de tot aquest patrimoni immaterial, som també el pont entre les generacions més grans i aquelles que venen. Quan un horabaixa qualsevol anam a mostrar la nostra feina a un grup de persones que, per entendre el que feim, han de recordar o aprendre com és el paisatge que els envolta, com feien les coses els seus padrins, a més de divulgar la nostra activitat, també transmetem el patrimoni dels nostres grans i la seva importància.
Però hi ha una altra dimensió de l’exercici de la nostra professió a peu de jaciment. I és el de dur la recerca al territori. Fent venir al nostre projecte especialistes de prop o d’enfora, que intentam sempre que siguin del més alt nivell, no només els donam a conèixer la nostra recerca i els intentam involucrar en els nostres projectes fent que la qualitat dels resultats augmenti, sinó que acostam Mallorca a la comunitat científica i la comunitat científica a Mallorca. Quin privilegi és pensar que les generacions futures tenen l’oportunitat de veure com s’investiga i quines són les darreres tècniques aplicades a la nostra ciència. Sempre pens que és igual si no es dediquen a l’arqueologia, tot el que aprenguin sempre acostarà tothom a la ciència, que és el millor dels mètodes per conèixer el nostre món, passat, present i futur.
Tot això sense mencionar que la història ens serveix per evitar caure en els errors del passat. Que ens permet tenir una perspectiva impossible sense estudiar els fets del passat amb rigor (amb dades científiques)! Qui pot entendre el que passa al món sense tenir un poc de context?
