Aquest 15 de juny s’han manifestat una bona munió de ciutadans per tal de protestar contra la massificació i les seves conseqüències. Els carrers principals de ciutat s’ompliren de crits i clams per una Mallorca més sostenible i tota la tirallonga de sinònims de “seny” que fa tants d’anys es reivindiquen.
Davant aquests fets, i davant el meu modest ventilador S&P preobsolescència planificada de fa més de cinquanta anys, em deman:
¿Com sense el turisme i totes les ofertes complementàries volem poder donar feina -precària o no- a tots els immigrants que han vengut a aportar-nos tan socialment i que pagaran les pensions i regeneraran la piràmide poblacional envellida i s’integraran en la nostra cultura de pa amb olis a la fresca amb tomàtigues de ramellet?
Si es formula aquesta pregunta és fàcil que els organitzadors de la manifestació et cancel·lin assenyalant-te com a membre d’alguna organització “feixista”. Em trob a un punt que, tal com va dir el ja enyorat per sempre Jaume Santandreu; el que digui el bisbe me la bufa.
Els alumnes de tot Mallorca a final de curs a Aqualand a enviar-se microplàstics i clors de piscines compixades: Activitats extraescolars. Me encanta España por eso vivo en Maimi. Filosofia Julio Iglesias.
Parl amb el propietari d’un establiment de restauració i em confessa que el sou dels seus millors cambrers duplica el d’un professor de secundària com és el meu cas. On és el fracàs escolar? Li deman quin horari tenen aquests empleats. No hi ha rellotges? No ha servit de res la lluita per la jornada de vuit hores? Me’n vaig a un bufet lliure a dinar, mir com s’aborda la gent a les palanganes: vet aquí la condició depredadora de l’ésser humà. Per cert, al meu costat s’han assegut un grup de sindicalistes que venen de fer punts a unes jornades de formació per a l’ús del ChatGPT a les aules.
I els turboecologistes fent pancartes contra el canvi climàtic amb pinturetes i cartolines comprades a magatzems xinesos.
