Sergi Muntaner (Manacor, 1999) és gestor esportiu internacional fa poc que ha obert una agència d'esdeveniments i experiències. Avui, però, parlam amb ell perquè des de fa poc més d'un any és el president del CE Manacor, que aquests dies ha celebrat la seva assemblea de socis.
Aquesta setmana passada vàreu celebrar assemblea de socis i el suport a la feina de la directiva va ser important…
Sí. Reflecteix el que hem fet el primer semestre. A nivell de resultats esportius, funciona, l’equip de Tercera masculí funciona. La metodologia és positiva. A nivell de gestió ha estat complicat perquè sempre és difícil entrar a llocs nous com el Manacor, amb la dimensió que té un club com aquest. A poc a poc hem mirat de corregir les errades que vàrem fer al principi.
A quines errades et refereixes? Quins són els problemes que heu trobat? Econòmics? Administratius?
Els problemes sempre són econòmics, i no per al Manacor, sinó també per a la resta de clubs. Si parles amb altres clubs, tothom té problemes econòmics. En termes administratius, feia falta una digitalització de les dades, perquè no hi havia gairebé res, i es feia fins i tot complicat treure un balanç econòmic.
La vostra arribada ha suposat un impuls nou per al club, i això s’ha fet coneixedor.
Duim un punt de vista jove que té coses bones i coses dolentes. Tenim poca experiència, però també hem aportat coses noves. Hem donat importància a les xarxes socials, per mostrar els nous patrocinadors, la pedrera, el primer equip, el femení… hem impulsat iniciatives noves com la de fer un fogueró, o la celebració després de molts d’anys del Ciutat de Manacor. També hem recuperat el dia del club… En general són iniciatives per ajudar al club, que al cap i a la fi és el que volem tots.
Al camp hi ha bon ambient. La gent hi ve. Això s’explica només per la presència a les xarxes socials?
És una mescla de tot: la campanya de socis, amb el lema “El teu lloc és aquí”, va funcionar molt bé. Ara som 390 socis. Els resultats acompanyen, ve més gent al camp, la gent empatitza amb el club… és un cúmul de tot, i també ajuda el fet que les coses es facin bé, com ara la gestió amb les famílies… també hi ha molts d’al·lots que venen a veure els partits, i això ens ha ajudat a teixir una xarxa molt gran.
Abans parlaves d’una metodologia comuna. Això vol dir que teniu una direcció tècnica que dona unes indicacions…
Sí, hi ha una direcció esportiva que fa feina per crear una metodologia de club. No tenim equips, som un club, i els equips s’han d’ajudar entre ells. Evidentment, no els obligam a una alineació, però sí que hi ha uns paràmetres establerts i una llibertat per fer el que demana aquesta metodologia.
Esperàveu que l’equip de Tercera estaria tan amunt a aquestes alçades de la temporada? L’objectiu és pujar?
El nostre objectiu quan vàrem dur aquest entrenador era un objectiu a llarg termini, perquè tenim confiança en ell i en la seva capacitat és construir plantilles equilibrades, per això li hem fet un contracte de dos anys, que és unas cosa poc habitual. Si t’hi fixes, no destaca cap jugador per damunt els altres. Per descomptat que jugant a Tercera el Manacor sempre ha d’estar a dalt. Ser el millor equip de tot l’estat és complicat i nosaltres ho vàrem aconseguir. No ens ho esperàvem. Ara som allà dalt i farem el millor que puguem per continuar amb els bons resultats.
A la plantilla hi ha hagut moviments. On ha anat Marco Alarcón?
Sí, hem tengut una baixa i dues altes. Alarcón se n’ha anat al Poblense. És un buit mal de suplir perquè la primera volta que ha fet és espectacular. Va rebre aquesta oferta del líder de Segona RFEF i nosaltres no som ningú per tallar-li les ales. Han vengut Yuzun, que és un lateral o extrem amb velocitat que ve a ocupar una mica el lloc d’Alarcón, ve de l’Andratx, que també juga a Segona. També ha arribat Joan Sorell, que ve del Porreres, i és un jugador més polivalent que pot jugar de pivot o de central i que ens donarà molta compostura allà darrere.
Què ha passat amb Sergi Frau? Anunciàreu que se n’anava i després ha tornat…
Se n’anava a Eivissa, però no s’hi va sentir bé i ens va demanar per tornnar, decidírem reincorporar-lo perquè encara no havíem acabat de tramitar la baixa.
A una categoria com la Tercera, on tants de clubs no poden oferir compensació econòmica, com es fa per convèncer un jugador que vengui a jugar aquí?
Si venen és perquè creuen en el projecte esportiu. A Tercera hi ha equips que tenen molt de pressupost, i amb aquests no hi podem competir. Hem reduït el pressupost de la primera plantilla respecte de l’any passat. Però els fitxatges s’han fet compensats i els resultats avalen que ha anat bé.
Parlem del femení. La temporada també és molt bona.
Sí. La setmana passada varen jugar la final de la copa de la lliga, que ja és tota una fita. A lliga els resultats també són molt positius.
A xarxes tenen un compte propi d’Instagram. Voleu donar una entitat diferenciada al femení?
Això venia donat així, ja estava creat, però creim que al final és positiu. Evidentment és el mateix club, però si es poden mostrar dues coses a la vegada en comptes separats, l’exposició al públic és més gran. Si tenguéssim mitjans per fer el mateix amb els equips de la pedrera també ho faríem. Seccionant els continguts donam més visibilitat a tot.
Tant el femení amateur com el masculí de Tercera estan en disposició d’aconseguir l’ascens. Quins canvis suposaria, això? Com ho afrontaríeu?
En el femení no s’altera gaire perquè el format de competició és nou i ja veuríem com quedaria. En el cas del masculí de Tercera, un ascens suposaria triplicar o quadruplicar el pressupost, amb fitxes professionals que s’han de pasgar, confeccionar una plantilla competitiva, viatjar cada dues setmanes, amb l’obligació de dormir una nit allà, el bus, el menjar… A nivell econònmic tot seria complicat.
Sou molts d’equips… us entrenau tots a Na Capellera? Són suficients, les instal·lacions?
Som una trentena d’equips. Els entrenaments els feim a Na Capellera, i alguns a la Torre dels Enagistes, on compartim espai. També tenim equips que han d’anar a Son Macià. Els partits es fan majoritàriament a Na Capellera, i qualcun s’ha de fer a la Torre dels Enagistes.
Teniu el camp en obres per la instal·lació de la graderia.
Sí. El resultat a la llarga serà positiu, però està clar que una obra sempre afecta. Les oficines s’han hagut de tomar, tampoc no podem disposar del campet. El vòlei ens ha ajudat amb l’oficina i els vestidors, i els ho hem d’agrair. M’hauria agradat que ara que ja teníem tanta de gent el camp haguéssim pogut disposar de les graderies. Però al cap i a la fi el canvi serà positiu.
Vols afegir res més?
Vull donar les gràcies a la gent pel suport que hem rebut, com a directiva ens sentim molt agombolas. Som joves, i som transparents, es pot parlar amb nosaltres. Som part del Manacor, però no som el Manacor, perquè el Manacor és de tothom i m’agradaria que la gent s’hi implicàs. Si qualcú té suggeriments estam oberts a escoltar-los i ens poden trobar per tot el que necessitin.
