Rifes, actuacions musicals, contes, coques, els darrers estocs de la botiga, gent, amor, i molta d’emoció. Tots aquests ingredients es varen servir dissabte horabaixa a la gran festa de comiat de la botiga de S’Altra Senalla.
Després de dècades de presència ininterrompuda, la botiga de S’Altra Senalla tancarà les portes molt aviat i va voler fer el comiat amb una rialla i una trobada comunitària, molt amb l’esperit d’aquesta gran família que és Casal de la Pau – S’Altra Senalla.
Després de la darrera actuació musical, Mari Oliva, la botiguera de S’Altra Senalla, la que sempre hi ha estat, va llegir aquest text, molt agraïda i emocionada:
Gràcies a totes i tots, des del més profund del cor.
Ara que s’acosta el final d’aquesta etapa, em costa trobar les paraules per expressar tot el que sento. Tanquem la botiga, sí, però el que realment estic tancant és un cicle vital molt important. Un espai que ha estat casa, escola, refugi i lloc de transformació. Hi he posat temps, energia, somnis i, sobretot, molt d’amor. Aquest projecte ha estat una part de mi. Hi he crescut com a persona, com a companya i com a ciutadana. Hi he après a confiar, a compartir, a sostenir i també a deixar anar. I res d’això no hauria tingut sentit ni recorregut sense la gent que m’ha acompanyat.
Gràcies als voluntaris, per ser-hi de forma tan generosa, per estar al peu del canó sempre amb un somriure, per aportar mans i ànima. Hem compartit molt més que torns o tasques: hem compartit converses, dubtes, il·lusions, nervis… i aquell caos bonic i imprevisible del dia a dia. Perquè aquí, cada dia era una sorpresa. Sabíem com començava, però mai com acabaria. He tingut la sort —i la fortuna— de conèixer prop de 50 persones meravelloses que, en un moment o altre, han posat part del seu temps, les seves idees i la seva energia en aquest projecte. Cadascuna d’elles m’ha aportat alguna cosa única, i entre totes, heu fet créixer molt més que una botiga: heu ajudat a construir una xarxa de valors, de comunitat i d’humanitat. No puc escriure el nom de totes, però les duc dins, amb cada record i amb cada rialla compartida.
I què dir d’en Pep? Ell ha estat el nostre especialista en bromes i putadetes —com ell en diu. Amb ell hem creat una amistat peculiar, o millor dit, un matrimoni: rialles darrere les estanteries, burricia extrema i molta complicitat. Amb en Pep, cada jornada tenia humor, caliu i aquella capacitat de fer-ho tot més lleuger… però sempre amb respecte i estima de fons. És part del cor d’aquest projecte. En Guillem, sempre hi és. No diu mai que no. La seva saviesa tranquil·la i serenitat han estat un pilar constant enmig del moviment i el caos del dia a dia. Amb ell tot sembla més fàcil: escolta, observa, i quan parla, ho fa amb aquella calma que et fa respirar. És d’aquelles persones que no fan soroll, però que són fonamentals.
Na Catalina, que venia “només una estona” i acabava reorganitzant mitja botiga. Na Miquela, dona activa com la que més, amb els seus 82 anys, es passeja per la botiga com si res, fa més via que l’ordinador i encara té temps per encoratjar tothom amb aquell esperit incansable. És una força de la natura, d’aquelles que et deixen amb la boca oberta i el cor content. També vull donar les gràcies a les companyes de feina. Cadascuna de vosaltres heu estat clau en aquest camí. Hem compartit molt més que horaris i responsabilitats: hem compartit cansament, alegria, desacords, abraçades, complicitat i molt de cafè. Quan el dia es feia llarg, trobàvem la manera de seguir; quan tot anava rodat, ho celebràvem juntes. He après molt de vosaltres. De la vostra paciència, de la vostra empenta, de la vostra manera de ser-hi. Sou part d’aquesta història i també part de mi. Un lloc molt especial al meu cor l’ocupa una persona que ja no és entre nosaltres: n’Antònia. Ella va ser una voluntària molt especial, d’aquelles que s’impliquen amb ànima, cor i silenci. Va viure el naixement de la botiga, amb tot el patiment, l’esperança i les hores invisibles dels seus fundadors. Sempre hi era, amb una presència serena, amb un gest d’ajuda o una paraula tranquil·la. I amb mi, compartíem xerradetes que ara enyoro profundament. Moments senzills, però plens de sentit. Sabia escoltar com ningú, i deia les coses amb aquella saviesa que només tenen les persones que han viscut molt i estimat més.
Sé, des del cor, que sigui on sigui, n’Antònia està contenta i orgullosa d’aquesta decisió presa. Perquè ella sabia quan una etapa ja havia donat tot el que havia de donar, i m’hagués acompanyat amb el seu somriure de sempre, aquell que deia: “fes el que et faci bé.” La duc amb mi, avui i sempre. Tampoc puc oblidar dues dones que m’han marcat profundament: na Juana i na Sebastiana, les meves mentores. He tingut la sort d’aprendre al seu costat. Amb elles he après a confiar en mi, a mirar amb perspectiva, a sostenir el projecte i sostenir-me a mi mateixa. Amb la seva saviesa, el seu exemple i la seva manera d’acompanyar —discreta però potent—, m’han ensenyat molt més del que elles saben. Les duré sempre dins. Gràcies també als socis i sòcies, per confiar, per sumar-hi idees, per fer xarxa. Sou la força que va fer néixer aquest projecte i la que l’ha mantingut viu tots aquests anys. Gràcies als consumidors i consumidores, per triar-nos cada dia, per apostar per un model diferent, per valorar l’esforç que hi ha darrere de cada producte i de cada decisió. Ens heu ajudat a demostrar que una altra manera de consumir —i de viure— és possible.
Gràcies a totes les persones que, d’una manera o altra, heu passat per aquí: cada petit gest ha deixat empremta. Ara toca acomiadar-nos. No és fàcil. Però ho vull fer amb dignitat, agraïment i el cor ple. Per això us convido a seguir venint aquests darrers dies, a ajudar-nos amb la vostra compra final, i sobretot, a celebrar plegats tot el que hem viscut. Que aquest comiat sigui una festa plena de memòria, d’humor i de vida. Aquest projecte s’acaba, però el que ens ha unit, això no s’esborra. Continuarà vivint en nosaltres, en les relacions que hem creat, en les llavors que hem sembrat, i en tot allò que encara està per venir. Tanco aquesta etapa amb nostàlgia, sí, però també amb una profunda gratitud i un munt de moments viscuts que em fan sentir orgullosa del camí recorregut.
Amb tot el meu cor: gràcies. Ens retrobarem.
