Gener: se’n va Jaume Llull, un batle històric
A més de les festes de Sant Antoni, amb l’estrena de Llorenç Prohens com a Sant Antoni i la figura de Magdalena Pérez ja consolidada com a dimoni, l’any 2025 començava amb la trista notícia de la mort de Jaume Llull Bibiloni, que ens deixava el dia 7 de gener. Nascut el 1936, Llull va ser elegit batle de Manacor el 1980 després de la dimissió de Llorenç Mas en el marc del convuls Pacte de Son Brun. Llull formava part de la Candidatura Democràtica Independent, un partit de caràcter progressista que va tenir presència a l’Ajuntament manacorí durant els primers anys de l’anomenada transició a la democràcia. En el mandat següent, Llull va concórrer a les primeres eleccions autonòmiques pel Partit Socialista i va ser elegit diputat.
Febrer: la cinquena miliciana ja té nom
Era gairebé final de mes quan va sortir a la llum la identitat de la cinquena miliciana torturada i assassinada pels feixistes a Manacor el 5 de setembre de 1936. La revista Sàpiens publicava el 26 de febrer una notícia en què avançava el contingut d’un reportatge d’investigació a càrrec dels historiadors Jaume Miró i Julià Rodríguez, que apuntava que la miliciana, fins al moment d’identitat desconeguda era Josefina Garcia Prats, membre de les Milícies Femenines del PSUC i autora del diari que va transcendir, en què es contava la travessia i els dies de campanya de les cinc milicianes que desembarcaren a Manacor l’any 1936. Aquest diari fou el punt de partida de diverses investigacions, llibres i documentals – entre els quals la peça teatral Diari d’una miliciana o Milicianes. Diari d’una batalla, del mateix Miró-.
Així mateix, uns dies abans, Catalina Cladera anunciava que renunciava a tornar a ser candidata a la presidència del PSIB-PSOE i Amanda Fernández es proposava com a successora. Dia 24 de febrer la socialista manacorina es proclamava secretaria general de la Federació Socialista de Mallorca (FSM).
En plana esportiva destaca la participació per primera vegada del CV Manacor de Superlliga en la Copa del Rei de Volei.
Març: s’aprova la ZPAE, pacificació o racisme?
El mes de març arribava carregat de notícies, començant per l’aprovació definitiva la declaració de la Zona Centre com a Zona de Protecció Acústica Especial (ZPAE). Aquesta mesura que segons l’Ajuntament pretén combatre la contaminació acústica i garantir el descans del veïnat dels voltants de la plaça de les Verdures, es va aprovar rebutjant les diverses al·legacions presentades a la proposta i enrevoltada de polèmica: l’ordenança es va aprovar amb els vots a favor del govern i el PP, mentre que el PSOE i VOX es varen abstenir i Embat de Manacor va qualificar la mesura de racista.
Més enllà del món polític, el mes de març lamentàvem la pèrdua de Mateu Cortès a l’edat de seixanta-quatre anys. Cortès era mestre a l’escola de Sant Vicenç de Paül i estava a punt de jubilar-se. A més, havia mantengut una llarga trajectòria de vinculació tant com a jugador com també com a entrenador, amb el Bàsquet Manacor. També va ser, a la darreria dels anys vuitanta, regidor pel PSOE a l’Ajuntament de Manacor.
D’altra banda, era el mes de març quan s’anunciava el canvi de mans en la propietat del Vermut. Regentat per Carles Gayà des de l’any de la seva creació, el 2003, Clàudia Gómez, que des de fa anys és treballadora de la casa, n’agafava el relleu.
Tornant a la política, dia 28 de març, el batle de Manacor, Miquel Oliver, comunicava oficialment al president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, la petició d’adquisició de la finca de Santa Cirga, bressol d’Antoni Maria Alcover, per part de la institució insular. Aquesta demanda es produïa arran de les informacions publicades sobre la intenció de posar a la venda aquest històric indret. Finalment, el Consell de Mallorca anunciava a principi d’abril la incorporació de romanents dels quals 5,5 anirien destinats a la compra de diferents béns immobles arreu de l’illa, entre ells Santa Cirga.
Abril: s’allarga l’arribada de l’aigua potable
Era el mes d’abril quan s’anunciava que no tendríem potabilitzadora a Manacor. El projecte quedava aturat i els manacorins tornàvem a veure enfora la perspectiva de tenir aigua potable a les nostres aixetes. El model pel qual s’havia apostat era el d’una planta desnitrificadora, instal·lada l’any 2021. Era una prova pilot, que funciona i dona aigua a 470 cases. La intenció de l’equip de govern era, precisament, repetir aquest model arreu del nucli, però el regidor competent en la matèria i president del Consell d’Administració de la SAM, Sebastià Llodrà, anunciava que Recursos Hídrics havia posat impediments al projecte i els proposaven la instal·lació també d’una dessaladora a la costa.
En l’àmbit esportiu, l’atleta de Portocristo, del Club Blausub Manacor, Juanan Servera, aconseguia a finals de mes la medalla de plata al Campionat d’Espanya d’apnea indoor celebrat a Gasteiz. A més, també feia el rècord de les Balears.
Maig: el PSOE torna a l’equip de govern
La notícia més destacada del municipi de Manacor durant el mes de maig fou, sense cap mena de dubte el pacte de govern entre PSOE, AIPC i MÉS. El govern municipal passava a tenir 13 regidors el dia 14 de maig, amb la consegüent reestructuració de les àrees i competències. Els representants dels tres partits coincidien a afirmar, en la roda de premsa de l’anunci, que els uneixen més coses de les que els separen.
Així mateix, el maig va ser un mes d’homenatges. El primer a casa, per Eduardo Bernabeu, que durant deu anys va ser director de la Banda Municipal de Manacor i que va morir el mes de novembre de 2024. Un concert que encara no va dirigir el seu successor, Miquel Flores i Mula, atès que encara era a Hèlsinki completant una formació.
El segon homenatge, més lluny, se celebrava a París, a l’emblemàtica pista central de terra batuda. Coincidint amb el sus del Roland Garros, el Grand Slam de París, Rafel Nadal recollia un trofeu amb la xifra 14, pels trofeus guanyats a París i es destapava una placa amb la petjada del tenista sobre l’arena de París. El manacorí, amb el petit Rafel amb braços, va fer la volta d’honor a la pista i s’acomiadà per sempre de París.
Juny: adeu a Jaume Santandreu
Dia 1 de juny patíem una altra pèrdua sonada. Moria Jaume Santandreu. El capellà Collet, com tanta de gent el coneixia a Manacor, el síndic de Can Gazà, el profeta dels exclosos, el poeta, l’escriptor, l’abrandat defensor de totes les causes perdudes, el pioner en la recuperació de la memòria històrica.
Així mateix, les diverses entitats que conformen l’Espai Goya demanaven la mediació de l’Ajuntament de Manacor davant del perill que l’edifici de l’antic cinema de barri acabi en mans d’un fons voltor que vulgui especular amb l’immoble. Les associacions demanaven mesures per garantir la protecció de l’edifici i la seva implicació com a agent mediador, tant per valorar i incloure en el catàleg del patrimoni la història més recent de l’edifici com a cinema, com per trobar una opció viable i satisfactòria per a un edifici que les entitats han convertit en un espai popular.
Del mes que dona el sus a l’estiu destaca també la intervenció al ple municipal del col·lectiu Manacor per Palestina. D’aquella intervenció neix la polèmica penjada de la bandera palestina que s’ha arrossegat al llarg dels mesos en diversos plens. Així mateix, aquell mateix mes tenia lloc una mobilització en més de 30 instituts d’arreu de Mallorca. Els mesos següents s’organitzaven diversos esdeveniments solidaris: la Marxa per Palestina i un concert a la plaça de Ramon Llull.
Finalment, el mes de juny es tancava el pont del riuet de s’Illot. Aquest tancament era una mesura preventiva i de seguretat abans de la reforma integral, una decisió que responia a les recomanacions tècniques davant de l’augment de la pressió humana i el pas de gent previst en temporada turística. La reforma, que es du a terme entre els ajuntaments de Sant Llorenç i Manacor, s’iniciava finalment el mes de setembre després de passar l’estiu amb una passarel·la que també va dur cua.
Juliol: tanca S’Altra Senalla
El mes de juliol s’anunciava el tancament de la botiga de S’Altra Senalla a Manacor després de 28 anys de feina solidària. La baixada de barrera ess feia efectiva amb una petita festa de comiat el mes d’octubre. L’associació, segons anunciaven els seus membres seguiria en marxa pendent de veure com reformulaven la seva tasca.
En el mes que tenen lloc les festes de Sant Jaume, tristament marcades pel dol per la mort d’un infant manacorí, en la plana política, el juliol començava amb la iniciativa per a la declaració d’un estatut especial de capitalitat per a Manacor i la comarca del Llevant, amb l’objectiu de garantir un finançament just i reforçar el seu paper com a capital territorial i motor socioeconòmic del Llevant de Mallorca.
Així mateix, també s’anunciava l’agermanament amb Girona, que finalment es feia efectiu a final d’any. L’acord estableix que les dues ciutats treballaran conjuntament per desenvolupar projectes i activitats de forma periòdica, amb la participació d’entitats culturals i socials. A més, a través del Comitè d’Agermanament, els dos ajuntaments ja fan feina en un pla d’activitats per als anys vinents, centrat en tres eixos principals: arts escèniques, cultura popular i política lingüística.
En l’àmbit esportiu, destaca el bon paper del Club Reis i Dames en la seva participació en el campionat estatal d’escacs: Cristina Sureda feia primera i Pau Marín, segon.
Agost: dos incendis sense danys personals
Teníem un juny tòrrid, un juliol plujós i un agost de calor extrema marcat per dos incendis: un d’ells en una zona agrícola prop del camí de Bandrís que sortadament ess va controlar ràpidament i no es van haver de lamentar danys personals. El segon, en uns baixos del carrer dels Germans Pinzón de Portocristo, en què, per sort, tampoc es varen haver de lamentar danys personals.
En plana esportiva, el mes d’agost es començaven a anunciar les renovacions de l’equip de Superlliga del CV Manacor. La primera d’elles, la de l’entrenador, Alexis González.
Setembre: onze infrahabitatges devora la pista dels cavalls
Al mes de setembre s’iniciaven les obres de la font de la plaça Ramon Llull que contemplaven la millora de la instal·lació elèctrica, la remodelació del sistema de circulació de l’aigua, el desembossament de les obstruccions existents així com la substitució del sistema d’il·luminació i la millora de la seguretat de la sala de màquines.
Així mateix, s’estrenava el nou parc de bombers en una parcel·la de 2.821 metres quadrats del polígon de Manacor i compta amb una superfície construïda de 1.530 metres quadrats, distribuïda en dues plantes. A més, inclou una torre de pràctiques de 134 metres quadrats.
Finalment, impactava la notícia de la descoberta d’11 infrahabitatges en un assentament de barraques prop de l’hipòdrom. El propietari cobrava sumes de doblers en concepte de lloguer i els Espais no tenien les condicions necessàries de salubritat i subministraments bàsics.
Octubre: tanca Can Batliu
En plana cultural el mes d’octubre ve marcat per l’estrena de l’exposició de Manacorinitats al Museu de Manacor, que al llarg de l’any que ve encara ess podrà veure i comptarà amb diverses activitats paral·leles.
Esportivament, el duet de judokes format per Llorenç Gayà i Joana Puigserver tornava a triomfar al Campionat Europeu de Katas, amb una segona posició.
També ens assabentàvem del tancament d’un altre negoci emblemàtic de Manacor: Can Batliu. El magatzem manacorí que des de fa dècades ven i distribueix productes relacionats amb el sector primari anunciava que dels tres germans, una ja estava jubilada i els altres dos estaven en situació de semijubilació. “Cap dels joves de la família no ho vol agafar, i tancarem el mes que ve” explicava al Cent per Cent Mateu Soler, una de les tres potes de l’empresa familiar.
Així mateix, el vent va fer-se present un grapat de dies d’octubre i feia volar la claraboia de l’edifici de Primària del CEIP Mitjà de Mar de Portocristo. Posteriorment, l’APIMA de l’escola intervendria al ple municipal per demanar diverses millores al centre.
Finalment, en la plana política el mes d’octubre tenia lloc el congrés fundacional del nou partit, Som Mallorca. Liderat per Joan Lladó com a president, Antoni Ensenyat vicepresident i Joan Josep Pasqual el secretari general. En aquell moment ja anunciaren que volien presentar-se a les eleccions en coalició amb el PI, una coalició política transversal per a la defensa dels interessos de Mallorca i la recuperació del poder polític.
Novembre: 50 anys sense Franco, 100 anys de Can March
En el mes que es complien 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, celebràvem també altres efemèrides: el centenari de l’emblemàtic restaurant de Can March, que venia amb diverses activitats culinàries i un llibre escrit per Miquel Gelabert i que reuneix memòries i receptes.
D’altra banda, Càrniques Sunyer era reconeguda per la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa com una de les 500 empreses amb més creixement de l’Estat i en plana política, s’anunciava que Mateu Xurí deixava el lideratge com a president d’Esquerra Republicana a Mallorca. El succeeix la manacorina Carme Gomila.
Desembre: polèmica per una conferència sobre antisemitisme
El mes de desembre ha estat marcat com sempre per les festes de Nadal però també per una polèmica lligada a un acte de l’OCB: la conferència de Laura Miró sobre l’antisemitisme a Mallorca. Després de la cancel·lació de l’esdeveniment per protestes en contra de la ponent, a qui diversos socis de l’OCB així com altres col·lectius i associacions titllen de sionista, l’hoteler manacorí Gaspar Forteza Anunciava que ell mateix organitzaria la conferència al Jordi des Racó. La junta, que s’estrenava tot just feia uns mesos i que presidia Cristina Salom, anunciava dies després la seva dimissió.
En plana esportiva, el CE Manacor tancava la temporada d’hivern amb 14 victòries en 15 partits disputats. Els manacorins, de la mà del nou entrenador Miquel Aguado són el millor equip de les cinc primeres categories del futbol estatal.
En l’àmbit polític arribava un càrrec esperat: Pedro Puche seria el nou gerent d’urbanisme.
