Caterina Font Llodrà va encetar la seva participació en les XIII Jornades d’Estudis Locals (en l’apartat de Joves Investigadors) explicant que de ben petita s’ha sentit atreta per les manifestacions de la cultura manacorina. Aquest ball no és massa conegut dins el terme de Manacor, perquè ja trobam les conegudes danses de figures com són els Moretons, els Indis, els Nanets, la Mulassa i el ball de Sant Antoni.
Cal recordar que els Moretons surten al barri del Convent durant les festes de Sant Domingo. Els Indis, el divendres i diumenge abans de Nadal a Crist Rei. Els Cossiers just abans de Fires i Festes i Festa del Sant Crist. Els Nanets surten el 2 de maig, coincidint amb les festes del barri. La Mulassa (creada el 2015) per Sant Jaume, i els dies 16 i 17 de gener són els dos grans dies de Sant Antoni. Una de les eines metodològiques usades per Font Llodrà són les entrevistes a persones residents a Manacor. Extreu diversos resultats, entre els quals cal destacar que gairebé un 32,9% dels entrevistats no sabia que existia aquesta dansa, i dels que sí que la coneixien, un 53,9% hi ha anat en alguna ocasió.
Les Dames de Santa Catalina és una dansa manacorina, creada cap al 6 de novembre de 1999. Una de les dansaires era la filla de Miquel Bauzà Puigserver, que volia ballar de Moretó, però pel fet de ser nina no va poder. I així es va començar a configurar aquesta dansa on les nines poden ballar. Cal dir que Miquel Bauzà i la seva esposa Magdalena Riera són dos ciutadans molt actius i participatius en tota casta d’esdeveniments de cultura popular, i així, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns de Santa Catalina, aquesta dansa va ser creada. Les nines tenen de 6 a 12 anys, i volten al voltant de la beata; ballen uns punts de fandango mallorquí i de la Balanguera, una dansa de coreografia adaptada per Antònia Gayà Truca. La música va ser arranjada per Toni Galmés, que va unificar la peça rítmicament per tal que fos ballada en un 3/4. Les corones de les dansaires, cada any, són fetes per Francisca Seguí de la Floristeria Fullana. Més endavant van incorporar la coreografia de l’Oferta (el 2005), que ballen solament tres d’elles a la Residència. Una peça pròpia d’Antoni Galmés, on les tres dansaires van cap a l’altar de l’esglesieta de la residència, es canten els Goigs de Sor Tomasseta i tornen a ballar a la plaça de Santa Catalina. Encara que la música estava planejada per a instruments de vent, es toca amb flabiol i tamborino. Margalida Adrover es va encarregar, originalment, de cosir els vestits.
La figura de la Beata no balla, va davant de tot, és una figura protocol·lària i d’acompanyament. Normalment, és una exdama, per si hi hagués una lesió de darrera hora.
El pastor i la pastora, nins més petits de la barriada, van a davant de tot de la processó i duen la senyera. El dimoni només apareix al darrer ball, surt solament per a trencar una gerra als peus de la beata. I després hi ha les llanternes… un element de les cançons que es cantaven per sor Tomasseta ja fa dècades, una tradició anterior. Ara van en llanternes de paper, i fan un taller o manualitat sobre elles. En la conclusió, Caterina Font aventura si en aquesta dansa no hi haurien de cabre, ara mateix, nins que puguin ballar de la mateixa manera que les nines participants.
Aquí podeu veure ballar les Dames.
