Dia 28 de juny en el parc de na Molla (Manacor) tendrà lloc la festa d’aniversari dels 40 anys de Can Lliro i Ranxera Takeshi serà un dels plats forts de la jornada. El grup format per Joana Gomila, Jorra Santiago, Laia Vallès, Roger Pistola, Toni Llull i Simó Femenias parteix de l’impuls de Joan Lliro que, coincidint per aquest aniversari va voler posar en marxa un grup ad hoc per a l’ocasió.
La Fundació La Plana a Santa Maria d’Oló ha estat la localització creativa d’aquest projecte, un espai que ofereix espai i hostalatge per a processos creatius com aquest. Amb una residència creativa dividida en dues parts, una durant el febrer i l’altra a l’abril, els 6 artistes han engirgolat les cançons que donaran vida a Ranxera Takeshi. “En Joan Lliro només ens va donar dues premisses: que fos ballable i que tengués un component electrònic, un fet que era pràcticament inevitable tenint en compte els perfils d’en Toni [Llull], na Laia [Vallès] i na Joana [Gomila]” explica el músic membre de la nova banda, Roger Pistola.
Així mateix, diu que “la primera part de la residència va ser més relaxada, més de jugar. Anàvem tirant pedrades, improvisant, movent fitxa i fent experiments. D’aquesta part tenim 70 talls diferents, alguns de 3 minuts i d’altres de 20!”. Aquest procés es va anar ordenant, amb alguns exercicis i dinàmiques. “Un d’ells, per exemple, va ser el de crear personatge. Cadascú escrivia un nom o una situació i a partir d’aquí li havíem de posar música i tocar de manera individual d’acord amb la premissa que t’havia sortit. Varen sortir propostes com per exemple “estam a l’any 2400 i ets un ésser subaquàtic que recull ostres i xiula” o un altre que era “ets l’otorrinolaringòleg d’en Tom Waits”. A partir d’aquí, explica, han sortit coses que han pogut aprofitar: “Han sortit frases interessants, que reelaboràvem i que han donat forma a una cançó”.
Si una cosa tenen clara és que aquest procés creatiu “ha estat el més democràtic que hem fet mai”. Sobretot, diu, per a Santiago, Femenias i ell mateix, acostumats a ser principals compositors de les bandes. “Vulguis que no se solen crear jerarquies i per nosaltres tres ha estat una experiència nova i alhora agradable”.
D’aquestes 70 gravacions n’han triat més d’una desena i s’hi han anat afegint melodies i posteriorment algunes lletres. Algunes d’aquestes cançons encara són vives i hi estaran durant temps. “De moment tenim lletra a algunes cançons i les altres estan en procés: fins i tot li hem proposat a en Joan si en vol fer una!” explica el músic. En aquest sentit, també destaca que Joan Lliro “ha estat un membre més de la banda, ha ajudat i acompanyat en aquest procés”. Sigui com sigui, és possible que quedin així com estan i que no hi hagi lletres perquè això, explica Pistola, és una manera d’entendre la cançó de manera diferent. De fet, explica, quan poses veu en una cançó, deixes de veure el paisatge i només veus la figura.
Però com ens hem d’imaginar el so de Ranxera Takhesi? No hi ha cap referent musical clar i tots hi són. “Inevitablement, es varen fer com a dues faccions: els poperos, que érem en Jorra, en Simó i jo i, per altra banda, els experimentals, que són en Toni, na Joana i na Laia. Si fos per ells tres, el resultat seria molt més boig i si fos per nosaltres seria molt més clàssic. “Ens hem trobat en aquest espai intermedi entre els dos extrems i aquests han estat els moments que han quedat, les cançons que hem triat mostren aquest equilibri”.
Així mateix, explica Pistola, que les cançons que han triat, explica Pistola, són les més curtes tot i que hi ha dos o tres moments oberts a la improvisació. “Hi ha tocs de rave, hi ha surf, hi ha cúmbia i reggaeton, hi ha trip-hop… Tot això m’ho sembla a mi, potser una altra persona et diria una altra cosa!”
L’estrena del grup serà aquest dia 28 i a més dels Ranxera Takeshi, l’esdeveniment comptarà amb les actuacions de Maria Jaume, Astrio, Reïna, Ortiga, Fonki Cheff i Maadraassoo.
El futur de Ranxera Takeshi
Posteriorment, actuaran el mes de setembre a Es Claustre de Maó i de moment no tenen més concerts tancats. Tenen clar que volen conservar el format i fer tots els directes amb els membres originals de la banda i això, però, suposa problemes a l’hora d’engirgolar les agendes, ja que tots els membres de Ranxera tenen, com a mínim, un projecte musical paral·lel en marxa. D’altra banda, Pistola explica que tenen moltes ganes d’enregistrar un disc i la idea és fer-ho a la inversa del que habitualment es fa: “Estam acostumats a primer enregistrar i després mostrar-les en concert, però moltes vegades les cançons en directe canvien i evolucionen i acaben essent millors que la versió enregistrada. D’alguna manera, el directe també produeix les cançons. Personalment em fa ganes que sigui així”.
