Cant i treball a Mallorca. La missió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1932) és el nou llibre de l’escriptora i musicòloga Bàrbara Duran Bordoy (Manacor, 1963) que publica amb l’editorial Galés gràcies al Premi Mallorca d’Assaig 2024. El presentarà juntament amb Caterina Valriu el pròxim 4 de desembre a les 19 h a l’Escola Municipal de Mallorquí i l’acompanyarà Caterina Valriu i Llinàs, catedràtica de la Universitat de les Illes Balears i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
La investigació comença fa una partida d’anys quan Duran investigava sobre el Cançoner Popular. El músic Baltasar Samper juntament amb el mestre Ramon Morey varen fer una enorme feina de camp recopilant informació sobre les tonades i els cants de Mallorca al llarg dels anys. Visitaven diferents poblacions, xerraven amb diferents persones i solien ser molt curosos a l’hora de classificar i ordenar tot el material que recollia: la ruta que feien, els noms de les persones informants amb qui xerraven, les cançons, les lletres i fins i tot anècdotes. Immiscida en aquesta paperassa, va reparar que de l’any 32 hi faltava memòria.
A partir d’aquí, i sabent la minuciositat de les dades recollides en treballs anteriors i posteriors de Samper, Duran va decidir anar a la recerca d’aquesta Memòria. Finalment, va trobar un quadern manuscrit, custodiat a la Biblioteca Bartomeu March, que contenia totes aquestes dades perdudes de l’expedició de l’any 32 que recorr 19 poblacions entre les quals trobam Sant Llorenç, Felanitx i Son Carrió.
A través de tota aquesta informació recollida, Duran no només classifica i compon aquesta memòria musical perduda amb tonades i balls diversos sinó que també proposa una relectura lligada al treball femení a partir de la cançó i reinterpreta aquest arxiu sonor com una forma de registre laboral, ja que no hi ha cap dada oficial lligada al món laboral de la dona en l’època. Amb gairebé 2000 entrades classificades ha pogut classificar les brodadores a Sant Llorenç, les espardenyeres a Campanet o les barraqueres a Santa Maria, entre d’altres. Professions i oficis femenins que no han pogut ser documentats per cap cens oficial, però que apareixen esmentats a les notes de camp de Samper i Morey. “T’adones de la dimensió de la cosa: si hi havia un taller amb una mitjana de 12 brodadores i sabem que a Sant Llorenç n’hi havia 5, podem calcular que hi havia una cinquantena de dones que s’hi dedicaven professionalment i fer un càlcul més o manco acurat”.
Elles, afirma Duran, saben i aporten moltes més cançons que ells i és que se sabien fins I tot tonades de llaurar, cants de sales o de panades. “Sempre s’havia dit que les dones formaven la major part dels informants del cançoner, però mai s’havia pogut comprovar. El fet és que no són majoria en quantitat, però sí que ho són en cançons cantades. Per exemple, tenim 9 dones i 10 homes informants: elles canten i aporten 36 cançons i els homes n’aporten 10” explica la investigadora. De fet, segons les dades recollides al llibre, un 64,7% de les persones informants eren dones que aporten un 81,8% de la producció interpretativa.
En la part musicològica s’ha pogut comprovar que la major part del repertori està conformat per cançons, amb gairebé un 67% i que la major part d’aquestes cançons són narratives. Duran destaca que les brodadores eren les qui solien cantar aquestes cançons narratives, que conten una història i sovint eren cantades a diverses veus: “Amb el so del pedal feien com un bordó: el renou els acompanya. En els documents, de fet, Samper ja descriu la cançó a dues veus, a diferència de les tonades de camp que eren a una sola veu” explica l’autora. Així mateix, quant a balls, destaquen la mateixa copeo i el bolero i pel que fa a les tonades, les més comunes eren les de batre, seguides de les de segar i les de llaurar. A més, destaca la descoberta d’uns Goigs de Pasqua de Santa Eugènia i Puigpunyent molt primitius.
Amb una història familiar que la connecta a fora vila, Duran conta com a anècdota que la foto de portada mostra els seus repadrins, Guillem Planisi i Margalida Miquel així com la seva padrina, Bàrbara Planisi Miquel, feinejant a fora vila. De fons, imponent, s’hi pot veure el campanar de Manacor. La imatge va ser feta per Guillem Fullana “Cremat”, pare del mític cantant manacorí, Guillem d’Efak.
