“Nosaltres vàrem estar a la presó cinc o sis dies, però a les presons palestines encara hi ha més de 10.000 presos, i hem de lluitar no sol perquè els alliberin sinó fins que Palestina sigui lliure”. Així s’expressava Lucía Muñoz, regidora per Podem a l’Ajuntament de Palma i una de les tres activistes mallorquines que varen passar dies detingudes a les presons israelianes després que els vaixells de la Flotilla Global Sumud en què viatjaven fossin abordats per la marina hebrea. La regidora palmesana es lamentà que “a l’Ajuntament no hem tengut cap recepció, i ens sentim abandonades pel batle i per l’Ajuntament”. Muñoz intervenia així davant els centenars de persones que s’havien anat arreplegant al llarg del dia a la plaça de Ramon Llull per donar suport al concert per Palestina que va durar tot lo dia de dissabte passat.
“Som tots i totes, els que pujam als vaixells i sou els que us heu mobilitzat els que heu aconseguit el nostre alliberament. I tot això que hem fet ara ja fa dos anys que s’hasvia d’haver fet”, deia Reyes Rigo, l’activista que va haver de romandre més temps de les tres a les presons d’Israel.
Alejandra Martínez es declarà com ua “madrilenya acollida a Mallorca. Jo vaig compartir cel·la amb Reyes Rigo i quan ens ajuntam ho sentim com una convidada a assumir la responsabilitat d’organitzar-nos, de conspirar, però no contra Netanyahu, sinó contra els nostres propis governs per comminar-los a deixar de vendre armes a Israel. La lluita d’avui no és la lluita de Palestina, és la lluita de la humanitat”. “Només la lluita del poble i de la classe treballadora organitzada aconseguirà acabar amb aquesta xacra”, acabà dient l’activista madrilenya.
Desenes de grups musicals i de cantants prengueren part en aquest concert solidari per Palestina, amb la participació activa també de Manacor amb Palestina i Mallorca per Palestina. Joan Adrià Pistola, Hey Rub, Guillem Sansó, La Vereda, Matt Vidal, Damià Timoner, Maldol, Mopi, l’Agrupació de sa Torre, Plan Et… i molts més actuaren dissabte, amb una paella col·lectiva per dinar i moltes més activitats que mostraren el costat més solidari dels manacorins.
L’actor Joan Toni Sunyer i la ballarina Joana Pou foren els encarregats de fer de mestres de cerimònies i llegiren aquest text carregat de significat:
Aquesta terra mereix la vida.
Mereix el pa, l’olivera i l’aire de l’alba.
Mereix un somriure, i mereix la llibertat.
Mahmoud Darwish
Avui, des de Manacor, deixam que la música i l’art parli allò que les notícies no
saben dir.
Deixam que la paraula trenqui el renou,
que la veu sigui pont,
i que el cor sigui territori lliure.
Ens hem reunit aquí, enmig d’un món cansat de mirar cap a una altra banda,
per dir, senzillament: no hi ha pau sense justícia.
I mentre allà, a Palestina, les nits són llargues i el silenci pesa, nosaltres fem el que
sabem fer:
cantar, ballar, compartir, resistir.
Hi ha qui diu que de tan lluny no s’hi pot fer res. Que el nostre gest és petit, que la
nostra veu no arriba tan enfora.
Però cada acció sincera fa tremolar els murs, cada cançó encén una espurna, cada mà
estesa és un recordatori que la indiferència és també una forma de guerra.
I si el nostre crit ha de viatjar,
que travessi la mar blava que ens envolta,
i que voli, com una veu antiga
des de Mallorca fins a Menorca,
de Menorca fins a Catalunya,
travessant Occitània, França,
i creuant Itàlia, amb un sospir de mandolina i llum de vespre.
Que passi per Grècia, on els déus s’han fet mortals, per Turquia, on l’Orient comença
a respirar,
que sobrevoli Síria i el Líban, on cada pedra sap què és perdre i tornar a començar.
Que el nostre alè arribi a Jordània, travessi el Jordà com un missatge d’aigua, i
finalment toqui la terra promesa, Palestina, amb tot el pes de la tendresa, amb tota la
força de la vida.
Tristes guerres,
si no són les paraules les armes.
Trists els homes,
si no moren d’amor.
Miguel Hernández
Avui triam l’amor, la música i la vida.
Triam dir amb veu clara que la cultura és rebel·lia,
que la solidaritat és acció,
i que cap mur, cap exèrcit, cap frontera
pot tancar la força d’un poble que estima.
Que el dia d’avui sigui un clam suau però ferm,
una abraçada que travessa el mar,
una llum petita, però valenta,
que diu:
Manacor és amb Palestina.
Benvingudes i benvinguts. que comenci la vida.
