Cap a l’inici del període clàssic, Protàgores, un conegut sofista, sostenia que «l’home és la mesura de totes les coses». D’altra banda, Aristòtil afirmava que «tots els homes tenen per naturalesa el desig de saber». Aquestes dues màximes, separades per poc més d’un segle, ens recorden una veritat senzilla: ningú no encaixa en un únic model ni en una idea preconcebuda. Tots vivim la nostra pròpia vida, plena d’experiències i moments que percebem a través dels sentits, i ningú no percep exactament igual que els altres. Aquí rau el que determina el nostre caràcter, la nostra personalitat i manera de ser, allò que ens fa únics.
Atès que cada persona viu i experimenta el seu propi món, és fàcil caure en prejudicis i etiquetes que distorsionen les opinions i les percepcions individuals, i acaben per convertir-se en idees compartides per la majoria. És el cas dels joves, sovint titllats d’immadurs, desinteressats o obsessionats amb les seves pròpies distraccions, com la moda, les xarxes socials o les tendències del moment. Però aquesta imatge no reflecteix la realitat ni la diversitat d’aquest sector, no tots els joves som així.
Tornant a la màxima d’Aristòtil, que ressalta la importància de formar-se per encaminar-se cap al coneixement, aquesta curiositat innata es manifesta en molts joves que tenim inquietuds reals i ganes de comprendre el món. A molts ens preocupa la situació present, més que la quantitat de followers que hem guanyat recentment. Ens angoixa pensar en el futur que ens espera. També ens preocupa l’auge dels partits d’extrema dreta i de les polítiques que només miren pels interessos d’uns pocs. Ens preocupa si podrem pagar-nos un lloguer abans dels 30 anys i si la nostra llengua i cultura es veuran amenaçades. Ens entristeixen les desigualtats socials, els conflictes armats i els règims dictatorials, així com la falta d’una mirada humanitària en molts llocs del món. La balança mundial està completament desequilibrada.
Com deia Protàgores, cadascú és la mesura de les seves experiències. Es tracta d’omplir la motxilla amb tot allò que ens ha marcat i decidir en funció del que ens indica la nostra raó. Encara més, aquesta raó, un luxe que cap altre ésser té, ens permet escoltar la nostra veu interior, meditar sobre el nostre coneixement i, a partir d’aquesta reflexió, entendre’ns millor a nosaltres mateixos. Hi ha, precisament, joves compromesos, amb una opinió formada, amb ganes d’actuar i d’alçar-se per fer un present més digne, més just i amb més sentit.
Els joves no només som el futur, som el present que decideix transformar el món. Perquè si no actuam ara, quan ho farem? Quan ja sigui massa tard?
