Son Carrió ha fet 150 anys. El vell llogaret carrioner fa un segle i mig que transita per la legalitat administrativa, després que l’Ajuntament de Manacor va admetre a tràmit una sol·licitud de parcel·lació de la possessió de Son Carrió Vell a principi del 1860. “Els petits propietaris anaven comprant petits terrenys i varen configurar a poc a poc una estructura de poble. Després d’allò, Joan Lliteres Llull, Melé va fer un petit bar o fonda en una d’aquestes petites parcel·lacions, i va regalar un solar perquè s’hi construís l’església”. Qui ens en parla és Miquel Font Rosselló (1983), actual regidor dels Independents de Son Carrió a l’Ajuntament de Sant Llorenç.
Un petit oratori i la fonda de Cas Patró, en l’origen
“Tots aquests petits propietaris es desplaçaven a l’oratori de Son Tovell per oir missa els diumenges, cosa que els venia una mica esquerra-mà”, diu Font. Va ser així que s’encetaren les diligències oportunes perquè Son Carrió prengués la forma jurídica i administrativa per esdevenir nucli urbà. L’acta del ple municipall del 19 de març de 1876, aquesta setmana passada ha fet un segle i mig en clau, l’Ajuntament de Manacor plantejava la constitució del llogaret de Sant Miquel de Son Carrió, que és així com es va anomenar inicialment el nucli carrioner. Miquel Font explica que a partir d’aquí “es va fer una primera planimetria, s’establiren els primers carrers, es nomenà el primer batle pedani…”
A principi de 1870 es fa un petit oratori. És al poble que li posen el nom de Sant Miquel de Son Carrió. No queda clar què va ser primer. De fet, aquell primer oratori sembla que hauria tengut de titular la Marededéu del Carme. “Fins als anys 70 o 80 del segle passat encara venien cartes amb el nom de ‘San Miguel de Son Carrió’”, explica Miquel Font, mentre recorda també que mossèn Alcover escrivia les seves cartes al seu germà i a en Cupa, que era el seu mestre d’obres, i s’hi referia més preferentment per Son Carrió”. La qüestió és que el nom de Sant Miquel no va arribar a arrelar. “Hi ha diferents patronatges en el petit oratori primigeni, i d’aquella Marededéu del Carme es va passar a Sant Miquel, però no se sap exactament si el nom de Sant Miquel pot venir d’aquí”, diu Font.
Quan l’Ajuntament reparteix les terres que pertanyerien a aquest nou llogaret ja determina que la possessió de Son Berga, entre Son Manxo i Son Negre, i que també ja s’ha establit, faria cap a Son Carrió. A les planimetries de les possessions de 1859 d’Alcàntara Penya ja hi figuren també el puig de les Talaies i Son Carrió amb una quinzena d’establits”, diu Miquel Font.
Aquell primer nucli carrioner “era reduidíssim, es limitava a dos petits carrers, i generats a partir de les porcions de terra de les possessions de Son Carrió i de Son Berga, amb una quarantena de cases de fora vila que també en formen part”. Miquel Font ens explica que “l’actual carrer Major era el carrer de l’església, perquè hi havia aquest petit oratori, al costat del cafè de Cas Patró. Per pagar els desperfectes de la guerra civil, es va vendre aquell solar de l’antic oratori a una propietat privada i es va esbucar. De la construcció que s’hi va fer després, encara en queden parts avui”. D’altra banda, continua el regidor carrioner, “l’actual carrer de la Mar fins as la costa de Na Capirrona, era el carrer Major. Ca Na Nina, Can Font, Cas Caslistró Vell, Cas Confit varen ser les primeres cases d’aquell primer Son Carrió”, diu Miquel Font.
Pocs anys després un altre fet va canviar el rumb dels carrioners. Es feia oficial i definitiva la segregació del terme de Sant Llorenç del de Manacor i Son Carrió, per tant, deixava també de ser manacorí. “Va ser un canvi administratiu”, diu Font. En poca cosa ho degueren conèixer, els carrioners. “Sant Llorenç ja havia intentat en diverses ocasions demanar la creació del nou terme municipal, però no la hi donaven, ni per volum de població ni per condicions de salubritat. Les aigües del torrent no eren netes…”. De fet, explica el mateix Miquel Font, “el mateix 2 d’abril del 1876, una vegada creat el llogaret de Son Carrió, es va tornar a fer un intent”. En aquell moment la població de Sant Llorenç era de 1.250 habitants, i la de Son Carrió, de 630.
Antoni Maria Alcover, clau en el desenvolupament del llogaret
El regidor carrioner destaca per sobre de totes la figura d’Antoni Maria Alcover. “Val la pena destacar-la. Una vegada segregat el municipi de Sant Llorenç, els pares de mossèn Alcover passen a ser amos de la possessió de sa Torre Nova. Ell era vicari general de la diòcesi i va ser clau per a la construcció de l’església, de la rectoria i del convent de les monges. Per les dimensions del poble, que aleshores era la meitat de petit que ara, tenir aquesta majestuosa construcció era tot un privilegi. Totes es construeixen dins la primera quinzena del 1900 i foren impulsades per mossèn Alcover, són significatives, tant arquitectònicament com també socialment pel pes que tendran dins el poble les monges franciscanes”. Miquel Font explica també que hi havia el projecte de dur-hi un “convent de franciscans, si això hagués passat hauria duit incorporada la construcció d’una altra església conventual”… aquell projecte, però, no va prosperar.
Un lloc clau durant la guerra civil
“Sabem d’un matrimoni que va morir. La dona va ser afusellada i l’home es va morir penjat”, diu Miquel Font, mentre recorda també que “Son Carrió va esdevenir centre neuràlgic del desembarcament de les tropes republicanes a la costa de Portocristo. Arribaren fins a Son Carrió, que va quedar totalment desert aquells vint dies.
“Entraren a l’església i espenyaren el retaule, que després va ser restaurat. És l’antic retaule que hi havia a la vella església de Santa Maria de Manacor. Espenyaren sants i tothom hagué de fugir cap a Sant Llorenç i Manacor”, explica el regidor.
Amb l’arribada de la democràcia l’any 1979, Son Carrió ja va demostrar el seu caràcter de poble, i el GISCA va aparèixer en el mapa polític llorencí amb Mateu Puigròs al capdavant. Poc es devien imaginar aleshores els carrioners que el líder del partit que havia nacut per defensar els interessos de Son Carrió acabaria sent batle de tot el municipi durant 26 anys.
“Potser no som la persona més indicada per explicar-ho, perquè jo encara duia la llet pels morros, però l’èxit del GISCA es basava en el fet de no tenir padrins joves per Palma, de ser un partit independent. El seu èxit va ser la transversalitat amb què va saber fer feina. Sempre va ser un partit obert, i els pactes de govern sempre incorporaren els màxims partits polítics per formar part de l’equip de govern”.
Una població molt estable
Comptant tots els empadronats avui Son Carrió té 1.200 habitants. “Val molt la pena destacar que del 1876 cap aquí la població ha crescut d’una manera molt ordenada, en el bon sentit de la paraula”, diu Font. Així, en 150 anys, s’ha passat de 630 habitants als 1.200 de l’actualitat. De fet, explica el regidor, “si comptàssim només els del nucli urbà veuríem que hem crescut poquíssim, 250 persones com a molt”.
D’una manera o d’una altra, Son Carrió ha mantengut la seva fesomia de poble. “La presència d’alemanys a fora vila és totalment indiscutible, però tampoc no podem dir que haguem rebut una gran afluència d’immigració. Els anys seixanta varen arribar els primers peninsulars. Els fills i nets d’aquelles primeres generacions, avui són totalment carrioners i l’estructura familiar de Son Carrió s’ha anat mantenint de generació en generació. Son Carrió ha estat sempre un poble acollidor”.
D’ençà que el GISCA va aparèixer, recorda Miquel Font, “va saber fer molta feina per la dotació d’infraestructures al poble. Tenim una farmàcia, una unitat bàsica sanitària digna, un local de la tercera edat, la biblioteca, el centre de dia, tenim també el centre cultural de Ca n’Apol·lònia i hem comprat un edifici en el centre del poble que el dia de demà serà un espai multifuncional”. Ja fa temps que Son Carrió va quedar sense oficines bancàries… “i suposam que no en tendrem perquè veim que en comptes d’obrir-ne, en tanquen, sí, però, que vàrem aconseguir la instal·lació d’un caixer automàtic. Aquestes concessions, però, les hem aconseguides sempre que hem parlat amb caixes. Amb els bancs és una altra cosa”.
Celebracions
No tenen cap calendari fet per celebrar aquests 150 anys, però “hem posat en marxa el programa ‘Un ventall de cultura’ que anirà acollint actes que serviran per celebrar l’aniversari”, diu Miquel Font, que a més de delegat de Son Carrió és també delegat de Cultura del municipi llorencí. “Per començar tendrem el concert del dilluns de Pasqua, que enguany tendrà una significació especial, amb el quartet de corda i piano de l’Studium Aureum” i, a més, acaba explicant-nos Miquel Font, també està en plena elaboració un llibre per contar la història del convent de Son Carrió a càrrec de Pere Fullana Puigserver”.
La vida, idò, continua, a Son Carrió, com deia aquell, “silvestre i anònima”. Una vida carregada d’història i d’una idiosincràsia particular, la de poder dir que continuen sent un poble petit amb un passat grandiós.
