Aquestes mateixes setmanes és notícia la recuperació de les restes de la nau romana a la platja de ses Fontanelles; fet que ens recorda aquesta comunicació de Sebastià Munar Llabrés i Caterina Horrach Nicolau a les XIII Jornades d’Història Local de Manacor.
Per començar, exposen que la construcció del moll de Martell a Portocristo, al començament dels anys 50 provocà una variació dels corrents interns del port que desplaçaren l’arena de la platja i destaparen les restes d’una nau comercial romana enfonsada a mitjan segle I dC. La proximitat amb la costa i l’escassa fondària va afavorir un espoli continuat. Tot i que portava una càrrega de productes diferents, en destaca un important lot de llumetes d’oli fabricades a un taller del centre d’Itàlia. Algunes d’aquestes llumetes, encara que sembli inversemblant, foren venudes com a souvenirs a turistes que estiuejaven a Portocristo.
Aquestes llumetes estan àmpliament estudiades; el 1963 onze llumetes ingressaren al Museu Arqueològic de Barcelona, cinc de les quals són d’aquesta nau de Porto Cristo. Es va comprovar que la majoria d’elles portava la cartel·la amb el segell del terrissaire, C(aius) CLOD(ius). Domergue va documentar un coll d’àmfora itàlica, alguns fragments de ceràmica sigil·lada itàlica i sud gàl·lica, la base d’un vas de l’època de Claudi-Neró i un sesterci de l’emperador Calígula. Esperança Manera, als vuitanta, també va estudiar tres lots diferents de les llumetes.
Els darrers estudis tipològics realitzats per Ricci han permès establir quatre grans grups tipològics amb un ampli repertori decoratiu. Aquest estudi s’aproxima a la revisió i actualització dels motius decoratius del derelicte de Porto Cristo, que presenta cinc grups o temàtiques decoratives diferents.
El primer es pot definir com a “Religió i mite”. El grup més abundant i heterogeni, amb representacions dels principals déus del panteó grecoromà, divinitats secundàries, herois, llegendes mitològiques, imatges al·legòriques, objectes simbòlics i animals o éssers fantàstics. S’han identificat: Zeus i l’àguila, Apol·lo, una Victòria alada a cavall, una Victòria alada amb escut, una Victòria alada descalça, una Victòria alada i corona, Isis, Hèracles, Cupido tocant la flauta, Endimió, Acteó, Ixió, Rapte de Deianira, El vol d’Ícar, Pastor amb aulos (possible representació de Màrsies), Griu, Hipogriu, Medusa, Doble Cornucòpia i una Cratera de calze, envoltada de raïm i fulles de pàmpol.
Un segon grup es pot definir com “representacions de la vida quotidiana”. Entre aquestes, s’hi troben escenes amb gladiadors (eren molt admirats, i es troben sovint en la decoració romana); curses de quadrigues (competicions famosíssimes a l’antiguitat clàssica); escenes eròtiques, n’hi ha una on es mostra explícitament l’acte sexual. Cal dir que el matrimoni romà regulava pactes familiars i la hisenda, però l’adulteri i les relacions esporàdiques, homosexuals o de qualsevol altre tipus eren habituals, principalment entre els homes. La sexualitat, dins i fora del matrimoni, era part de la quotidianitat romana. La representació d’aquestes escenes era una manera de promoure la fertilitat. Després s’hi troba l’escena de Dona i gallina: una figura femenina amb túnica llarga que sosté en una mà, mentre que en l’altra porta un ram de flors; al costat hi ha una gallina. I, finalment, el Sacerdot., amb el cap tapat i els peus descalços mirant cap a un petit edicle que té a l’esquerra; sobre aquest edicle hi ha la representació de dos animals que poden ser cans o llops.
Un altre grup el constitueixen els “animals”: porc senglar atacat per un ca; porc senglar que sembla a la carrera escapant d’un perill o en actitud d’atac; ocell damunt una branca, que sembla voler picotejar el fruit d’un magraner; el cigne amb les ales obertes, un animal associat a la bellesa i el poder creador i fecundant.
Els “motius geomètrics o vegetals” constitueixen un altre grup decoratiu. Un gran nombre de les llumetes de Porto Cristo presenten diversos motius de decoració geomètrica que representen fulles de plantes que ocupen tota la superfície del disc. Molt comuns per tota la Mediterrània també es troben les decoracions següents: quatre pètals (quatre pètals bífids formant una creu); vuit pètals simètrics formant una flor circular; dinou pètals (al voltant d’un cercle central formant una flor); oves i fulles d’alzina.
També es poden trobar llumetes sense decoració, de cos circular amb el bec curt i redó, sense volutes. I, per altra banda, també hi ha representacions no identificades: la imatge d’un lleó sobre el qual s’observen les cames d’una figura humana; una figura femenina que apareix muntant d’esquena al damunt d’un ase i sostenint un objecte allargat amb la mà dreta; i, finalment, la representació d’un home ancià calb i amb barba.
Cal concloure que les darreres excavacions subaquàtiques i les darreres donacions de materials d’origen clandestí al Museu de Manacor han permès ampliar el coneixement sobre el conjunt de llumetes. Es pot assegurar que el vaixell de Porto Cristo és una de les majors i més variades col·leccions de llumetes d’època imperial de les Illes Balears.
