Com et sents quan et proposen de fer el pregó?
Era per Portugal quan vaig rebre l’oferiment de batlia… De tot d’una vaig riure… Després quan s’acostava la data m’han fuit les rialles! Però bé, m’ho he agafat amb molta il·lusió. Vaig pensar “t’anirà bé plantar-te davant el públic i exposar els teus pensaments, et servirà per a la feina, que a vegades et trobes en situacions semblants. Aprendràs a parlar en públic i reflexionar envers el teu poble, o ciutat”. Però encara no he aclarit què som! Ciutadans o poblers? [riu].
Sense fer molts espòilers, ens pots avançar una mica les línies generals que tractaràs?
No serà un pregó llarg, no en farem cap llibret, ni molt manco… He situat les reflexions i els pensaments en el llindar de la meva infància, el meu barri, que, tanmateix, és el mateix de la Fira i els cotxets. Na Camel·la, quan era “Passeo Antonio Maura”, el veïnat, La Salle… He trescat dins la memòria i faig reflexions de l’anecdotari a través dels personatges que tenia a prop. La Fira era un lloc emocionant des de la meva mirada infantil. Tot plegat m’ha servit per escrutar la identitat manacorina amb ironia, amb un poc de crítica i emoció.
Com has encarat el repte?
He trescat per la literatura d’autors manacorins com en Biel Galmés, en Toni Gomila o en Toni Mus… Quan vaig topar el pregó d’en Guillem d’Efak vaig decidir una mica el to del pregó, que, tanmateix, no serà el mateix, però bé, ja tenia per on començar. En D’Efak era Barracaner, anava de bars, era artista i li agradaven els racons, com a jo mateixa, de manera que m’ha ajudat molt a trobar el meu discurs.
En què estàs fent feina ara mateix? On et veurem pròximament?
Estic fent un projecte de gravat que em durà tot l’any… Una peça que fa temps que vull enllestir, sense presses i sense pausa. Encara estic treballant en el Bestiari de Carles Belda, ara s’hi ha afegit en Xavier Grimau, poeta de Sabadell de manera que tendrem ben aviat un llibre disc a tres bandes, la musical, la gràfica i la literària. Esper poder presentar el projecte a Manacor, estaria molt bé! De totes maneres, voldria tenir un any de taller i no tant de viatge… Aterrar un poc, que fa uns anys que només faig voltes.
