Bel Miquel Cazorla (Manacor, 1998) té el títol superior de Música al Conservatori de Palma. Actualment fa classes de percussió, és component de l'exitós grup Pitxorines i també té en marxa projectes de gestió cultural. A través d'una de les residències artístiques de Suralita ha duit a terme un projecte d'aproxiClasses de percussió, Pitxorines, gestió cultural.
Fotos: Gaizka Taro
Com t’aproximes a la idea del projecte? Ja feies feina en alguna cosa semblant? O t’adaptares a la proposta que va publicar Suralita?
Va sortir la convocatòria de Suralita, vaig veure que ho treien i em va parèixer molt interessant el que proposaven. Tot i que en un principi no m’acabava de veure en el perfil per presentar-m’hi, hi vaig pensar i el vaig presentar i el varen seleccionar.
A través de quines persones vares pensar de dur-lo a terme?
Vaig proposar de fer el projecte amb alumnes de l’escola de Simó Ballester, ja que la proposta plantejava de fer feina amb diferents col·lectius de Manacor, i jo em demanava com ho podria fer per reunir gent de diferents col·lectius en dues setmanes. Les persones adultes sovint fan feina, i és difícil engrescar gent perquè estigui pendent d’un projecte… per això vaig pensar de fer-ho amb una escola, perquè hi ha tota la població representada i perquè també hi ha persones de diferents classes socials, ètnies… i tenen disponibilitat quan són a escola.
Quina és la proposta que els fas?
El que plantejava als nins era que parlassin amb les seves famílies i amb el seu entorn proper, investigant amb la seva història de migració i cercant. La idea era bastant oberta i cercàvem referències musicals, les que fossin, sense necessitat que fossin cançons tradicionals ni populars, sinó sobretot que estiguessin vinculades pel motiu que fos amb la història de migració d’aquell infant o de qualcú del seu entorn.
Per la plena consciència que hom ja té, tendim sempre a pensar en el trasbals que suposa per a una persona adulta un moviment migratori. Els infants, però, ho viuen fins i tot encara de forma més intensa, i sovint traumàtica.
El primer dia que vaig anar a fer feina amb els nins i els ho vaig demanar ja vaig veure que tots tenien una història per contar, un relat de com havien nascut no sé ón, de com havien passat per un altre país, de com potser sí que havien nascut aquí però els seus padrins eren d’un altre lloc. Gairebé tothom et podia contar aquest recorregut. I això té un impacte a la vida de les persones. Va ser molt guapo aquest moment d’obertura.
Tothom té una història de migració per contar?
Hi pot haver gent que ho visqui inicialment una mica d’esquena. Alguns em deien que ells havien nascut a Manacor i que els seus pares eren de Manacor. “Demana-ho ha ca teva”, els deia jo, “i segur que trobaràs una història de migració dins la teva família”. La gent partia des de Mallorca cap a Amèrica per fer doblers, en un determinat moment. I al final, una de les reflexions era que no hem nascut a un lloc per casualitat, sinó que hi ha hagut uns moviments migratoris que expliquen que som on som. I això no és un tema que es pugui veure només dins una aula, sinó dins qualsevol altre entorn. Tothom té una història de migració per explicar, sempre trobarem una història, encara que ens haguem de remuntar a la conquesta de Jaume I.
Vàreu mostrar la feina feta al Molí d’en Fraret.
Sí. En aquest cas vàrem fer una obertura del procés per explicar la feina que havíem fet. Ara plantejam un projecte perquè hem vist que ha estat molt interessant i veim possibilitats de generar un impate a més gran escala dins el municipi, per poder-lo dur a terme a més escoles i fer una representació final en forma de concert, ho pensam de cara a final del curs que ve.
Com serà, aquest concert?
Pensam en la participació de l’alumnat cantant, o fins i tot tocant instruments. De fet, al Simó Ballester tots toquen un instrument i fan una cantata on els més grans toquen i els més petits canten. És un gran muntatge musical i escènic. Tot això ara està en procés, cercam la implicació de l’Ajuntament, de les escoles… i és una tasca que necessita molta coordinació i que molta de gent hi remi a favor. Hi feim feina, i ja comptam amb la implicació de l’alumnat i de les famílies.
Quins orígens externs has trobat més habituals?
Hi havia sobretot gent del nord d’Àfrica, de Sud-amèrica i una mica d’Europa. Ho hem fet sobre una mostra de cinquanta infants de tercer de primària.
Hi ha hagut diferències entre nins i nines, a l’hora de participar en aquesta activitat?
L’únic moment de diferència ha estat a l’hora de ballar, qualcunes de les cançons les hem ballades, i en el moment de ballar alguns nins eren més tímids i els feia vergonya.
