La volta del capvespre s’iniciava com sempre a l’Hipodrom de Manacor on els dimonis iniciaven puntuals, després d’haver dinat, els darrers balls de la jornada. Sota un cel negre i tapat encaraven el seu recorregut cap al centre del poble, passant pel plaça de l’Abeurador, Sant Jaume, Lleó XII i la Sínia dels Frares per prendre cap a l’avinguda del Tren. Devers aquesta alçada del recorregut, a Cas Moliner, la colla de dimonis i sonadors varen haver d’aturar durant uns minuts per la barrumbada de pluja que va caure a mitjan capvespre.
Això va fer que molta gent partís cap a casa, xops i remulls mentre que d’altres tengueren el luxe de veure els dimonis, davall el paraigua però sense gaire gent enrevoltant. Ja amb les forces sota mínims, amarats de suor i pluja, els dimonis que en aquesta darrera sortida representaven Toni Bassa i Magdalena Pérez i l’estrena d’Antoni Frontera – nét de Joan Melis, dimoni petit durant trenta-vuit anys – prenien cap a l’avinguda del Torrent.
La pluja ja havia afluixat i més gent se sumava de nou a la traca final del recorregut que passaria per la cotxeria Pont-Perelló, i per diversos carrers del barri del Baix des Cos per acabar pujant per Pius XII i encarar el darrer ball.
Mentrestant, hores abans moltes famílies esperaven a sa Bassa per veure el darrer ball dels dimonis que estava programat, com sempre, per a les 20 h del capvespre. Tot i que inicialment s’havia organitzat una primera rotlada, minuts abans de les 20 h se’n va formar una de nova a l’extrem de la plaça que dona als carrers Major i Joan Lliteres, per on compareixeria la colla. Després d’un primer ball en aquella rotlada, els dimonis aturaren i tot i que semblava que es desplaçarien cap a la rotlada inicial, el baciner demanà que fessin amples i es reorganitzassin. Va bastar una senya del Dimoni Gros, cridant a la multitud perquè s’atracassin per rompre la rotlada inicial, entre empesses i corregudes. La rotlada de sa Bassa, que tradicionalment és ampla i grossa per millorar la visibilitat des de tots els punts, quedava reduïda a un petit cercle central ben al mig de la plaça.
Amb el devots de bon cor, d’aquest Sant Prodigiós, els dimonis s’acomiadaven de la gernació. Ara sí. 364 per a la pròxima festa. Fins l’any que ve i Visca Sant Antoni!
