"És bo de fer apel·lar al consens si ets tu qui comanda i ets tu qui proposa a la resta de forces que s'adhereixen a les teves decisionsñ. Més difícil és cedir, i sembla clar que, en aquest cas, Antoni Pastor, com ho va fer en el seu moment Miquel Riera, ha cedit als desitjos de l'esquerra. Ha cedit en perjudici de les pressions que des del seu partit de ben seur ha rebut". És el final de l'article editorial que publicàvem el 7 d'octubre amb motiu de la notícia de l'enderrocament imminent dels monuments feixistes de Portocristo. L'enderroc es va dur a terme aquella mateixa setmana. La retirada dels monuments era la passa prèvia, exigida per la família d'Antoni Amer, per tirar endavant el nomenament del batle republicà com a fill il·lustre de Manacor. Antoni Riera Nadal, a final de mes, ja tendria enllestit el retrat del batle Garanya per ser penjat a la Sala de Plens.
En una enquesta feta entre els nostres lectors, un seixanta per cent consideraven que la futura residència de persones majors no suposaria una millora en el servei La setmana del 14 d'octubre de 2005, la mateixa que s'esbucava el primer dels dos monuments franquistes a Portocristo, també s'iniciava l'obra per a la construcció de la nova residència d'ancians de Manacor. L'històric "Hospital" seria enderrocat i en el seu lloc s'hi construiria una nova residència. A l'acte de col·locació de la primera pedra per part del batle Antoni Pastor no hi acudí en senyal de protesta, el personal de la residència municipal, que seria convertida ara en un geriàtric de gestió privada, a càrrec de l'empresa valenciana Cleop, que era també l'encarregada de sufragar-ne la construcció. El personal de la residència es queixaven de veure's "obligades a canviar de centre i a assumir una reducció de sou". Al cap i a la fi la construcció de la nova residència suposava una privatització encoberta del que fins aleshores havia estat un servei públic en la seva totalitat.
Mentrestant, Maria Antònia Mercant, delegada de Cultura, i Maria Magdalena Gelabert, gerent de l'entitat, presentaven el projecte museogràfic de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, que s'ubicaria al renovellat casal de Can Bonet. I fa vint anys, amb una afluència d'immigració molt menor que la que tenim avui, Manacor celebrava la seva segona Festa Intercultural, un esdeveniment que avui sembla a anys llum de poder-se celebrar.
Antoni Mateu entrevistava un jove historiador anomenat Oriol Junqueras, que defensava la importància de la divulgació de la història a través dels mitjans de comunicació audiovisuals. Junqueras reivindicava també la necessitat "d'explicar la història com si fos una història, de dotar-la de narrativitat, d'expressió, començant pel començament que tant agrada als infants". Poc ens imaginàvem en aquell moment, que Junqueras seria president d'Esquerra Republicana de Catalunya anys més tard, que seria un dels líders del procés independentista del Principat i que passaria anys a la presó després del referèndum de l'1 d'octubre. També en l'àmbit de la política i la cultura, La setmana del 21 d'octubre l'expresident socialista del Congrés dels Diputats espanyol, el palmesà Fèlix Pons, visitava Manacor per participar a una conferència a S'Agrícola i l'escriptor formenterenc Vicenç Ferrer guanyava el Premi Guillem d'Efak atorgat en el marc de la Fira de Teatre de Vilafranca.
L'Ajuntament enllesteix els preparatoris per a la visita al cementeri per a Tots Sants, una activitat que coincideix amb la celebració del final del ramadà per part dels 2.000 membres de la comunitat musulmana de Manacor. "El Ramadà és el mes més alegre per als musulmans, és el mes de reconciliació i la pau", ens deien des de la família Essaouidy. Com encara passa avui, la Barriada de Baix del Cos celebrava la festa de les Verges amb una bunyolada i una cantada de serenates. Aquella mateixa setmana Rafel Nadal guanyava el màsters 1.000 de Madrid, el seu onzè títol de la temporada. Pus mai en guanyaria tants.
