Enguany els dimonis arribaren a la plaça del Convent en temps i forma i, sobretot, sense haver de fer una passa més llarga que l’altra. Molta de gent davant la sala, i amb l’acompanyament, enguany, de la família de Miguel Ángel Flórez, el jove manacorí que ha mort aquesta setmana víctima de l’esbucament de la teulada de ca seva.
La colcada partí puntualíssima. Al capdavant, la carrossa, amb més de 500 flors que l’engalanaven. El silenci era sepulcral i només el so de la seva campana interrompia l’espai de serenitat que generava la colcada d’enguany. Just darrere, els dimonis i el baciner. I més enllà, les autoritats, amb el batle Miquel Oliver al capdavant. Tanmateix, però, aquesta vegada no hi venia la banda, després de les autoritats. La família més directa de Miguel Ángel Flórez i amics i coneguts secundaven la comitiva i s’avançaven així a la banda, en una nova alteració del protocol de la festa com a senya de dol pel tràgic succés a la casa del carrer de Sant Francesc.
Després dels familiars de Miguel Ángel, ara sí, passava la banda de música, amb la tristor del redoble dels tambors. El ritme de la caminada era ostentòriament més lent que el dels altres anys que no podia defugir el ritme ternari del pasdoble d’Amparito Roca.
Tota la part de davant de l’església estava estibada de gent que esperava el cant dels goigs. Prop de 3.000 persones, s’han arribat a dir. Dins l’església, ni una persona més de l’aforament establert per l’autoritat de l’ordre. Acabades les completes, cantades en ordre i compostura, arribà el torn dels Goigs, una de les explosions de joia més esperades per tots els santantoniers aquest dia. Amb la banda col·locada, Antònia Bassa demanà un minut de silenci per Miguel Ángel Flórez, com ja havia passat també a la representació del Quaquín a l’Auditori. L’acte, corprenedor, va suposar un preludi que, irremeiablement, condicionaria un dels cants dels goigs més emocionants que s’han sentit els darrers anys.
Cantats els goigs, vendria minuts després l’encesa del fogueró de la Rectoria, signe i símbol de la festa nocturna de la re(6) WhatsApp Businessvetla de Sant Antoni. Manacor cremava així el mal fat, la càrrega, les coses innecessàries i les noses del darrer any. Desenes de places i cantonades s’encenien. Fora vila també esdevenia cau per als foguerons més domèstics. Beure, cantar i riure en germanor i harmonia, durant tot l’horabaixa mentre, als foguerons guanyadors i a aquells punts on encara avui es conserva la tradició de passar-hi sempre, esperaven amb paciència secular l’arribada dels dimonis.
Així com la volta del capvespre havia resultat dinàmica i amb un ritme de passada que feia la festa sostenible i ordenada. Tanmateix, el vespre els dimonis han anat acumulant retard i no ha estat fins ben prop de les quatre que no han arribat a la cotxeria de cals Pasturetes. Abans, al Bar Mallorquí, ja s’havia viscut un moment emocionant en agafar el garrot per ballar Toni Puigserver, ‘Puig’, que ha demostrat que manté encara un estat de forma notable.
Després del Porron, superat el mur de l’avinguda dels tres noms, que fa capamuntada, i que és quilomètrica i tardana, resten encara les tres darreres estacions de la volta nocturna, les més victorioses i les més emocionants. Cada any són més els santantoniers que tenen el coratge d’assolir la proesa d’arribar-hi. Alguns centenars de persones, arribaren als Tastavins, on ja n’hi havia molts que hi esperaven. La gresca s’elevava com tantes vegades. Improvisació, balls de dimonis, xaranga, jocs pocovinians i altres herbes donaven forma a un dels moments més esperats de la vetlada.
Davant ca na Catalina Fustera restarà encara energia per fer el darrer ball obert de la vetlada, enmig de la carismàtica plaça de la Concòrdia. Una micoia més avall, ja dins la part més estreta del carrer, ballaran per darrera vegada davant cals Pasturetes, on espera la xocolata calenta i els panets de trampó més bons de tot l’any. Damià Pastureta, històric Sant Antoni, surt i es posa al mig del rotlo. “Pasturetes, pasturetes, pasturetes”, criden tots. Passaran les quatre, en ser dins el llit, si no s’han decidit a fer qualque estació anterior abans d’arribar-hi.
