Al carrer del Pagell de s’Illot hi ha una bandera espanyola amb l’àguila franquista estampada en el centre. Manel Santana, col·laborador d’aquesta casa i també exdirector general de Participació i Memòria Democràtica, quan ho va poder constatar ell mateix, va posar els fets en coneixement de la Policia Local de Manacor. La patrulla va torbar-se a arribar, però es va personar en el lloc. Santana es va identificar, no sols com a ciutadà, sinó també com a exdirector general. Cal recordar que la Llei de memòria i reconeixement democràtics, encara vigent avui, va ser aprovada l’any 2018 mentre Manel Santana exercia aquest càrrec.
Segons l’apartat 1 de l’article 23 d’aquest text legal, es considera contrari a la memòria democràtica “l’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions, com ara la guia de carrers, inscripcions i altres elements adossats a edificis públics o situats en la via pública, realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial, es considera contrària a la Memòria Democràtica i a la dignitat de les víctimes”.
Per afegitó, a l’article d’aquesta mateixa llei, “les administracions públiques de les Illes Balears, en l’exercici de les seves competències, adoptaran les mesures necessàries per procedir a la retirada o l’eliminació dels elements contraris a la Memòria Democràtica de les Illes Balears”.
Els agents desplaçats fins al carrer del Pagell explicaren a Santana que es tracta d’un símbol preconstitucional, però no prengueren cap mesura per retirar la bandera franquista. Els policies argumentaren també que no podien prendre cap mesura per retirar-la “perquè està en propietat privada”. Sí, però, que asseguraren que elaborarien l’informe preceptiu sobre la situació. El que dugueren que farien seria un informe preceptiu. De fet, en aquell mateix indret, són dues les banderes amb l’àguila, en companyia d’una altra bandera autonòmica balear.
Santana explica també que va posar aquests fets en coneixement de l’equip de govern, que va prendre les mesures necessàries per assegurar-se que la policia acudia als llocs dels fets. Tanmateix, però, les banderes de l’àguila, continuen penjades impunes en aquests dos balcons de s’Illot.
Per part seva, Sebastià Llodrà, portaveu de MÉS-Esquerra a l’Ajuntament, recorda que la llei expressa que els símbols, per poder ser retirats, haurien d’estar “a edificis públics o a la via pública”.
Llodrà recorda que “quan estava a la Comissió de Memòria Democràtica del GOIB la legislatura passada vaig traslladar una denúncia similar, també era a s’Illot i una altra a Portocristo. La resposta dels juristes fou en aquest mateix sentit: que a l’àmbit de la propietat privada no era un símbol il·legal i que els cossos policials no hi podien actuar. Això demostra el tipus d’Estat en el que vivim i com de poc s’ha penat el franquisme i la seva simbologia”. Llodrà igualment ha explicat que “revisarem si el tracte de la Policia Local ha estat el correcte o no”.
Finalment, el tinent de batle també expressa el seu dubte sobre “la difusió o no d’aquestes conductes, que és una cosa sempre complexa, mai saps si dimensiones encara més una actuacio feixista amb la intenció de denunciar-ho públicament o no”.
