El Consell de Mallorca aprovava fa unes setmanes les propostes de concessió dels Premis, Honors i Distincions de Mallorca 2025, que reconeixen la trajectòria i la contribució de persones i col·lectius destacats de l’illa. Entre els premiats d’enguany hi trobam, Joan Llull ‘Monget’, fundador d’Hipotels Hotels & Resorts a qui reconeixen com a Fill Predilecte de l’illa de Mallorca “per una trajectòria pionera al capdavant del desenvolupament turístic del Llevant de Mallorca”.
Per això fa unes setmanes vàrem anar fins a les oficines d’Hipotels, a Cala Millor, per parlar amb ell i amb una de les seves filles, Maria Antònia Llull. “No m’esperava aquest reconeixement, va venir de sorpresa, però jo estic encantat” De premis, diu rient que n’hi han donat més dels que es mereix i que “per ventura ara me’ls donen abans que em mori”.
És, però un reconeixement a la seva trajectòria i és que amb 90 anys d’experiència en el sector hoteler i amb gairebé una trentena d’hotels a les Balears, Andalusia, Canàries i Sud-amèrica, segueix encara al peu del canó. “Som dels primers que arrib al matí i dels darrers que me’n vaig, no sé fer d’altra cosa: és la meva vida, sempre he fet igual” afirma Llull. Explica que està molt orgullós d’haver-se atrevit a començar, de no haver tengut mai cap problema, però sobretot del fet que “les meves filles responen molt bé i continuïn amb el llegat”.
Tenia 34 anys quan va construir el primer hotel, l’Hipocampo. Llavors, però ja feia més d’una dècada que feia feina en la construcció: “Tenia un parell de camions i després vaig ser soci de diferents hotels És Castell, Platja de Moro… Llavors vaig veure que potser podria fer-ne un tot sol i vaig anar al banc a demanar 5 milions de pessetes. Em varen dir que podria disposar de 10, però a jo me’n bastaven 5”.
Quina és la clau de l’èxit? Segons Llull, la unió, l’estabilitat econòmica, les bones relacions amb els turoperadors, amb la família i amb el personal. A més, destaca que Hipotels és com una gran família i en destaca la capacitat que han tengut per fidelitzar el personal de la casa: “N’hi ha que ja tenen 65 anys, fa tota la vida que fan feina amb nosaltres i volen seguir: estam encantats amb ells i ells amb nosaltres”.
Maria Antònia Llull destaca, però, dos elements que consideren clau en l’èxit de la trajectòria professional del seu pare, el respecte i el sentit comú: “Ell sempre ha respectat la persona que té davant, sigui qui sigui i això ens ho ha inculcat també a nosaltres. Sempre ha sabut que en qualsevol negoci hi ha col·laboradors necessaris i és important tractar-los amb deferència”.
“Hotels de qualitat, actualment n’hi ha pocs”
Amb molt de malestar social per la massificació turística, demanat per la qüestió, Llull considera que “hotels de qualitat actualment n’hi ha pocs i que d’hotels que no en tenen gens, en sobren molts”. El dels hotels de baixa qualitat és un fenomen, diu, que morirà matant, però que acabarà despareixent. Dins Mallorca a més, destaca que hi ha un 20% de places il·legals i això ha de menester una disminució i que s’hi posi ordre. “Nosaltres no tenim ni pensions, ni hotels d’1 o 2 estrelles. Tots els hotels que hem construït tenen una qualitat d’a partir de 4 estrelles: d’aquesta manera, el client que ve, té doblers i això per a nosaltres i per a l’oferta complementària, és benvingut” argumenta la vicepresidenta d’Hipotels.
En els darrers 15 anys, expliquen pare i filla, han fet 2 hotels nous a l’illa i hotels que no tenien forma, els han venut. Això sí, destaquen que han invertit en la reforma de la seva planta hotelera. “Pujam la categoria, apujam el preu i així aconseguim un turista de més qualitat, però necessitam que l’oferta complementària també vagi d’acord amb aquesta línia”.
Pel que fa a la problemàtica de trobar personal, tant Llull com la seva filla argumenten que el personal que ja tenen, està fidelitzat i funciona, però que sovint no basta per cobrir les necessitats de l’empresa. Actualment, troben amb dificultats a l’hora de trobar nou personal perquè pareix que “hi ha gent manco preparada, a la gent jove li costa engrescar-se amb una feina i que s’ha demonitzat el sector hoteler”. Un fet que no entenen, perquè argumenten que fan estudis de càrrega de feina, que les condicions laborals no són dolentes i que el conveni d’hoteleria de les Balears, és un dels millors que existeixen. De fet, Llull pare en ple debat pel nou conveni, considera que s’ha de trobar un punt intermedi: “Pujar un 8, amb el cost de vida actual és poc, però augmentar un 19% també és insostenible”.
Així mateix, Maria Antònia Llull explica que dins d’aquest context, d’ençà de la pandèmia un dels grans problemes que enfronta l’empresa és l’absentisme i les baixes laborals, sobretot per motius de salut mental, però també perquè s’allarguen molt les visites als especialistes.
D’altra banda, pel que fa a la possibilitat també damunt taula de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, no hi estan a favor: “És molt difícil d’implementar si tenim en compte el nostre sector que és de serveis i en què la feina és de 8 o 9 mesos a l’any i després el treballador va a l’atur durant 3 o 4 mesos i descansar” diu Maria Antònia Llull que torna a fer referència a la dificultat de trobar personal qualificat per fer feina.
Joan Llull, una vida
El fundador i president de la cadena hotelera ha presentat fa uns mesos un llibre en què explica les seves memòries. Tota una vida dedicada al sector hoteler i a la seva empresa, però encara té la mirada posada al futur. Creu que la temporada que vendrà no serà una gran temporada, però surarà bé. Amb les guerres arreu del món, explica Llull, la gent ve aquí, però “quan tots aquests desastres del món es normalitzin, que esperem que sigui aviat, Mallorca no tendrà els mateixos clients que té ara i probablement el sector patirà”. Ara bé, la seva intenció és continuar renovant els hotels “i si podem ampliar la planta a algun lloc, no a Mallorca, ho farem, però d’això se’n cuidaran les meves filles” explica. Ell continuarà fent feina, diu, i tot i que qualque dia està cansat, afirma que això és el que ha fet tota la vida i és el que sap fer. “Les meves filles ara estiren el carro i jo n’estic molt orgullós”.
