skip to Main Content
“No Acceptam Publicitat Perquè Preferim Ser  Una Associació Lliure I Sense ànim De Lucre”

“No acceptam publicitat perquè preferim ser una associació lliure i sense ànim de lucre”

Pau Quina, un dels editors-fundadors de Card.cat, ens explica les interioritats de la pionera publicació digital llorencina

La revista Flor de Card publicà el seu darrer número el 2013. Dos anys abans, havia nascut Card.cat, el digital llorencí que des de fa vuit anys es cuida d’informar de tot el que ocorre a la vila llorencina. Segons Pau Quina, un dels seus editors, “Card.cat sorgeix com una resposta al previsible tancament de Flor de Card. Hi havia ja esgotament, cert estancament, i era el temps de crisi en què el Govern balear va deixar de donar ajuda a les revistes en paper fetes en llengua catalana”.

La via digital, segons Quina, implica “més immediatesa a l’hora de publicar les notícies (no havíem d’esperar un mes), menys cost (no s’ha de pegaar ni paer ni maquetació ni còpies, només el domini d’internet, molt més barat), manco feina (no s’ha de maquetar ni dur a impremta) i més modernitat (ens adaptam al nostre temps, el present és internet)”.

Els impulsors de Card.cat foren Josep Cortès (president i escriptor de Flor de Card), Guillem Pont, Tomàs Martínez, Pau Quina (tots tres col·laboradors de Flor de Card), Joan Umbert (de Son Carrió) i Joan Tomàs Matamales i Serafí Lliteres, tots tres de nova fornada. A aquest grup fundador s’hi han anat afegint a poc a poc un grup important de nous col·laboradors.

Tot i tenir una certa vocació cultural encara, Card.cat va ara molt més enllà. Així, hi troben el seu espai temes socials, polítics, opinions personals, fotografia, vídeos, “i fins i tot xafarderies”, diu Quina, el qual insisteix que Flor de Card (pel seu caràcter mensual) “era més de reflexió i en tot cas de repàs; en canvi Card.cat com que es fa a un sol click en pocs minuts pot publicar qualsevol cosa que ha passat”. Això fa que de vegades “s’enyori la pausa i reflexió de la revista de paper”.

A més dels set editors fundadors, Card.cat té una vintena de col·laboradors habituals. Una de les feines més complexes dels editors, a banda de corregir els textos i decidir quan han de sortir publicats, és vetlar “perquè els comentaris que fan els lectors no incloguin insults ni atacs personals”.

Una associació cultural
Card.cat està constituït com a associació cultural, la qual cosa els permet optar a alguns ajuts, “com el que ens dóna l’Ajuntament de Sant Llorenç”. Tanmateix, el manteniment d’aquesta web pionera és baratíssim: al voltant de 250 euros anuals pel domini .cat i per l’allotjament. Així, poden destinar el sobrant de la subvenció municipal a “altres projectes de caire cultural i social que duim a terme”.

Segons aquest editor-fundador de Card.cat, “les ajudes que dóna el Govern balear a la premsa forana no ens arriben perquè no estan destinades a les publicacions estrictament digitals”.

Amb la col·laboració de l’obra social de la Caixa, Card.cat també pot organitzar dues conferències cada any, i diferents debats i taules rodones entorn de la vida cívica i política de la vila de Salvador Galmés i de tot el municipi.

Card.cat, de moment, no accepta publicitat a la seva pàgina “perquè preferim ser una associació lliure i sense ànim de lucre”, perquè en el fons, el que pretenen és que la web sigui un espai on tota la gent llorencina “puguin escriure les seves inquietuds, dubtes, queixes… més enllà de la seva quañlitat literària. Fins i tot hi escriu gent amb poc domini del català i nosaltres ens encarregam de corregir les faltes sense cap problema”.

L’única condició per publicar-hi qualsevol text “és que sigui escrit en llengua catalana i que no s’atempti contra la moralitat i el bon gust. “En el temps que fa que existim només hem censurat cinc comentaris per aquest motiu”, diu Quina, resolent que no es tracta d’un problema habitual.

Quina reconeix que “molts dels nostres autors són d’esquerres i nacionalistes, però això ja no depèn de nosaltres. El fet és que tothom qui vulgui hi està ben convidat”.

Presència creixent a la xarxa
El 2012, la publicació llorencina va obtenir una mitjana diària de 153 entrades. De forma progressiva i creixent, aquesta xifra ha arribat fins a les 392 del 2018. Aquesta xifra de visites es combina amb la publicació de més de 1.500 posts anuals, la qual cosa implica cinc articles cada dia.

Entre els col·laboradors més actius hi ha Magdalena Ordinas (276 posts el 2018), Guillem Pont (199), el mateix Pau Quina (162), Serafí Lliteres (154) o Tomàs Martínez (136).

La xifra de visites a la web es complementa amb una presència automatitzada a la web. Card.cat supera a hores d’ara els 1.100 seguidors a Facebook i els 300 a Twitter. Gairebé el tres quartes parts de les entrades a la web llorencina arriben a través de dispositius mòbils, i només un 18 per cent a través d’ordinadors. Tanmateix, reconeix Quina, “hi hauríem de fer més feina, ja que una gran part de les nostres entrades venen per aquí. És un dels aspectes a millorar a la revista però és el que té les coses no professionals que se fan de manera altruista, cal tenir temps i dedicació.”

La notícia més vista de la història de la publicació llorencina, amb 3.358 visites ha estat una alerta on s’informava que hi havia una porta forçada a l’escola Mestre Guillem Galmés.

La torrentada també va dur moltes visites a la web, i “Les llàgrimes de Sant Llorenç”, de Pau Quina, va reportar 2.662 visites. “Sempre que un fa un article des del cor i des del sentiment, s’agraeix que tengui visites. Estic molt agraït per aquesta acollida d’un article en el qual, senzillament, pretenia amollar tot el fang que duia a dins”, diu Quina.

“Així els meus fills no comencen”, de Serafí Lliteras, amb 2.799 entrades, ha estat el tercer més visitat, en el moment de l’aplicació del TIL en l’era de José Ramón Bauzá.

A l’hora de valorar el tipus de notícies més llegides, Pau Quina reconeix que “per una part els successos i per l’altra les notícies festives són les més llegides. Són un poc les dues cares de l’ésser humà”. Quina es mostra orgullós que entre els articles més llegits n’hi hagi dos d’opinió, “això vol dir que a Card.cat encara hi ha lectors que s’entretenen més de 30 segons en llegir una notícia pensada, argumentada i que porta a la reflexió”.

Pau Quina no creu que les publicacions en paper desapareguin completament “però s’especialitzarà en una sèrie de publicacions concretes. Sense ajudes és impossible mantenir tantes publicacions com hi havia fa vint anys, ara cal compartir terreny amb les publicacions digitals. Però és com el teatre, cinema, televisó… que han après a conviure”.

Tanmateix, Quina creu que “les publicacions digitals aniran a més, pel baix cost de manteniment i per la presència creixent entre les noves generacions”.

Back To Top
×Close search
Search