David Ginard i Féron, nascut a Palma el 1966, és doctor en Història i professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de les Illes Balears. És reconegut per la seva recerca en el moviment obrer, la repressió política i les relacions de gènere durant la Guerra Civil i el franquisme. Avui a les 19 h a la Institució Pública Antoni M. Alcover es presenta Ferrari Billoch i la Guerra Civil. Extrema dreta, anticatalanisme i antimaçoneria a les Balears (1936-1939). Hi intervendran David Ginard, autor de l'obra, Antoni Tugores, escriptor i historiador i Maria Muntaner, editora de l'obra.
Ferrari Billoch i la Guerra Civil. Extrema dreta, anticatalanisme i antimaçoneria a les Balears (1936-1939) se centra en la figura de Francisco Ferrari Billoch, nascut a Manacor l’any 1901, però resident habitualment a Madrid, fou un dels més cèlebres apologistes de l’extrema dreta a l’Espanya dels anys trenta i quaranta. “Escriptor i periodista que és conegut, d’una banda per la seva trajectòria periodistíca, que va començar en publicacions mallorquines però que des de 1928 es va establir a Madrid, treballant en publicacions com el diari Informaciones. Així mateix, és conegut per la seva obra com escriptor, amb algunes obres literàries però sobretot per obres de caràcter apologètic de tipus franquista” explica l’autor, David Ginard.
Va tenir diverses fases vitals, una primera moderadament progressista, a finals dels anys 20 i principis dels 30, en què va militar de la Lliga Nacional Laica a Madrid. A partir de 1935 però, comença una campanya antimarxista i antimasònica, que comença durant la Guerra Civil i que continuarà durant la posguerra. “Un fet molt peculiar de la seva trajectòria és el seu empresonament, tot i haver estat un activisita, l’any 1942, arran de l’aprovació de la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme” afirma l’historiador, que afegeix que, va ser condemnat a 12 anys de presó dels quals en va complir dos i mig a la presó de Burgos. El règim franquista va ser extremadament implacable amb aquest tipus de repressió i Ferrari Billoch no va ser l’únic, afirma l’autor.
Ferrari Billoch i la Guerra Civil. Extrema dreta, anticatalanisme i antimaçoneria a les Balears (1936-1939) se centra en l’activitat política i literària de Ferrari Billoch durant els anys de la Guerra Civil, amb especial atenció als seus escrits furibundament franquistes i anticatalanistes sobre el desembarcament republicà a Mallorca. En particular, es dona a conèixer un document històric excepcional fins ara inèdit en la seva integritat – 75 pàgines – que l’autor va trobar als arxius militars i que ja havia mencionat, en una petita part en el seu anterior treball sobre Aurora Picornell. Es tracta d’una memòria elaborada per Ferrari Billoch en plena guerra, en què abordà els orígens i inicis del conflicte bèl·lic a les Illes Balears.
“Aquest text és cent per cent estil Ferrari Billoch, ampulós i de propaganda del règim franquista. No sabem qui li va comanar però pensam que podria ser l’exèrcit. El fet és que no es va publicar mai i això fa que aquest text no hagués passat per la censura. Això el fa particularment interessant perquè l’autor diu algunes coses que pens que son inconveniències per al bàndol franquista i que segurament si l’hagués volgut publicar, no li haurien deixat”. Qüestions que l’autor considera “molt interessants històricament i que fins i tot es contradiuen amb altres llibres i publicacions de l’autor. “Per exemple, s’explica en aquest document que abans del cop d’estat, el comandant militar, Manuel Goded, hauria previst organitzar el que en termes militars s’anomena una operació de bandera falsa, és a dir, agafar una sèrie de membres de la Falange, vestir-los de soldat i que fessin una sèrie d’accions violentes perquè després això es pugués utilitzar per dur a terme el cop d’estat, argumentant que hi havia inflitrats rojos dins l’exèrcit i poder proclamar l’estat de guerra a Mallorca. Ell ho explica com per demostrar l’audàcia de Goded però estic convençut que els militars no li haurien deixat passar mai perquè era mostrar una estratègia molt bruta”.
Un llibre amb el qual David Ginard afirma haver fet molta anàlisi del llenguatge i que li ha servit per entendre aquesta mentalitat colpista. “En llibres com Mallorca contra los rojos es veu molt clar el llenguatge virulentament anticatalanista i agressiu. Ell va estar com a voluntari amb els que varen lluitar en contra del desembarcament del capità Bayo de Manacor i en estil de crònica narra la seva experiència, amb un llenguatge molt deshumanitzador cap als adversaris, que segons ell venien a conquerir Mallorca i a privar la seva gent d’una vida plaent. De fet, titlla els milicians desembarcats d'”alimañas”, per exemple, per referir-se a ells”.
Un personatge clau en la propaganda a escala estatal
“Ja coneixia el personatge, sobretot a través dels llibres de Josep Massot però en el meu cas, habitualment he centrat la meva línia de treball en el moviment obrer, la resistència o l’exili. Aquest exercici a través de la figura de Ferrari Billoch ha estat molt interessant perquè ajuda a entendre la mentalitat dels colpistes, de l’extremadreta i dels sector franquista” afirma Ginard. Així mateix, explica que la troballa d’aquest document l’ha estimulat a encetar un projecte que encara ha de culminar que és la biografia global de Francesc Ferrari Billoch. Una figura clau, no només a Mallorca sinó també en l’àmbit estatal en el propagandisme profranquista i antimasònic a tota Espanya i per això, l’autor es planteja la possibilitat de publicar aquesta biografia en castellà per tal d’ampliar l’abast de la publicació arreu de l’estat.
Així, aconsegueix l’anàlisi crítica de la trajectòria i dels escrits d’aquest controvertit autor contribueix a avançar en el coneixement de la mentalitat dels colpistes de 1936.
