Felip Munar (Lloret de Vistalegre, 1960) és un amador apassionat de la llengua catalana i un lluitador incansable pels drets dels seus parlants. Demà dimecres, a partir de les 20:00h, serà a Can Lliro per oferir, en el marc dels Dimecres de l'Obra, una conferència sota el títol "Refranys, dites i expressions. Noves, en desús i antigues". El filòleg llorità ha esdevingut un personatge popular per la seva aparició al programa d'IB3 "Uep, com anam?".
D’on neix la inquietud per poder arribar a plantejar una conferència com la que oferireu demà a Can Lliro en el marc dels Dimecres de l’Obra?
Aviat farà 14 anys de “Uep com anam?”, el programa d’IB3 que havia de durar tres mesos… i encara hi som. En aquests catorze anys hem anat acumulant moltíssimes expressions, refranys i dites, juntament amb cançons populars, i altres que m’he inventades jo perquè no hi eren…
De fet, se n’han perdudes moltes.
Sí. Veim que entre el jovent ja ningú en diu, els refranys han perdut la seva fesomia. Veim que molts de joves d’avui no acudeixen als refranys, i cerquen maneres més noves per expressar-se, perquè pensen a les xarxes no podran fer servir aquests refranys. També és veritat que el vocabulari dels joves d’avui es limita a 400 o 500 paraules. I això té una expressió curiosa que veim en els missatges que ens transmeten a través de les xarxes. Jo aquesta reducció del llenguatge la veig com un fet molt negatiu. perquè quan reduim les expressions i les paraules, també reduïm la capacitat de crear i de pensar d’aquesta persona. És més fàcil dominar un jove o una persona que té aquesta manca de capacitat d’imaginar vocabulari i tot allò que les expressions li donen. Jo crec que des de dalt, hi ha qualcú que pensa tot això, qualcú que comanda molt i que no l’interessa una societat desperta, crítica, que pensi…
La gran majoria de refranys estan relacionades amb la vida del camp, de fora vila. Això fa encara més complexa l’assumpció d’aquestes expressions com a pròpies per part del jovent?
En aquests catorze anys de programa hem vist molta de gent que estima fora vila. Un temps, quan un jove deia que volia ser pagès li deien “redell de pagesos”, com si això fos una ignomínia. Avui això ha canviat, i veim pares i padrins que si a un infant li agrada el camp, li alaben el gust. Si li agrada, idò que ho faci. Facilitau que trepitgi la terra, que estigui en contacte amb els animals, que conegui les plantes i els arbres. Mentrestant, veim com en els darrers estudis presentats, el nostre alumnat suspèn en tot el que fa referència a la llengua catalana. He impartit petits cursos d’improvisació i de glosa, i he vist que si un infant és capaç d’entendre la composició poètica d’una glosa, i és capaç de crear-la, ja sabem que aquest nin serà bo. Si no domina els elements bàsics de la llengua no podrà dominar mai un refrany, ni una expressió, ni una glosa. Repetesc hi ha qualcú que l’interessa que això passi, que vol que siguem un reducte d’una mica de folklore, com si fóssim una subcultureta, una cosa d’anar per casa, perquè no volen entendre que és la llengua que utilitzam en el dia a dia per entendre’ns, per comunicar-nos.
Veig que en el títol parlau també d’expressions “noves”…
Sí. I també en crearem de dedicats a Manacor: “A Manacor, tot el que hi ha és bo”. Donarem un espai a l’humor, perquè sempre hi ha d’haver un moment per riure..
Es diu que els parlants d’una llengua minoritzada perden la creativitat… Podrem crear-ne de nous, de refranys, mentre siguem una llengua sotmesa?
Una llengua creix a partir de neologismes i préstecs, però la creativitat més robusta i que més perdura és la popular, la que palpa la llengua, la que la mastega… si no hi ha un ús constant, diari i apassionat a nivell popular es perden baules d’aquesta cadena, i quan perdem baules és difícil després confegir els bocins de cadena que ens han quedat, com a passat a Alacant, on pràcticament ja han perdut la baula de transmissió de l’oralitat de generació en generació.
Preveis poder donar forma de llibre a tot aquest recull?
No, perquè ja se n’han fet molts i hi ha molta de feina feta. A través de la xarxa també en circulen tants que crec que no paga la pena publicar-ho.
Hi haurà interacció i creativitat, a la vostra conferència. Però ens explicareu també els orígens més curiosos dels refranys?
Sí… explicarem d’on ve allò de “n’hi ha per na Bet i per sa mare” o “Puja aquí i veuràs Portopí”… Parlarem d’altres que estan en desús però que la gent major que hi vengui encara recordarà…
