La mort del papa Francesc, tot i estar encara convalescent de l'afectació pulmonar que el va mantenir ingressat durant setmanes, ha sacsejat l'opinió mundial. Les reaccions no s'han fet esperar i els grans mitjans de comunicació s'han fet ressò tant de les circumstàncies del traspàs del líder dels catòlics en el món com també del procediment que s'obre ara per a la seva successió. També, per descomptat, s'ha fet balanç del llegat que deixa i s'han generat especulacions sobre la seva successió. A Manacor també hi ha qui hi vol dir la seva.
Tomeu Adrover, professor de filosofia i amant de la cultura popular.
“És imprescindible que les dones tenguin un major protagonisme dins l’església”
Per al professor de filosofia manaccorí “després de Joan Pau II i Benet XVI, Francesc ha estat més oberturista, més proper al poble i amb gran sensibilitat social. Per malament que ho hagués fet, això ja ho hauria fet millor que els anteriors. També ha duit a terme una certa obertura, almanco simbòlica, cap a les dones i cap a la diversitat sexual i de gènere”.
Adrover no té clar com serà la successió de Francesc: “No ho sé. Els papats van canviant molt, d’ençà que comencen fins que acaben. Vull pensar que amb tots els cardenals que ha triat, que són bastants, apostaran per continuar amb la línia d’en Francesc, però també sé que dins del Vaticà hi ha mecanismes avassalladors i molts d’interessos que ara entraran en joc”.
Entre els reptes que tendrà el nou papa hi ha, per a Tomeu Adrover “desclericalitzar l’Església, que està tan fonamentada damunt el clergat i continuar apostant per la sinodalitat, la diversitat i el consens. També hi ha un altre repte, que és donar una veu unitària davant de veus conservadores. Igualment és imprescindible que les dones tenguin un major protagonisme i decisió dins de l’Església, que es reconegui obertament el matrimoni entre persones homosexuals i depurar tota la qüestió dels abusos a infants. Així mateix pens que és important apostar sempre per donar suport als pobres i a la justícia social, afavorint el paper de diplomàcia que els darrers anys que ha fet l’Església: crec que podria tenir un paper important a l’hora de frenar les polítiques ultraconservadores que s’estan erigint a Europa i Amèrica”.
Antoni Amorós, rector de la Parròquia dels Dolors.
“Els canvis en els dicasteris han estat més cosmètics que no efectius”
Per al rector dels Dolors, el papa Francesc “ha estat un papa que venia de les perifèries i ha tirat cap a les perifèries, però la consecució del que perseguia ha estat una altra cosa, Sí que és ver que hi ha hagut un canvi del llenguatge de l’església dels anys noranta cap aquí però substancialment els missatges no han canviat gaire. El que ha canviat ha estat una forma d’expressió més comunicadora i amable”.
Per a Amorós, “tant en gestos com en paraules, tot això no té tornada enrere, no es podrien consentir aquelles instruccions que solien donar les congregacions”.
Segons el rector de Manacor, el papa Francesc “no ha tengut tant d’èxit com es podia esperar per un doble motiu. Ell no és un home d’aparell, és un comunicador, no un buròcrata, i no té l’habilitat de treballar i reformar des de les oficines. S’ha intentat però no s’ha aconseguit del tot. És cert que avui hi ha persones a les congregacions que no són capellans ni bisbes. Però tampoc no estava prohibit que n’hi hagués, igual que tampoc no estava prohibit que hi hagués dones. Hi ha més dicasteris, però han canviat molt poc, sí en la seva composició, però no en la seva estructura. Han estat canvis més cosmètics que no efectius”.
Amorós, respecte del futur papa i de la línia que pugui tenir diu que “no se sap mai, i molt manco jo, que estic a una distància infinita d’aquests ambients. Voldria que aquestes coses bones que he dit continuassin. La majoria dels cardenals són triats seus i sense saber què pot passar només puc expressar un desig”.
Per a Amorós, “a tots ens arriba l’hora i quan ens arriba deixam feines sense fer, i a ell també li ha passat”.
Margalida Fons, exdelegada de Cultura a Manacor.
“La modernització i el compromís social i polític del papa Francesc no s’han vist reflectits a la vida diària de les diòcesis”
Margalida Fons valora “el compromís social i polític, que s’ha manifestat en situacions molt complicades. Ha fet sentir la seva veu. El papa Francesc ha fet algunes passes en la modernització de l’església, però aquesta modernització i aquest compromís no s’ha vist reflectit a la vida diària de les diòcesis, almanco en la nostra”.
Per a l’exregidora a l’Ajuntament, “vull pensar que serà possible hi hagi un papa que vagi en la seva línia, tenint en compte que ha pogut nomenar molts dels nous cardenals, però d’altra banda em preocupa aquest ascens de la ultradreta, no sols políticament parlant, sinó socialment parlant, i que de cada vegada hi hagi més força d’aquesta gent tan perillosa amb aquest pensament tan ultraconservador.
Pel que fa als reptes que ha d’assumir el nou papat, “el que vengui haurà de ratificar i perfeccionar temes com el dels abusos a menors, en el qual s’ha de reconèixer que s’han fet passes importants, també la visió dels homosexuals dins l’església, que aquest papa ha encetat i s’ha de continuar, i el tema del paper de la dona dins l’església, incloent-hi l’accés al sacerdoci. Per altra banda, s’hauria de recuperar i adaptar a la situació actual la doctrina del Concili Vaticà II, que sembla que ha passat molt a la història. El nou papa hauria de ser un papa que continuàs essent valent, i denunciàs tot el que calgués per esser fonamentalment una veu de pau”
Jaume Santandreu (Manacor, 1938) és excapellà, escriptor, activista, coc i síndic de can Gazà i procurador de la marginàlia mallorquina.
“El papa Francesc s’ha estavellat el cap contra la paret del Vaticà, que és molt dura”
Per al que molts coneixen encara com el capellà Collet, el papa Francesc, “com a persona és un deu, et fa enamorar. Com a cristià, és molt evangèlic. Com a papa, ha estat un rectoret del món, però no ha pogut fer res, ho ha hagut de deixar tot a mitjan lloc. S’ha estavellat el cap contra la paret del Vaticà, que és molt dura. S’hi ha trencat les banyes, però no ha pogut.
Segons Santandreu, de cara a l’elecció del futur papa, “l’esperança és que dels 140 cardenals que han d’anar a votar, més del 70% els ha nomenat ell i venen de llocs molt petits, on hi ha comunitats cristianes petites. Per exemple de l’Àsia, hi tenen un cardenal. Confiam que sí, que la força que ja li vàrem donar a ell, la puguem donar al següent”.
Segons el Síndic de Can Gazà, de cara al futur, “l’Església s’ha de construir des de baix, si no cau tot. Hauria de posar-se al nivell de les altres Esglésies: el catolicisme és una secta que ha quedat endarrerida en moltes qüestions: el celibat, la qüestió de les dones, les riqueses… Tot això són vergonyes. Sigui com sigui, han d’envestir molt. Jo quan vaig a un metge no deman si és bona persona, deman si és bon professional. El papa ha estat bona persona, però no ha pogut fer gairebé res: no basta just ser bona persona.
