TEXT: Miquel Piris Lluïsa Oliver (Manacor, 1972) viu a València des de fa 22 anys. Treballa a Alfafar al col·legi públic La Fila on és directora des de fa 9 anys, un centre amb un esperit social i solidari molt marcat. Un any després de la DANA, parlem amb ella sobre les repercussions de la riuada en un poble amb molta immigració i situacions socials complexes. De fet, Oliver fa 7 anys va fundar el Club Esportiu La Fila, amb la intenció de donar una alternativa d’oci i temps lliure fonamentada en els hàbits saludables i l’esport amb un caràcter molt inclusiu.
Com arribes a Alfafar?
Vaig estudiar Magisteri, Pedagogia Terapèutica a València, perquè a Mallorca no hi havia aquesta especialitat. Després de molts anys de tragí, finalment vaig fer oposicions i vaig aconseguir plaça aquí. Vaig estar uns anys com a tutora d’una aula d’educació especial, després vaig passar a Primària i posteriorment ja vaig ser directora d’aquest CEIP. De llavors ençà, ja han passat 9 anys.
Havies viscut altres riuades?
No, aquesta va ser la primera vegada que veia això de manera presencial, tot i que aquesta zona sempre ha estat molt inundable. Moltes vegades hem hagut de partir abans de finalitzar les classes per previsions de mal temps, tancament de túnels i accessos… Però una cosa com la que hem viscut, mai.
Ets responsable del Club Esportiu La Fila. Conta’ns com comença aquesta iniciativa.
Quan vaig començar com a directora vaig trobar-me amb un alumnat amb necessitats marcades: hi ha molta immigració, gent necessitada i persones amb unes motxilles a l’esquena feixugues. Vàrem pensar que era important donar una alternativa d’oci i temps lliure fonamentada en els hàbits saludables i l’esport. Això va començar a l’escola, en les extraescolars, com un projecte d’innovació, però de cara al següent curs va passar a ser el meu projecte i va ser quan vaig fundar el Club Esportiu La Fila, del qual som la presidenta. Vàrem començar amb futbol sala i després s’han afegit altres disciplines, hi ha equips de vòlei, bàsquet i atletisme, però el gruix és el futbol. Aquest és un club social, les quotes són molt baixetes i intentem que tothom tingui cabuda al nostre club. La nostra filosofia no és competir a qualsevol preu, tenim una filosofia lligada als hàbits saludables, als valors, al treball en equip, el respecte i la inclusió.
Manacor té alguna cosa a veure amb aquest club, no?
Com que és una iniciativa tan social, ens presentem a totes les subvencions i ajudes possibles. De vegades ens aporten doblers i a vegades no. El que feim és cercar espònsors i jo sempre tir dels meus, dels qui m’estimen i em recolzen i per això tres dels equips estan esponsoritzats per gent de Manacor. El meu pare, en Santi Oliver, jubilat a qui li vàrem fer un logo i va voler col·laborar amb una aportació econòmica; també el meu germà i la seva dona, de l’Empresa Bruc Boal i la Ferreria de Can Blau, que sempre ha estat com de la nostra família. Quan els nostres jugadors surten al camp veig una mica de Mallorca, del meu poble, dels meus.
També treballau en matèria lingüística, però és una qüestió complicada, no?
És complicat. Pensau que Alfafar rep molta immigració i a l’escola tenim 28 nacionalitats diferents. Les polítiques del govern actual tampoc ajuden, però nosaltres al centre prioritzem sempre la llengua valenciana i els fem entendre que tot aprenentatge sempre suma. No tenim cap problema de rebuig cap a la llengua, però cal entendre que moltes de les nostres famílies tenen problemes afegits d’habitatge, treball, necessitats bàsiques i tot agreujat ara per la DANA.
Recentment, has estat pregonera de Badia del Vallès.
Sí, perquè en el moment de la DANA varen venir aquí dos policies locals d’allà, en Fèlix i en Lucas, que es varen desviure, com moltes altres persones, per ajudar-nos. Hi va haver una connexió especial amb ells. Ells varen contar l’experiència a Josep, batle de Badia i un temps després em va telefonar per demanar-me què necessitàvem per posar en marxa l’escola. Ens varen fer arribar 6000 euros amb material escolar, doblers que van sortir dels pressupostos municipals, de l’esforç i solidaritat de la gent de Badia del Vallès, gent treballadora, solidària i lluitadora. Vàrem fer un llistat de tot el que necessitàvem i en dos mesos es varen presentar aquí amb un camió ple! Va ser un moment molt especial i emocionant. Llavors em varen proposar ser la pregonera de la festa major de Badia i aprofitar l’oportunitat de donar les gràcies. Va ser un moment molt emocionant, un moment d’estima i solidaritat que mai oblidaré.
Heu rebut més ajuts de Badia del Vallès o d’altres entitats que de la Generalitat Valenciana?
Del que s’ha ocupat la Generalitat Valenciana ha estat de reposar el que s’havia fet malbé a nivell d’infraestructures i donar-nos un romanent per anar gastant segons les necessitats. Recuperar tot el que ja teníem ho hem aconseguit gràcies a les donacions de tot arreu de l’estat espanyol: de particulars, d’ajuntaments i d’associacions.
Com us heu hagut de moure per aconseguir tot allò que necessitàveu?
Una vegada valorat tots els desperfectes de l’escola, va començar la reconstrucció, a partir, per una banda, del suport de la Conselleria d’Educació, que s’encarregava de reposar aquelles coses bàsiques que teníem a l’escola i que havien patit desperfectes i, per una altra banda, amb l’ajuda de particulars, AFAs, entitats, associacions, ajuntaments, amb la reposició de tot allò que nosaltres havíem anat aconseguint amb els anys – i pensa que són 40 anys – com puguin ser millores al pati, jocs diferents dels habituals, zones de gespa, gronxadors, porteries… Tot material molt costós. Per aconseguir aquest tipus d’ajuts t’has de moure molt, contar la realitat del que ha passat i ser molt conseqüent amb el que reps. Rebre ajuda econòmica i gestionar-la és una responsabilitat molt gran. Dedicar temps a pensar el que necessitam, informar a tots del que fem amb els seus doblers i enviar imatges de com anam millorant les instal·lacions no es fa en un dia, és temps i dedicació i és el mínim que podem fer per agrair a la gent l’ajuda rebuda. Alfafar va ser una població molt afectada per la DANA. El meu objectiu des del primer moment va ser recuperar el centre escolar perquè el nostre alumnat pogués tornar a un espai segur on recuperar una mica de normalitat. Ells es mereixen el millor i a poc a poc ho estam aconseguint.
