Fotos: Marga Gelabert
L’exposició “Manacorinitats” no ha volgut quedar en una inauguració multitudinària, i ja ha encetat, tal com anunciàvem aquests dies passats, tot un seguit d’activitats paral·leles que serviran de feina de formigueta per continuar indagant en el debat de “què és avui ser manacorí”.
Avui migdia la directora del Museu, Magdalena Salas, ha oferit una visita guiada, seguida per una cinquantena de persones, tot explicant la metodologia que s’ha emprat per donar forma a l’exposició, que “és fruit d’una feina d’investiguació amb la participació de centenars de veïnats i veïnades del municipi”.
El procés ha inclòs 538 enquestes representatives de la diversitat d’edats, sexes i gèneres del municipi i 28 entrevistes personals i onze filmacions de testimonis significatius de persones que, d’una manera o una altra, representen aspectes de la vida manacorina, des d’un forner que fa sospiros, fins a mestres, esportistes, músics o antics responsables polítics.
“L’objectiu no era trobar una definició tancada de què és ser manacorí o manacorina, sinó obrir una conversa plural i viva sobre la identitat col·lectiva”, ha conclòs la directora del Museu.
La visita guiada ha anat seguida d’una glosada a càrrec de Glosadors de Mallorca, avui amb la presència de Mateu Xurí, Maribel Servera i Alícia Olivares, que han sabut amb els seus versos copsar l’essència de la mostra i de les manacorinitats emergents que configuren el poble manacorí d’avui. Com és costum, els glosadors han fet participar el públic assistent amb la proposta de peus forçats o idees que volguessin destacar del que suposa per a ells l’exposició i sobretot el concepte de la identitat manacorina.
