Jaume Pons Lladó (Binissalem, 1965) torna a Manacor, on va guanyar el seu primer premi literari, per presentar la seva tercera novel·la, “Mitjanit sobre Mandràvol”.
Vares començar tard, amb la publicació de Mentre el llop encara aleni, Premi Ciutat de Manacor 2014. Venies de ser un gran lector? Escrivies però no publicaves? Com arribes a escriure la teva primera novel·la?
Sempre he estat molt lector des de petit. A ca nostra, en lloc de regalar-me una jugueta, em regalaven un llibre. I sí, de jovenet ja duia aquesta curolla d’escriure, però sempre acabava esqueixant tots els papers. Això em va passar fins que vaig fer un curs d’escriptura creativa a l’Ateneu de Barcelona. Hemingway deia que l’eina millor d’un escriptor és la paperera, però això no vol dir que no hagis de perseverar. Quan vaig aprendre això, ja m’hi vaig posar de bon de veres.
Mitjanit sobre Mandràvol és la tercera novel·la i ja configura una trilogia amb les altres dues, però tanca un cicle?
Tanca un cicle, i podem parlar de trilogia, però les tres novel·les són totalment independents. El lector pot començar i acabar per la que vulgui. En tot cas, per a mi, internament, tanca un cicle, perquè m’han servit per abordar tres moments puntuals de la nostra història que m’han servit per ficar-hi unes històries en les quals els personatges s’hi poguessin moure amb comoditat.
Són tres novel·les històriques, idò?
Són tres novel·les que estan ubicades a Mallorca. La primera molta de gent em diu que és d’aventures, amb bandolers… i té un component històric. La segona té un format més de dietari, més íntim, i s’ubica al segle XIX. I la tercera passa a l’actualitat, però és una novel·la intergeneracional que fa salts envant i enrere en el temps. Totes tres són novel·les una mica corals, amb un rerefons històric, però no gosaria dir que siguin històriques, dependrà més de com les vegi el lector, o de com les col·loqui el llibreter a les prestatgeries.
Podem identificar Mandràvol amb un poble concret? O és una creació mítica sense referència?
Mandràvol és un poble mític que té característiques dels pobles on jo he viscut, i d’altres també. Sempre m’han agradat els territoris literaris, el Son Negre de Porcel, el Bearn de Villalonga, o el camí de Sirga de Moncada. És una referència a un món perdut o a un món mític… en tot cas, si haguéssim de dir de quin poble té més característiques diríem Binissalem, que és el poble on vaig néixer.
I per què aquest nom? Per la sonoritat? M’ha evocat Mandràgora, a mi…
Vaig cercar topònims que existien per crear aquest. I vaig trobar camí de Mandrava… volia que començàs amb ema… i hi vaig afegir aquesta terminació amb -ol, per la sonoritat.
La novel·la aborda un conflicte entre germans. És una manera d’apel·lar a les contradiccions humanes, a les relacions entre persones i la controvèrsia que sempre duen inherent?
M’he centrat en la història intrafamiliar… perquè dona molt de si, sobretot si la família és una mica desestructurada com la del llibre, per fer aflorar l’ànima humana, les contradiccions, les pulsions d’amor i odi. Sempre ens pensam que la família del costat és perfecta fins que gratam un poc i veim tot el que hi ha.
Com definiries el ritme de la novel·la?
Trepidant no ho és. Hi ha personatges que són més contemplatius, i d’altres que són més intrèpids. En tot cas, el que hi ha aquí és més introspecció, més proximitat amb la novel·la psicològica.
Deies que es tracta d’una novel·la situada a l’actualitat. M’imagín que el turisme hi té presència.
Sí, aquest poble, Mandràvol, té també un port costaner, com el puguin tenir Santanyí o Manacor. M’interessava mostrar els dos ambients. El turisme no és la part primordial de la novel·la, però hi té el seu espai.
L’illa i el caràcter de la seva gent hi deuen tenir un pes important.
A totes s’hi veu això. M’admira la gent que escriu una novel·la que passa a Missouri sense haver-hi estat mai. Jo la ubic a Mallorca perquè és el que conec. I sí que hi ha un reflex de la manera de ser i de la problemàtica illenca i mallorquina, el pes de l’endogàmia… per a un mallorquí Mallorca és com un món en petit.
T’has hagut de documentar, per escriure-la?
És la que menys documentació m’ha demanat, perquè bona part del context ja l’he viscuda, tenint en compte que passa a l’actualitat. Però sempre hi ha aspectes que no domines. El personatge fundacional de la nissaga és de final del segle XIX i m’he documentat sobre l’època, la primera guerra mundial, la dictadura de Primo de Rivera…
Quin pes creus que pot tenir la intel·ligència artificial en la creació literària?
No t’ho sabria dir. Jo l’he emprada per fer-li algunes preguntes de la meva feina com a funcionari… però per a una novel·la no ho acab de veure. La creació literària és profundament humana, i la IA l’únic que fa és recopilar. No hi haurà res personal, no hi haurà res que no estigui escrit ja. Farà una cosa versemblant, però en el fons falsa. La literatura que a mi m’interessa no crec que la pugui fer una intel·ligència artificial. Per documentar-te pot ser sí que pot ser útil, però no per a la creació mateixa. A Amazon han prohibit publicar més de 15 novel·les cada dia a un mateix autor. Això vol dir que hi havia gent que publicava quinze novel·les cada dia!
