Antònia Pujades Gomila (Manacor, 1980) és administrativa a una empresa de lloguer de cotxes. Des de dilluns passat forma part del Consistori manacorí com a regidora per MÉS-Esquerra, després de la renúncia de Carme Gomila
El teu lloc a la llista el 2023 ja semblava que estava a la frontera entre entrar o no entrar… ho vèieu així, vosaltres, també?
Sí. El 2019 ja havia anat a llistes, en el lloc 11, i el 2023 vaig pujar al lloc número 8. I sí, sabíem que la representació que podíem obtenir rondaria els set o vuit regidors, i això ja va ser una feina que férem psicològicament com a grup, perquè sabíem que aquest era el tall.
Com neix el teu interès per la política?
Neix per admiració a una persona. Maria Antònia Vadell per a mi va ser un molt bon referent dins ca nostra. Quan nosaltres érem més joves no hi havia aquesta sensació que els al·lots arribàssim a entendre gaire coses de política. Però jo vaig tenir professores molt bones de català, de geografia i història… que donaven moltes eines per arribar a pensar que les coses s’han de fer des de dedins. Maria Antònia Vadell no va tenir nines i jo com a neboda seva hi tenia un vincle especial. Tot i que ella sempre ha estat molt al·lotera, va haver de gestionar el fet de ser mare i estar dins la política.
Què és el que més et va impactar de la seva manera de fer?
Com ho va gestionar dins la nostra família. Per a nosaltres ella era na Maria Antònia, o la tia Maria Antònia, no era una diputada o una consellera. En aquell moment Palma per a nosaltres era molt enfora, i la seva responsabilitat va ser enorme. Ella sempre també conta que va ser una dona dins un món d’homes. En un primer moment dins la Sala a l’Ajuntament de Manacor era ella i tota la resta homes.
I tu com et defineixes, políticament?
De caire social, absolutament, amb la idea que tothom tengui les mateixes oportunitats. No em pareix bé que perquè un tengui més que un altre tengui uns avantatges que aquell altre no té. Això és un fet de base i que m’acompanya des de sempre. Anam ben encaminats si el col·lectiu puja tot sencer, si tothom està bé. Hi ha un exemple molt gràfic. Avui hi ha la mania que un al·lot ha de fer tres esports. No té sentit, si un altre només en pot fer un, perquè això vol dir que qui més té pot pagar més coses.
Explica’ns com et vares sentir en el moment de la presa de possessió.
Em va agradar molt. Ens agrada veure els plens, he anat a seguir-ne a la Sala, però també encara que sigui des de ca nostra a través del canal de Youtube, també els seguesc. Nosaltres som un grup molt ben cohesionat, que duim un rodatge, i em vaig sentir molt ben acollida. Començ tota sola, però no hi començ, perquè ja hem fet molt de camí junts.
En el penúltim ple Mateu Fullana, del PP, apuntava que no li havia agradat el to ni les formes emprades pels regidors. Ni d’uns ni d’altres. Penses que hem de recuperar la compostura?
Les coses ben dites s’han de poder dir. Hi va molt el caràcter de la persona. Jo puc ser una persona molt explosiva, però intentaré sempre guardar les formes, i a més a dins la Sala, perquè dones una imatge. Puc entendre que en qualque moment amb un poc de debat entre dues bandes, o quan fa tres vegades que demanes el mateix… puguis elevar una mica el to. Potser Mateu Fullana a la seva vida ha tengut la sort de no tenir discussions de caràcter més fort. I mira que sempre he dit que com a porter del Manacor devia tenir molt de nirvi. A un camp de futbol es viu molt aquesta cosa que surt de les vísceres. En tot cas, la gent ha de saber que les coses del ple han de quedar allà, no crec que hi hagi ningú de dins la Sala que si es topa amb un altre no se saludin. Som un municipi gros, però ens coneixem molt. El debat dona emoció, i és sa que hi sigui.
Creus que les xarxes han fet que estiguem més crispats?
Les xarxes: han fet que la manera de crítica, expressar o comentar sigui molt més ràpida, i fora filtre, a veure què passa. Els problemes de vegades ens els cream nosaltres mateixos també. Mal emprades, les xarxes i el que s’hi diu arriben a fer mal.
Quines àrees duràs?
Participació ciutadana i els consells d’Infants i d’Adolescents. No tenc dedicació exclusiva, continuaré en el meu lloc de feina. La gent em podrà trobar a l’Ajuntament els dilluns de 7 a 11 del matí.
Amb quin pla hi entres, a Participació Ciutadana?
Seguiré la línia de feina que duia Ferran Montero fins ara, que m’agrada. Vull continuar les dinàmiques amb les diferents associacions i barriades. Es tracta d’anar fent un seguiment del que s’ha pogut millorar i del que queda encara per fer.
L’Espai Na Camel·la també deu ser responsabilitat teva.
Sí, i és un dels llocs on, quant a gestió, hem de fer un poc de canvi, a l’espai Na Camel·la hi ha d’haver qualcú de l’Ajuntament els capvespres.
Igualment sí que seria interessant que les decisions entorn d’un espai popular com aquest es poguessin prendre de manera col·legiada.
Clar, totes les idees són ben rebudes. Les persones i entitats que empren els espais saben què hi fa falta i com poden estar de saturats, perquè l’Espai Na Camel·la també ho és, un espai saturat.
En fan falta més.
Això sempre està damunt la taula, perquè tothom vol més espais. Si n’obris un segur que vendrà una entitat i et demanarà per emprar-lo.
Penses que la gent continua interessada en l’actualitat municipal?
El canal de youtube és una eina que funciona bastant bé i les visualitzacions parlen per elles totes soles. També allò d’agafar aquell moment del ple per penjar-lo a les teves xarxes això fa que tothom estigui pendent d’una manera o de l’altra. I sí, jo crec que la gent segueix l’actualitat, el tema de l’aigua, el pont de s’Illot… la gent vol estar al corrent del que passa.
Quina visió tens dels consells d’Infants i Adolescents? Sembla que la cosa funciona.
Sí. Agrada molt i ho he viscut com a mare perquè el meu fill fa cinquè de primària i s’hi va presentar… finalment no va entrar, i va tenir una mica de decepció. Els del Consell d’Infants estan molt engrescats, són els més graciosos i els que donen idees més sanes o més innocents, també. Encara no he tractat amb ells, però tenen preocupacions que ells han de tenir i han de saber traslladar. No és la mateixa visió ni les mateixes preocupacions que teníem nosaltres quan teníem la seva edat, i per això és bo saber què pensen.
I tanmateix, ve de nou que no hi puguem veure representada tota la diversitat manacorina. Aquests consells acaben sent un reflex de l’Ajuntament dels grans…
És així. De qualque manera dins l’aula hi ha els més líders, que són els que trien els companys… és com fer una elecció de delegat de classe. Crec que hi ha una qüestió d’estatus. La gent no s’arriba a creure que poden tenir aquestes responsabilitats. És un poc allò de la síndrome de l’impostor. Per què una persona que ha fet de fuster tota la vida o qualsevol altre ofici no ha de poder estar dins la Sala? Hauríem de fer feina per facilitar la inclusió.
