Hem tengut fins ara un dels mesos de maig més ploguers de la història. A la fi, però, han esclatat els dies de sol, i la humitat ha deixat pas a una claror que ja fa albirar dies d’estiu. Són, aquests jorns d’ara, els adequats per repintar els senyals de trànsit en terra: passos de vianants, línies discontínues, linies grogues, zones blaves, zones magentes… Bona feina han fet els operaris de l’Ajuntament que, a un ritme considerable, han tornat a donar color d’orientació i precepte als nostres carrers. Una cosa, però, sí que ha vengut de nou. La pistola pintadora es veu que no mira prim a l’hora de marcar el seu territori i tant li és si allò que pinta és un carrer acabat d’asfaltar com si ha de passar per damunt un clot de mig pam de fondària com aquest que hi ha ben davant l’Escola Graduada. Vendria a ser com si pintàssim una casa abans de referir i de donar fi. Es veu però, que el carrer no deu ser considerada la casa de tothom i hi pintam així com ve bé.
