S’ha mort Bernat Servera Brunet, en Bernat de S’Hort, a l’edat de 84 anys. Bernat Servera devia el seu malnom a la cafeteria que en companyia de la seva dona va obrir l’any 1985, sobre la història de la qual va publicar la setmana passada una de les seves cròniques de cafès i tavernes el nostre col·laborador Manel Santana sota el títol “La Cafeteria S’Hort: pescadors, ping-ong i dards que fitoren el record”.
Bernat Servera va ser un home actiu i sempre disposat a donar una mà. Tot bonhomia, formava part de la vella guàrdia del Patronat de Sant Antoni, d’aquells que seguiren primer el lideratge i després l’herència deixada per mossèn Mateu Galmés en la seva dèria per recuperar la festa de Sant Antoni en aquells primerencs anys vuitanta.
Després de la mort de mossèn Mateu Galmés, Bernat Servera va continuar durant molts d’anys dins el Patronat, i de fet, era també, en companyia de Toni Galmés Prim, el glosador oficial del programa de festes, que sempre llegia amb tanta de gràcia el dia de la presentació. El 2016 el Patronat, com fa els darrers anys amb els seus vells prohoms, li retia un càlid homenatge, que podeu veure complet en aquest vídeo a partir del minut 19′:
“Quan vengueren a dir-me per fer-me aquest homenatge els vaig demanar a veure si no s’havien equivocat, perquè jo ni he estat president, ni secretari, ni baciner, jo només he fet feina, i encara he passat gust de fer-ne”, va dir el dia que el reconeixien els santantoniers manacorins.
Quan la festa es va fer tan grossa, com és natural, d’entre tota la gentada n’hi havia molta que o no sabia les cançons o no es temia de quina cançó cantaven els sonadors. Bernat Servera, enginyós com era, va agafar un bastó de granera, hi va aferrar una pissarra i quan els sonadors començaven, ell elevava la pissarra perquè tothom sabés quina cançó havia de cantar: “Va per mar”, “Para lloves”, “És un porc”…
En aquest fragment d’una de les cròniques publicades per aquesta casa, queda ben il·lustrat un d’aquests moments del pissarrista de Sant Antoni: “Ballen, ja. Els infants no acaben d’agafar el to, però les saben totes, i de cor. Tothom mira cap a un indret concret. Tothom guaita cap als cabells blancs, encara amb aquella mica de vici, de Bernat Servera, de l’Hort. Ha recuperat la pissarreta d’antany. “Codrilla”, “Va per ma”, “Lloves”, escriu sempre en ortografia natural. I la turba el segueix, plena de goig”.
Avui ens arriba la notícia de la seva mort. Que rebin d’aquesta casa el més sentit condol els seus familiars i amics.
