S’ha mort Rafel Muntaner, a l’edat de noranta anys. Va ser batle de Manacor entre els anys 1975 i 1979. De fet, ell mateix solia dir que el seu primer acte oficial com a batle va ser el funeral del dictador Franco. De fet, Rafel Muntaner, Coca, havia entrat a la corporació municipal en ple franquisme, l’any 1970 com a regidor.
El 1979 participà a les primeres eleccions democràtiques a Manacor liderant la formació Manacorins Autònoms. Tot i els bons resultats obtinguts (guanyà els comicis amb 25 vots d’avantatge sobre la CDI de Llorenç Mas), on obtingué cinc regidors, no va poder assumir la batlia, després del famós i controvertit Pacte de Son Brun, que deixaria fora de l’equip de govern tant Manacorins Autònoms com també el PSOE. Cercava, aquell pacte, esborrar l’herència franquista vetant la possibilitat que Muntaner no arribàs a la batlia. Tanmateix, Rafel Coca perseguiria aquell somni encara en unes eleccions més. El 1983, però, entrà dins la Unió Mallorquina de Jeroni Albertí i Maria Antònia Munar. Assoliren quatre regidors, essent la quarta força d’unes eleccions que aquella vegada guanya l’Aliança Popular de Gabriel Homar.
A partir d’aquí, Rafel Muntaner va navegar sempre en les aigües de la dreta mallorquina regionalista. Primer des d’UM, i després acabà finalment dins el Partit Popular, on mantenia sempre un pes determinant a l’hora de fer les llistes. Muntaner arribà al PP després del pacte preelectoral d’UM i PP, que ajuntà els partits de Maria Antònia Munar i Gabriel Cañellas. De fet, tant Jaume Darder com Cristòfol Pastor, que eren les regidors que complien quota d’UM en aquell pacte del 1991, acabaren formant part de les files populars a les eleccions següents.
Tanmateix, Muntaner va ser sempre un home inquiet i es va implicar en la fundació de la Lliga Regionalista impulsada per Jaume Font el 2011.
Un líder en el món de l’esport
Rafel Muntaner va rebre l’any 2006 la màxima distinció que dona el Govern balear en matèria esportiva, el Cornelius Atticus del 2006. Gran esportista, va practivar el futbol, l’handbol, el bàsquet, waterpolo, tennis taula, atletisme, voleibol i pesca submarina. En aquesta darrera disciplina va arribar a ser jutge comissari i va ser també entrenador nacional de natació amb aletes. Va ser membre fundador del Club Perles Manacor, i des d’aquesta entitat va impulsar el Trofeu Joan Gomis de Pesca Submarina. Va arribar a ser president de la Federació Balear d’Activitats Subaquàtiques i vicepresident primer de la Federació espanyola d’aquest esport. Va aconseguir, des d’aquests càrrecs, que Portocristo fos dsignat seu del Campionat del Món de Pesca Submarina el 1992.
Un animal mediàtic
Rafel Muntaner no va defugir mai les càmeres ni els mitjans de comunicació, ans al contrari. A més de ser-hi protagonista per les seves diferents activitats, també hi col·laborava amb publicacions, com ara al Manacor Comarcal o el 7/Setmanari. A més, va ser propietari de la coneguda Impremta Muntaner i impulsor de Televisió de Manacor, l’any 1987 i que va tenir un pes mediàtic determinant durant la dècada dels 90 a Manacor. També va ser, en el seu moment, soci dels impulsors del renaixement del Cine Goya, el 1989 fins al seu tancament definitiu l’any 2000.
La seva mort simbolitza el punt i final d’una època políticament convulsa que va servir per posar les bases de la política municipal i l’administració tal com les coneixem avui.
