Ara, tres setmanes després d’haver aterrat a Barcelona puc dir que han estat tres setmanes molt intenses, tres setmanes de festes majors, conèixer noves companyes de classe i aprendre a viure lluny de la meva família i amigues més properes. Han estat canvis constants, gairebé encara no he pogut assimilar-los tots, de fet, crec que encara no n’he assimilat cap. A causa aquesta situació, encara no m’he pogut establir una rutina, ni decidir quin esport vull fer, ni si vull treballar simultàniament amb els estudis. Però allò que si he establit com a rutina és la visita diària a l’Ateneu Popular de les Corts (les meves companyes de pis i jo).
Cada vespre n’Aina, na Maria i jo damunt les 21:30, en haver sopat agafam l’L3 i feim camí cap allà. Sempre és el mateix, quan arribam sempre sentim: “les mallorquines ja tornen a ser aquí” i si, és així, però és que nosaltres, les manacorines no estam acostumades a tenir un espai com aquest, un espai de socialització per a joves, un espai de debat, de cohesió i d’oci. De fet, sí que el vam tenir, l’Espai Goya va ser tot allò que sempre havíem somiat, però va durar poc, potser no va agradar que les joves ens reuníssim per debatre i organitzar, o potser no veien la necessitat de tenir un espai per a les organitzacions locals. Sigui com sigui, avui dia la situació és aquesta.
M’he adonat que arreu de Barcelona hi ha aquests tipus de locals i m’ha fet molta enveja, tant de bo poder tenir al meu poble un espai com aquest. És cert, Barcelona és Barcelona, ciutat de dimensions gairebé inimaginables i el món de les oportunitats. Però això no vol dir que les joves de Manacor tenguem manco drets que les barcelonines. Les manacorines ens trobam diàriament amb dificultats per reunir-nos, organitzar-nos i crear un teixit associatiu de joves cohesionades. Tot i els obstacles que ens ha anat posant la gent “adulta” nosaltres no hem deixat de lluitar per allò que sentim i pel projecte que defensam amb cos i ànima.
Em sorprèn que encara hi hagi qui no entén o no vol entendre la importància que existeixin espais d’aquesta mena. Les joves som el futur del poble i tenim dret a formar-nos per exercir com cal, per organitzar-nos perquè d’aquí a uns anys Manacor sigui un poble referent pel que fa a la política, les institucions i la cohesió entre les ciutadanes. I per poder aconseguir això cal un espai, un casal jove, un punt de trobada perquè les joves de Manacor creïn projectes, debats, propostes i idees de millora pel municipi. Un espai on totes tendran cabuda, un espai que requerirà dinàmiques assembleàries, amb tota mena de perfils de persones. L’espai se sustentarà d’acord amb la diversitat, la cultura i el compromís pel poble.
