Fa un parell de setmanes que en Sebastià, signant com a Plataforma Camins Públics i Oberts, va publicar als mitjans locals una carta en què criticava de manera dura, duríssima diria jo, la gestió del batle Oliver en la defensa dels camins públics. Mostrant cara intentaré posar un poc de llum a la foscor, que diria aquell…
La magnitud de la tragèdia
Som el segon municipi més gran de Mallorca. A l’agreujant que el primer, Llucmajor, és de terra prima i els bocins de fora vila són molt més grossos que per aquí. No es fa estrany entendre, per tant, que Manacor sigui el municipi de Mallorca amb més quilòmetres de carrers, camins, carreteres i camades de titularitat municipal. Un estudi fet sense ànim de ser exhaustiu conclourà que es tracta de prop d’un milió de metres a compte del comú. Una barbaritat fora mida per un municipi al voltant dels cinquanta mil habitants. I tot està més o menys ordenadet. Un Pla General i un Inventari de Camins i Camades posa la fita d’allò que en principi és públic i d’allò que en principi no ho és. I en cas de dubtes l’Ajuntament pot actuar per modificar-lo i els particulars poden anar tant a l’Ajuntament com als tribunals per defensar els seus interessos. A la vegada, el municipi és el competent per dur el manteniment de tota aquesta immensa xarxa, cosa que només pot fer de manera molt parcial perquè els recursos no donen per a més. Quan fora vila era fora vila no passava res. Els pagesos, sempre més vius que els vilans, sabien dur a bon port les petites obres necessàries per garantir-ne el manteniment. Però amb l’ocupació del camp manacorí per part d’un exèrcit de cinc mil neorurals i guiris les coses han canviat molt. Sobretot per aquells que pretenen fer vida de ciutat enmig de fora vila.
Feina feta, feina per fer
Estic segur que molt poca gent pensa que garantir el dret de pas a tota quanta camada hi ha al municipi hagi de ser la prioritat número u del consistori. Sense sortir de l’àmbit de l’espai públic hi podríem posar davant amb poca por d’equivocar-nos un parell d’exemples: arreglar l’asfalt de tota la trama urbana, aconseguir que l’enllumenat públic funcioni com un rellotge o poder-ho fer passar puta de bon de veres a tota la cort d’incívics que tiren trastos i fems a qualsevol hora i onsevulla. Així i tot, si en algun cas es vulnera el dret de pas, és funció de la Plataforma posar el crit al cel. I obligació de l’Ajuntament és restablir l’ordre, la Llei i el sentit comú. La Plataforma no ha posat el crit al cel per la vulneració del dret de pas a un camí de l’Inventari. Ho ha fet perquè a un camí que pensen, encertadament diria jo, que ha de ser a l’Inventari, no hi figura i, per tant, està considerat legalment de propietat privada. I què ha fet l’Ajuntament? Posar-ho en mans del millor advocat de Mallorca en aquestes qüestions perquè elabori un informe que previsiblement permetrà elevar al Ple una modificació de l’Inventari perquè el camí de sa Roca sigui públic. Ha estat Oliver qui ha contractat Massot Tejedor, no cap altre. Ha estat Oliver qui ha dotat de partida pressupostària per escometre una revisió de l’Inventari de Camins. En fi, ha estat Oliver qui ha posat tot això al Pla General i qui ho durà al Ple.
La pixada fora de test
Sabent això es fa estranya una carta en què s’acusa Oliver de ser més proper al Partit Popular que no a l’ideari de MÉS per Mallorca. Sembla com si l’autor tengués temes pendents amb el batle. Alguna gelosia mal curada que des del semianonimat pretén sanar tirant la pedra i amagant la mà. El colofó de tot plegat és criticar fort, fortíssim, que dins el paquet de guardonats amb la pactada unanimitat del consistori com a fills il·lustres i fills predilectes del municipi hi hagi la batlessa Catalina Sureda. Ni més ni menys que la primera dona batlessa de la nostra història acompanyarà merescudament Antoni Tugores, Petra Munar, Gabriel Barceló, Rafel Ferrer Massanet, Elena Gómez i Llorenç Ginard als màxims honors de la ciutat. El motiu: un litigi obert per part de la seva família amb la Sala sobre la titularitat d’un camí que tant el batle com Massot Tejedor pensen que és públic i així ho defensen en la seva acció legal. Una pixada fora de test que pretén tacar una cerimònia de fer poble per mor d’una rabieta mal digerida.
