En el darrer ple ordinari corresponent al mes de juliol Vox va defensar la seva polèmica moció “per garantir la neutralitat ideològica en les activitats educatives que promou l’Ajuntament”. L’encarregat de fer la defensa del text va ser el portaveu del partit ultradretà a l’Ajuntament, Esteve Sureda. Ho va fer amb un escrit que va llegir en espanyol. No ve de nou, atès que altres vegades ja hi ha fet intervencions, sempre llegides, en la llengua de Santiago Abascal i Florentino Pérez. Sí que hi ve més, de nou, que Sureda tan defensor de la llengua de la pàtria espanyola, l’empri d’una manera tan macarrònica, un fet que només s’explica per l’elevadíssim nivell competencial que té aquest eloqüent porteny d’extrema dreta.
En tot cas, tant en la lectura del text com en el posterior torn de rèplica, Sureda es referí a Alberto Bayo, impulsor i capdavanter del desembarcament republicà al llevant mallorquí, com el capità “Beió”. Esteve Petaca es degué confondre amb els Beions de Manacor, n’hi havia un que feia farina, perquè era moliner, concretament al Molí d’en Beió, seu de l’Escola de Mallorquí, que ell tantes de vegades s’ha ocupat de desjectar per catalanista.
N’hi ha un bon grapat, de Beions, a Manacor, però cap té res a veure amb el capità Bayo, que no va quedar per aquí, i després d’aquells vint dies de guerra mallorquina se’n tornà en retirada cap a la península.
Mateu Marcé, mestre d’escola ell, es preocupà de rectificar l’errada quan ho va sentir per segona vegada: “Sí, senyor Marcé, d’acord, Bayo, perquè a vostès els toquen una coma i ja pareix que…”.
La moció no va rebre ni tan sols el suport del PP, que es va abstenir en la votació. Sureda retragué a Maria Antònia Sansó que “avui s’han equivocat, però cadascú ha de fer el que trobi”. Curiosament, tot i que en el text de la moció qualifiquen la doctora Lourdes Melis, com una “activista de la memòria històrica”, després digué, Sureda que “no hi tenim res en contra, com tampoc tenim res en contra d’historiadors com Antoni Tugores, Gaspar Salom o Joan Mascaró Fornés”. No se sap exactament d’on surt la referència al savi margalidà, que sembla que es va dedicar a altres qüestions més enllà de la investigació històrica.
