Pere Adrover Forteza (Manacor, 2008) està a punt de començar 2n de batxillerat a l'IES Mossèn Alcover, i té en perspectiva la possibilitat d'estudiar genètica a Barcelona en acabar la seva etapa manacorina. El pròxim dia 3 de setembre impartirà a Can Lliro una conferència que servirà per fer visibles els resultats del seu Treball de Recerca de Batxillerat amb un tema que potser avui molts de joves desconeixen però que ha format part de la història recent de Mallorca: els xuetes. Li ha dirigit el TRB el professor Francesc Alzina.
Per què triares aquest tema per fer el teu Treball de Recerca de Batxillerat?
Inicialment vaig plantejar-me molts de temes, gairebé tots relacionats amb la història. Un dia, en un sopar, a la meva família em suggeriren que pogués fer aquest. Jo fins fa un any no en tenia ni idea, de tot això, no en sabia absolutament res. Només havia sentit un comentari de ma mare, un dia que comentàvem els orígens dels llinatges, i ella va dir que el seu era “jueu”.Això va quedar aquí fa molts d’anys, fins que va tornar a sortir ara a la conversa que he esmentat.
És estrany que tenint un llinatge xueta no n’haguessis sentit a parlar, per exemple, als teus padrins…
Sí… per fer el treball vaig fer diferents entrevistes, i el meu padrí em va dir que no en sabia res i que mai li havia contat res ningú. De fet, ell no s’havia interessat mai per aquest tema, però també perquè per a ell no havia suposat cap problema. En canvi la seva germana sí que un moment determinat va començar a llegir llibres sobre la qüestió, perquè sabien que eren xuetes, però no sabien el que suposava.
Varen patir discriminació? Les comunitats en un principi vivien separades i els xuetes es casaven entre ells, igual que els qui no ho eren, que tampoc no volien xuetes per dins ca seva…
No es varen sentir discriminats ni jutjats en cap moment. A ca nostra vàrem tenir accés gràcies a l’aportació d’un historiador a l’arbre genealògic del meu padrí i tots eren xuetes. De fet, la meva padrina i el meu padrí varen ser els primers que es mesclaren.
Els xuetes també solien tenir malnoms que hi anaven associats… Què és el teu padrí de malnom?
De més enrere tenien el malnom de Birombo.
Com ha estat l’elaboració del treball?
Tenim un marc pràctic i un marc teòric. A la part pràctica hi he incorporat setze entrevistes tant a comerços com a testinonis xuetes. Entre aquestes entrevistes hi ha la del meu padrí i la de la seva germana. Ha estat increïble comparar la diferència que hi ha entre un i l’altra.
Per què ho dius? Quines són, aquestes diferències?
El meu padrí no m’ha sabut contar gaire coses, més enllà del que feia la seva família… relatava una experiència més vivencial. En canvi, la seva germana m’ha pogut contar que els seus padrins i ella mateixa havien viscut discriminació a l’escola. Ella, posteriorment, fins i tot va anar a Israel, i li varen trobar els seus ancestres, relacionats amb un rabí de per Barcelona. La gran diferència entre ells dos són les ganes de conèixer la seva història i el seu passat.
Dius que patiren discriminacions, en quin sentit?
No d’una manera exagerada, però sí de vegades comentaris innocents de pati d’escola. Hi havia una altra nina que li deia que ella era xueta, però no sabia exactament perquè li ho deia. Una monja li va dir que sí, que ho era, i que n’havia d’estar orgullosa.
Quina professió ha tengut, el teu padrí?
Era comerciant, feia feina a la plaça, i després va tenir un camíó i repartia begudes i altres coses. Son pare també havia estat placer. De fet, la dedicació professional de la majoria dels xuetes ha estat sempre la de comercants.
A nivell de relació amb la resta de la població, l’entorn dels teus padrins era general, o només es relacionaven amb famílies xuetes?
No. Ells eren com qualsevol altra família, s’han relacionat sempre amb totes les famílies, independentment de qualsevol llinatge.
A quina conclusió has arribat, amb el teu treball?
Vaig partir amb la hipòtesi sobre el paper dels xuetes de Manacor a una societat que no els acollia, i amb l’objectiu de resoldre l’oblit que hi ha avui en dia, de com un tema tan perseguit ha estat tan oblidat, i més també quan els xuetes han estat tan fonamentals dins la societat de Mallorca i de Manacor, tant econòmicament com demogràficament.
I com ho fas per donar visibilitat a aquest oblit?
He dissenyat una pàgina web i he plantejat un possible memorial divulgatiu, que podria ser un monòlit amb una frase de recordança. A més, també faré aquesta conferència a Can Lliro per acostar la feina que he fet a tota la gent que he contactat o que he entrevistat, i a tothom que hi pugui estar interessat.
Has trobat gent que per la discriminació que pugui haver rebut no hagi volgut participar en aquestes entrevistes?
He tengut tres possibles escenaris: gent que ho ha volgut contar sense problemes, gent que simplement m’han dit que no, i d’altres que m’han dit que no perquè a ells ja no els aportaria res i que no els val la pena recordar el patiment de la seva família.
Has fet qualque estudi demogràfic de l’evolució de la població xueta a Manacor?
No l’he fet jo pròpiament, però sí que he mencionat altres estudis fets per fonts ja creades. He pogut veure que al segle XVIII els xuetes manacorins representaven el dos per cent de la població, i que va anar pujant fins al quatre. També he consultat els arxius municipal i parroquial, perquè volia comprovar com l’endogàmia ha anat desapareixent.
Com ho has fet?
Vaig mirar els registres de 1843-1844, els de 1943-1944 i els de 1973-1974. En aquests darrers anys no vaig trobar cap casament endogàmic entre persones de llinatges xuetes. També som conscient que només vaig mirar dos anys, i que això no vol dir que no hi pugui haver hagut casaments entre xuetes en anys posteriors.
Has fet buidatge de premsa? Has trobat escrits que referenciassin discriminacions cap al col·lectiu xueta? Queixes, denúncies…
Sí, he fet un buidatge. Vaig trobar que a Palma hi havia un monument d’homenatge a Gabriel Fuster i que li faren fer un grafit amb una esvàstica. Hi ha hagut altres petits atemptats en aquesta mateixa línia. Però per exemple no he trobat cap escrit d’un xueta que denunciàs discriminacions. A la revista Manacor Comarcal vaig trobar una entrevista a Lleonard Muntaner que parlava dels xuetes a Manacor.
El conflicte actual a Israel pot fer retornar un antisemitisme covat… Creus que podríem tornar-nos a trobar amb un escenari com el de la Segona Guerra Mundial?
Avui vull pensar que no. Jo, per exemple, en tot moment he separat els jueus dels xuetes, que són els descendents dels jueus que varen obligar a convertir. La majoria dels mateixos jueus d’Israel estan en contra del que passa a Palestina. I moltes persones que he entrevistat m’ho han dit: “Això no va amb mi”. Molts ho condemnen perquè pensen que no s’hauria de repetir el mateix però a l’inrevés. Sí que he pogut trobar, també, que a la Segona Guerra Mundial, Hitler va demanar a Franco una llista amb els xuetes de Mallorca, però el bisbe es va oposar a facilitar-la. Si no ho hagués fet, potser haurien acabat a un camp de concentració a Alemanya.
La història dels xuetes a Mallorca té un passat negre que ningú no voldria repetir, Al mateix temps, però, no creus que és una llàstima que el col·lectiu xueta s’hagi diluït dins la societat i avui estigui oblidat?
Sí. Jo no vull tornar el temps enrere, quan els xuetes no eren acceptats com a iguals dins Mallorca. Però veure que hi havia carrers on hi havia totes les joieries, els llinatges, els oficis… Tot això és molt guapo i no hauríem de deixar que es perdés completament.
Has canviat, fent aquest treball?
Sí, molt. Perquè ara tenc una altra percepció i estic molt orgullós que els meus llinatges s’hagin pogut conservar després de la inquisició i de la guerra civil.
A Manacor hi havia uns carrers concrets amb més presència de xuetes?
Sí. He fet un mapa de com era el “call” de Manacor. No era com a Palma, on només hi entraven els xuetes. Però sí que hi havia un barri molt concentrat de xuetes, i la gran majoria hi vivien, al carrer del Pou Fondo, la plaça de les Verdures… Els avantpassats de la gent que he entrevistat la gran majoria vivien en aquest barri.
Has trobat diferències genètiques, d’aspecte físic, entre els xuetes i la resta de mallorquins? Te n’han parlat?
He sentit a dir que els xuetes tenen el nas gros. Una doctora de la universitat ha fet un estudi genètic sobre els xuetes, i és molt interessant veure com la genètica és molt diferent, i com els marcadors paterns es remunten a l’origen jueu, i els marcadors materns tenien una mescla de jueus, mallorquins cristians vells i uns altres que són gairebé únics al món, perquè els homes emigraven i les dones eren les que quedaven.
T’han parlat de reminiscències religioses o de costums relacionats amb la pràctica del judaisme, les persones que has entrevistat?
Una dona em va contar que els xuetes practicaven unes oracions determinades, que eren molt concretes. Les panades i els robiols provenen de la tradició jueva. Però de fet, molts de xuetes practicaven més el cristianisme que la resta de creients, per demostrar que ja no eren jueus. Al principi menjaven porc per demostrar-ho. I el dissabte, que era el seu dia sagrat, feien feina també per demostrar que ja no practicaven el judaisme. Feien net a ca seva amb les portes obertes, i d’aquí ve l’expressió “fer dissabte”.
T’has posat en contacte amb l’Ajuntament per demanar la instal·lació d’aquest monòlit?
No encara, però ho vull fer, també perquè el mes de maig de 2023 el ple va aprovar una moció reconeixement la discriminació del col·lectiu xueta i que s’investigui i es divulgui la seva memòria. De moment no tenc constància que s’hagi fet res en aquest sentit.
Imatge de la plaça de les Verdures. devers el 1950. La placera del fons és Francisca Valls, repadrina de Pere Adrover.
Francisca Valls i Miquel Forteza, repadrins de Pere Adrover, amb el seu padrí Jaume Forteza de petit.
