Àngela Sanxo Amorós, Melindra (Artà, 1933-2023) va ser una dona de foravila. Va fer llata, va anar a collir ametles, va fer formiguers, i formatge... i tot en aquell temps en què no feia falta comprar res, perquè o bé es treia de la terra o bé s'intercanviava amb el cocover, o amb el peixater...
Bon dia. Va bé?
Una “monada” de bé, ara feia aquest senallonet de pauma.
Qui vos va ensenyar a fer pauma?
Ma mare, al cel sia. De nina ja en feia a Morell. Nosaltres dúiem Morell (Artà), eren quatre-centes quarterades, és bo de dir! Tota la vida he estat a foravila tret de fa tres anys. De nina em feien guardar una guarda de trenta porcs, els duia a pasturar per l’ermita, Morell pega a l’ermita, els ermitans eren els nostres veïnats. Jo amollava els porcs dins el comellar, feien bonda dins el comellar, el temps que pasturaven jo feia llata, per ventura tenia vuit o nou anyets…
Feieu vetlades amb els veïnats de foravila?
Ja és segur. Primer tots el veïnats anàvem a vetlar o es canviaven feina… els darrers dies cantàvem i tocàvem la ximbomba. Hi havia molta pau, amb més pocs dobbers vivien tranquils, de bregues n’hi havia poques, només es barallaven fort si un germà trobava que li havien deixat (en herència) més poc que a l’altre, n’hi havia que no s’escometien pus mai (no es dirigien la paraula)…
Hi havia tafona a Morell?
Sí. Veníen dones d’Artà a collir, venien i tornaven a peu, quan se’n tornaven, dins el paneret posaven estellaconets per a començar foc a ca seva. Dinàvem en el tall (al punt on treballaven). A les dotze féiem foc, menjàvem xulla torrada, oh! Que era de bona! Griàvem olives i les mullàvem dins sal, eren precioses! (griar olives: obrir o badar les olives en sentit longitudinal)
Quines altres feines fèieu a Morell?
De tot, he estat molt foravilera. Teníem molí, tenia una torre antiga, (de refugi en cas d’atac de corsaris), anava a collir ametles, garroves, he fet formiguers (munts de llenya tapats de terra, cremats i escampats com adob), feia formatge amb una olla colera, posava aquells cards de les carxofes per a “quanco” (quall per a coagular la llet), endemés vàrem llogar un porquer, hi havia un home que guardava indiots amb una canya… sentíem el corn i anàvem a dinar. No compràvem res, venia el cocover (mercader d’ous i aviram), li deien “en Marins des Pontarró”, li canviàvem coses… venia un home amb un cove de peix, li canviàvem el peix per pa, sempre venia atropellat aquell home… Llavors foravila duia la doma (era allò principal) i ara no et donarien cap xavo (cap dobler, cap moneda) per llevar les carritxeres…
Anàveu a oir missa a Artà quan vivíeu a Morell?
Els dissabtes baixàvem a Artà a oir missa, ma mare em deia “oiràs la missa primera, tu?”. Enganxàvem la bístia i cap Artà. Si plovia posàvem el velató (tela que cobreix el carro per a defensar-se de la pluja o del sol)… la meva padrina era una dona tota de déu (molt devota), cada capvespre passava el rosari, no se’n botava ni un, em recorda que passava el rosari amb aquella barriola (malla per a subjectar-se els cabells) que duien les dones antigues d’un temps i s’escalfava amb un maridet (capsa on es posa caliu per encalentir-se els peus)… em recorda que pel Corpus totes les nines que havien combregat feien una processoneta…
Els senyors de possessió vivíen esquena dreta. (sense treballar)
Els senyors eren els abegots (persona malfeinera, que no vol treballar) que comandaven. Ara han recaigut, però llavors, en veure un senyor pareixia que veies el bonjesuset… el senyor de Morell tenia molt, deien que anava a missa a Campanet per dins ca seva. Sempre anava ben mudat…
N’hi havia que anaven de contraban…
Mon pare anava de contrabàndol (sic) amb sos “Beques” i un de Llubí. A Morell hi havia un raig de secrets (amagatalls del contraban), el meu germà encara vos donaria ses entresenyes dels forats. Jo n’he duit de contrabàndol. Jo era una nina, un pic em posaren tres capses de tabac o de cafè al carretet. Dic “i si els civils m’apleguen”? Diuen “No cridis el mal temps!”. Quan vaig ser a mitjan camí vaig topar la parella que mirava. Em diuen “On anau?” El cor em va fer un “giro”, pensa tu! Jo era una nina! No em varen fer res, del pet (regiró, por intensa) que duia saünyava (transpuava) suor, em diuen “anau, anau, anau!” Es veu que anaven untats (estaven subornats)… a Morell sembraven una marjada de tabac, llavò el se’n duien a amagar per dins l’olivar…
Gent empesa d’anys m’ha contat que en la nit compareixien difunts.
Ho vaig sentir dir, xerraven d’aquestes coses. Mon pare tenia dues germanes. Teníem un paumer llogat a Morell. Aquest home va dir a mon pare: “Jo vos faré veure la vostra germana morta”, però no ho va arribar a fer, li va pegar una malaltia… vaig sentir dir que n’hi havia que “etcisaven” (encisaven, embruixaven), creien en aquestes coses. Deien que sentir cantar una òliba era mala barraca…
Què vos contaren de la guerra civil?
Érem jo i ma mare, estàvem a Morell
, vengueren dos “farcistes” (sic), vengueren dos homes a veure si hi havia ningú escondit (sic). Un era en “Metxo” i l’altre era Roig de llinatge. Varen cercar pertot, diuen “ara anirem a Son Not i matarem l’amo si el trobam”. Ma mare les va dir “Això fareu?” “Ara el matarem” varen dir. “Ara hi anam”. Al cap d’una estona sentírem els tirs. En Roig aquest que va venir anava a cercar verducs (branques) per les finques, sempre duia un feixet de verducs i llavò ningú el volia, entrava a un cafè i ningú li feia cas, tothom li feia amples (l’evitaven, es distanciaven d’ell), això em recorda bé…
Creis en l’existència de déu, vós?
Posaria messions que hi ha una mà poderosa en el món… als infants, de ben petits ja els ensenyaven les coses de l’església, els deien “on és el bon Jesuset?”, deien “pertot, pertot, pertot”. Llavors eren de fe, ara no creuen res….
Abans hi havia molts de cans rabiosos que anaven a lloure?
Qualcun. Si aixuixí compareixia un ca extern li estaven alerta, n’hi havia que duien la ràbia. Si un ca mossegava a una persona feien coques d’una herba i segó, ho remenaven dins l’olla i posaven un pedaç calent damunt la mossegada, ara no em recorda de l’herba que posaven, no, i ho sabia!…
La població de voltors ha tornat a flocar (prosperar). Quan éreu nina hi havia voltors per les muntanyes d’Artà?
Sí. Un temps n’hi havia de “voltons” (sic), adesiara en véiem. A Morell
, un pic un voltor va caure dins el safareig, es veu que no arribava a l’aigua i el cap li va pesar més que la coa, el traguérem tot remull. Un temps hi havia molts de corbs. Per a caçar corbs fèiem una “caera” (casera, abric cilindric fet de canyes entrelligades per a defensar els arbres de les mossegades dels animals) de canya amb ous dedins. (Els corbs entraven dins la casera per a menjar-se els ous i després no podien obrir les ales)
Un calçat molt emprat eren les avarques…
Sí. I jo he vist un temps que les avarques no anaven amb “corrioles” perquè no teníen “popís” (corrioles: adopta el significat de correig o cordell per a subjectar la sabata al peu. “Popís”: deformació de “palpís”, part carnosa i molsuda d’un membre)
Em podeu dir qualque cançó que cantassin els pares als fills?
De ben petits els cantaven. Hi ha una cançoneta: “Una coqueta de sal i oli, prebe bortet/ i un toquet”, i els pegaven un toquet fluixet damunt la mà… agafàvem els ditets de l’infantó, deiem “això és ton pare, això és ta mare, aquest demana pa, aquest diu que no n’hi ha, i aquest és la porcelleta que fa nyiiiii!”…
Quí és “un baldragues”?
Un homo mal vestidot, que pareix que la mar l’ha tret, deien “uuuh, quin un! Quin baldragues que està fet”…
Què és un “ull llampat”?
Un ull “bisco”.
Que vol dir que qualcú és “un misser de cocou”?
Un al·lot molt misser, molt misser, que per no res plora… llavors no n’hi havia, d’al·lots missers, son pare els mirava i es pixaven dins els calçons… només em pegaren una vegada, no sé quina l’havia feta, em pegaren amb un vencill d’espart i encara me’n record (riu)… llavors els fills s’escoltaven els pares, si un fill o una filla volia festejar i no els agradava el que volien festejar, deien “ ‘xa’l anar an aquest, ‘xa’l fer, no te convé”…
Em podeu dir qualque senya de canvi de temps?
Deien “tres dies de gelada, aigua assegurada”, o “boira qui pastura, l’aigua és segura”… primer feia un parell de torrentades, em recorda d’un sementer de faves, va fer una calabruixada que les va badar totes…
Recordau qualque cançó de batre a l’era?
Te’n diré un parell:
Na Rotja i na Morena / na Pastora i el cavall / de batre damunt una era / jo no em cansaria mai.
Bon ventet tenguem, senyora/ sols que no sigui mestral / perquè és un vent tan mal / que sa terra tremola
A Son Morell vols anar / diuen que déu no hi habita / perquè si feien una ermita / jo no hi voldria anar.
Sabeu cançons de Sant Antoni?
Sant Antoni és un sant vell / el més vell que hi ha a l’ermita/ ens dona pasta frita / i coques com un garbell.
Sant Antoni repicava / repicava a poc a poc / mentre s’encenia es foc / i la xulla que cremava / i el pastoret que guaitava pel forat del rentador.
Remisses! Teniu bona memòria!
Espera un poc, encara te’n diré més…
