“Com vaig tenir el fill major no tenia doblers per pagar la comare i els vaig haver de manllevar”
Maria Sallens Pujol, Floquet (Algaida, 1924) n’ha viscudes de tots colors i pot presumir d’una saviesa a prova de bomba. Mirau que ens conta! La…
“D’un any per l’altre, els agres corren de lloc”
Joan Ballester Femenias, “Monseriu”. Sant Llorenç (1932-2020), va ser un home de mar i de terra. Llegiu-lo, perquè a cada paraula seva hi ha senallades…
“Un temps les dones tenien els al·lots amb un llum d’oli dins ca seva amb una comare”
Pere Orpí Joan, “Canoves” (Capdepera, 1919) és un home que sap el dimoni on es colga. N’ha viscudes i n’ha vistes de tot color. Llegiu…
“Deien que si menjaven ales del cor d’un animal tornaven sords com una rabassa”
Pere Galmés Pont, de Son Gener (Manacor, 1927-2020), va viure molts d’anys i moltes de coses. Amb la saviesa del temps va parlar-nos així. Llegiu-lo,…
“M’afait sempre el Divendres Sant per no tenir mal de queixal. I no n’he tengut mai una hora”
Joan Llull Nadal, Totsol (Sant Llorenç, 1932) sap el dimoni on es colga. Recorda com si fos ara com va ser el primer dia de…
Jaume Cabrer: “Em vaig llevar la sotana quan em varen començar a fer fotos pel carrer”
En assolir una bona feina dotada de privilegis hom diu que ha arribat a una “canongia”. Qui hi va arribar, i de bon de veres,…
“Un temps només tenien una tovallola per si venia el metge”
Francesca Puigròs Servera, de Ca’n Pau (Son Carrió, 1926-2018) en visqué de grosses. Ens la conta en aquesta entrevista rica en tota casta de detalls.…
“La bomba ens va pegar tan arran que quedàrem plens de pólvora i terra”
Margalida Llinàs Vives, de la Clova Petita, (Son Carrió, 1923) recorda com si fos ara el desembarcament de les milícies republicanes l’agost del 1936. No…
“Després d’enrevoltar de grapes com un ca em va dir ‘te’n pots anar’. Al cap d’un parell de dies no tenia fics”
Antoni Amengual Canyelles, Bosso (Santa Eugènia, 1923) voreja els cent anys i conserva una memòria i un llenguatge que són d’admirar. Dins cada paraula seva…
“Els rojos tornaren a ca nostra amb un metge perquè escoltàs la meva germana, que estava molt xereca”
Joan Mascaró Sureda, de Son Manxo (Manacor, 1916) podria ser, si no surt ningú a fer-nos la contra, l’home més vell de Manacor. Nat ara…
