Roger Cosso
21 d’octubre de 1896. En Valeriano Weyler i Nicolau, fill il·lustre de Manacor i general en cap de l’exèrcit espanyol d’operacions a Cuba, va endegar la funesta “reconcentració”. Una mesura genocida per intentar guanyar la guerra als “mambises” independentistes cubans. Va concentrar tota la població rural de la província de Pinar del Rio als pobles guarnits (que no embellits) per tropes espanyoles. Més endavant dugué aquesta pràctica a la resta de l’illa. Acabà amb la vida de 200 mil persones no combatents (civils). El seu objectiu era impedir que la població rural cooperés amb l’Exèrcit d’Alliberament, encara que això en suposés l’extermini per la fam i la pesta.
Entranyable personatge, oi?
Doncs a Manacor hi té una plaça, ben bonica per cert, i ben cèntrica. Cada dia hi passen centenars de persones sense saber a qui reten homenatge. Potser cal recordar-ho i potser cal pressionar l’Ajuntament per canviar-li el nom. I cap moment més adient que ara i avui que ens acaba de deixar “el síndic dels exclosos, que ja camina descalç pels rostolls del cel segats de fresc”, segons paraules de n’Antoni Riera.
Sí, plaça d’en Jaume Santandreu, del capellà Collet. Un manacorí que va néixer “mascle, mallorquí i capellà”, que ho va viure a la seva pròpia manera particular i ens ho va fer viure tot guiant-nos per uns viaranys gens fàcils, durs i complexos, però enriquidors i transformadors.
Sí, ens ha ensenyat que un altre món és possible.
No hi hauria millor homenatge a la seva memòria, a la memòria dels exclosos, a la memòria dels assassinats, a la de les persones imprescindibles que lluiten cada dia i a la dignitat d’un poble, Manacor, que hauria d’acabar de netejar, d’escombrar, noms de places i carrers.
