Quan érem petits els llibres de socials deien que el submarí l’havia inventat Monturiol i l’helicòpter Juan de la Cierva. El padrí Bartomeu va veure el llibre i advertí: «Això que diu el llibre no és ver: l’helicòpter el va inventar en Pere de Son Gall, un llucmajorer. En Juan de la Cierva només li va copiar els plànols». Qui avui visiti el Claustre de Llucmajor podrà veure l’orgull amb què el poble exposa la generosa maqueta del seu enginy volador. A Manacor no hi ha tanta relació històrica amb l’aviació però cosa tenim.
Un bar curiós
Els més vells de la contrada recordam que a un dels darrers meandres del Riuet porteny hi havia un bar que era conegut per «s’Avión». El renom no era un caprici. El nom feia la cosa, es tractava d’un disco-bar dins un avió desballestat al final del carrer de la Gerreria. Tota una iniciativa més pròpia a primera vista d’un artista felanitxer que no d’emprenedors dels Països Manacorins. I és que segons conta Sebastià Sansó, un dia de l’estiu de 1975 un grup d’amics reunits al bar Cas Rectoret de Portocristo va tenir una idea revolucionària: convertir un avió en un pub. La primera passa de l’oci nocturn porteny que cristalitzaria anys més tard amb la creació del mític Carreró. Guillem Riera, Jeroni Mesquida i Rafel Torrens varen liderar el projecte i començaren la recerca d’un avió adequat. A l’aeroport de Son Santjoan hi trobaren un Transeuropa Douglas DC-4, un avió d’origen francès que havia fet servei per AirFrance que els va satisfer. A la primavera següent, la peculiar discoteca, batiada com a Discopub D-3 va quedar inaugurada. El nou concepte va atraure molts curiosos durant els primers quatre anys, cosa que el va convertir en un èxit aclaparador. Amb l’arribada dels anys vuitanta els socis perderen l’enravenada i tancaren el local. L’avió va ser ocupat per indigents, convertint-se en un improvisat refugi que va ser devastat per un incendi el 8 d’agost de 1983, atrapant a dins Eugenio López, que va morir en el succés. Aquest episodi va marcar el final tràgic del pub d’avió que una vegada va canviar l’escena nocturna del municipi.
Un milionari excèntric
Una vegada relatat l’avió més destacat del terme de Manacor ara podríem cercar l’aeroport. No tothom sap que dins el nostre terme hi ha una pista privada d’aviació d’un quilòmetre de llarg i una vintena de metre d’ample. Això d’un quilòmetre es diu aviat i no és broma. No el coneix gaire gent perquè es tracta d’una pista particular il·legal, i per això no hi observam gaire trull. És per a ús particular i no hi ha cap sospita que es faci servir per tràfic d’estupefaents ni de persones. Aquesta infracció urbanística de manual, construïda, anivellada i compactada amb el runam de l’obra pública feta per una de les empreses més importants del municipi, és propietat d’un milionari local. Pedro Duran Suasi té part a les Coves del Drach, tot i que està allunyat de qualsevol òrgan de direcció i gestió per motius obvis, i fins fa poc havia invertit (o dilapidat) els seus beneficis en excentricitats com aquestes. Cansat dels avions va optar per la política. Però no va optar per la política convencional com seria d’esperar d’algú amb tants de possibles i tants d’interessos. No, va guanyar la noblesa de les idees i va optar per la política freak. Ell fou el caçatalents que va descobrir Esteve Sureda i el llençà a la fama. Després Sureda li feu les banyes i ara el tenim de flamant regidor de Vox. Però Duran no perdé el coratge i després de liderar, amb resultats més que discrets, el Nou Ordre Nacional sense Esteve Sureda, ara es torna a llençar a una piscina amb poca aigua. Duran és, ni més ni menys, el nou home fort de la Unió Mallorquina a Manacor. Qui molt viurà moltes coses veurà…
Una estafa colonial
Podem parlar molt d’avions i aeroports nostrats, però, tanmateix, l’aeroport i els avions que tallen el bacallà per aquí són ben poc del país. L’Aeroport de Son Santjoan, aquella mega estructura que facilita l’arribada de vint milions de turistes cada any, és una màquina de fer doblers via les ingents taxes que cobra a les companyies aèries i dels també ingents ingressos d’aparcaments, tendes amb preus celestials i de lloguers astronòmics que cobra a tot Déu. Diuen que tenen un benefici diari del voltant del milió d’euros. Una milionada de la qual, com pot suposar l’amable lector, no retorna ni un sol euro a les Illes Balears. És una de les estafes més grosses del segle. La merda, el guirium, la contaminació, la saturació, la sobrepoblació, el renou pels mallorquins. Els beneficis per Madrid. Les institucions de Mallorca, les enquestes i el sentit comú clamen per la gestió nostrada d’aquesta infraestructura. Podríem adaptar el funcionament de l’aeroport a les necessitats de Mallorca i els doblers retornarien a les ja castigades arques insulars i autonòmiques. Tanmateix, a l’altiplà castellà no amollaran mai aquesta joia de la corona si no veuen el panorama pitjor que a Cuba fa més de cent vint anys. La conclusió de l’article es podria resumir amb una frase: «que visca en José Martí!», heroi de la independència cubana.
