Toni Muñoz és coordinador de l'àrea de Conservació del GOB i un dels millors coneixedors del món de l'ornitologia. Parlam amb ell de la doble notícia sorgida aquests dies entorn de la presència de voltors a la serra de Llevant i, alhora, de la nidificació d'una parella al Parc Natural de la Península de Llevant.
No és estrany veure voltors pel nostre redol.
És habitual veure’n. El que passa és que la gent no mira per amunt. A més, encara et diré més: a la zona d’Artà, a la part de les muntanyes, hi ha voltors de forma permanent, ho sabem perquè n’hem marcat alguns amb marcadors de seguiment telemètric i veim que no venen de la serra de Tramuntana, sinó que estan instal·lats a la zona de Llevant. La gestió del Parc Natural hi ajuda, hi ha menjar per a ells, perquè fan un control de la població de cabra bastant potent i ben fet. Però sí, és ver, llevat de nosaltres ornitòlegs que miram per amunt, potser altra gent no s’hi fixa. També s’ha de dir que els voltors van per tot Mallorca, des de Formentor fins al cap Salines i fins a la Dragonera.
El voltor negre a Mallorca va estar a punt d’extingir-se. Però avui la seva pervivència com a espècie sembla que està assegurada i la població ben consolidada.
Calculam que a Mallorca ara mateix hi ha més de 300 voltors.
I si els profans en la matèria alçam el cap cap al cel… els sabrem destriar d’altres aus habituals del nostre cel?
Sí. És un animal enorme: només es pot confondre amb el voltor lleonat, que va arribar el 2008 aquí i que és més a la serra de Tramuntana. La seva població també creix com la del voltor negre. El voltor negre podria ser com un corb, però és immens. El corb de punta a punta d’ala, pot fer un metre vint d’envergadura. Un voltor pot fer més de dos metres i mig.
Els podem veure volar, sobretot.
Sí, però de tant en tant arriben al GOB imatges de voltors assolats enmig d’un sementer, sobretot a finals d’estiu, perquè és quan hi ha més conills malalts i hi ha més mortaldat de conills. També troben cabres i ovelles mortes.
Diuen els pagesos que no els deixen enterrar el bestiar, ara. És per afavorir que els voltors tenguin menjar?
Si no els deixen enterrar és per un tema de tractament sanitari dels cadàvers. Encara que no sigui per això, als voltors ja els va bé. En tot cas, els cadàvers no s’han d’enterrar perquè s’han de dur a qualque lloc que estigui preparat per incinerar-los. També en segons quins indrets s’han permès femers on hi aboquen les restes d’animals morts, i els voltors hi van i en un dia fan net.
Quants de voltors viuen a la serra de Llevant?
Vaig participar en un recompte fa quatre o cinc anys i ens en sortiren una trentena. No vol dir que en tot moment hi siguin. Però són voltors estables en aquesta zona. Això vol dir que hi podria haver més nius. En el cas que ara ens ocupa dos ornitòlegs trobaren aquest niu fortuïtament, i no està a una zona especialment arraconada. Al Parc de Llevant hi ha altres zones molt més arraconades i és bastant possible
Es diu que el voltor ja no està en perill d’extinxió. El fet de ser una au carronyaire el protegeix una mica més que altres rapinyaires com la milana, per exemple?
Podria ser que per aquest fet tengui una consideració menys negativa que altres espècies, però també està sotmès a riscos. Hem fet molta de feina amb la milana, per determinar quins eren els seus riscos, les causes de mortalitat, i vàrem veure que el risc principal era l’enverinament. Molts recorden aquelles imatges d’El Hombre y la Tierra, amb els efectes del verí de l’esternina sobre la fauna salvatge i la transmissió en la cadena tròfica. Avui continuen morint milanes enverinades, i també hi podrien continuar morint voltors, però la incidència és molt més baixa. També trobam milanes tirotejades i altres rapinyaires, perquè són depredadores d’espècies cinegètiques com el conill o la perdiu, o perquè ataquen els galliners. El cas del voltor és molt més rar de trobar en aquestes circumstàncies… Té més bona consideració.
La població de milana també ha millorat.
La milana ha crescut moltíssim. Hem passat de 10 parelles a 200. Es va combatre de forma molt dura contra els enverinaments. Qui posava verí era posat com a delinqüent davant al jutge, i hi ha hagut condemnes de presó, això ha fet que la gent sàpiga que qui posi verí se la juga. Aquest problema ha baixat moltíssim.
La gran majoria de voltors a Mallorca són a la serra de Tramuntana, un espai amb un impacte humà important, tant pel que fa a l’habitatge com, sobretot, a la presència antròpica en espais salvatges. Els voltors s’han avesat a aquesta presència? Podem dir que no els molesta, ja?
L’adaptació de les aus a la presència humana és molt més lenta del que podríem pensar. La fauna no es pot adaptar a aquest ritme de creixement de població humana que hi ha a Mallorca. Avui en dia es continuen abandonant nius per molèsties, tot i que també és cert que si aquest niu ha aconseguit prosperar ha estat perquè el Parc va decidir delimitar l’accés a la zona. L’any passat amb el niu pràcticament fet, segurament per molèsties, es va abandonar. I si enguany no s’hagués posat aquesta limitació segurament hauria tornat a fracassar. A la serra de Tramuntana sabem de casos de nius abandonats perquè estaven molt a prop d’itineraris excursionistes. Hi ha gent pertot i si aquesta gent entra dins zones delicades en èpoques adequades, els efectes no seran negatius, en canvi si ho fan el febrer o el març, pot ser un factor limitant de cara al creixement futur de l’espècie.
Hi ha un límit per la part de dalt, quant al creixement de l’espècie? Pot arribar a suposar un problema un excés de població?
Depèn de com es miri. Una espècie, pot provocar la molèstia sense arribar al seu sostre. La vespa asiàtica, que és una espècie invasora, n’hi ha poquíssima, però ja suposa una molèstia. Igual que l’os rentador, que pot créixer moltíssim i ara mateix colonitza la serra… Són dos temes diferents. Ara bé, fins a on pot créixer la població de voltor de forma natural, fins a on permeti la disponibilitat de menjar. Quan no hi hagi prou ovelles mortes a la serra, el voltor no podrà alimentar els seus polls i la població es regularà. També, és clar, si el voltor no disposa d’un hàbitat tranquil, també s’estancarà.
